Oliaigua amb figues
Ingredients per a 4 persones
1 kg de tomàquets madurs • 1 pebrot verd • 3 cebes grosses • 2 alls • 1,5 l d’aigua • sal • pebre • figues o meló • pa de pagès dur (del dia anterior)
Elaboració
1. Saltejar els alls tallats a làmines amb oli d’oliva a una cassola.
2. Sofregir la ceba i el pebrot trossejats a mida petita.
3. Afegir al sofregit els tomàquets a trossos quan la ceba estigui daurada i salpebrar
4. Un cop el sofregit estigui lleugerament confitat, cobreix-lo amb l’aigua
5. Deixar-lo a foc suau just fins que estigui a punt de trencar el bull.
6. Apagar el foc i deixar reposar
Aquest és un plat típic d’estiu ja que els seus ingredients són tots típics d’aquesta estació. El tipus tomàquets que s’empra són preferentment tomàquets de penjar, però també es pot fer amb tomàquets de pera o amb els que tinguem a l’hort o trobem al mercat. Es pot menjar calent o a temperatura ambient i s’acostuma a servir amb trossos de figues o de meló. També és típic menjar-lo amb trossos de pa sec del dia abans. A l’hora de cuinar-lo no ha de bullir mai.
Veure totes les receptes de Cuina de Menorca.
-
La cuina tradicional de Menorca es caracteritza per ser una cuina d’arrels pageses, basada en la dieta mediterrània. Tot i així ha integrat amb èxit l’herència de les diferents cultures que hi han deixat la seva emprempta al llarg de la història. S’abasteix dels productes del camp i dels que li ofereix el mar, ja siguin productes de l’horta, la recol·lecció (tàperes, espàrrecs o cargols) la caça (perdius, tords o becada) o la pesca de peix i marisc (rajada, llagosta o peix de roca). -
A Menorca trobem dos tipus de llagosta, les de roca i les de fons. En ambdós casos les femelles són les preferides pels entesos i la millor temporada és l’estiu... -
Tot i que el nom de la recepta menciona l’arròs, l’ingredient principal del plat és el blat trencat en el morter de pedra. Una herència àrab, pròpia de Menorca i que tradicionalment es feia els dies de matança. -
La rajada és un peix molt apreciat a l’illa. Normalment es consumeixen les ales però el fetge també és deliciós. Demaneu-li al peixater que la talli, ja que té una espina central molt dura... -
Hi ha qui s’estima més tallar les albergínies per la meitat, donar-les un bull i buidar-les, per llavors omplir-les amb la seva polpa picada i la mescla de carn. Aquesta sería la manera més tradicional de fer albergínies al forn de Menorca. -
Aquesta recepta s’elaborava amb crancs peluts, una espècie avui en dia protegida. Altres la preparen amb cranca (cabra), d’aquí el nom del plat...
-
La sípia amb pèsols o sipia en fesols és un plat molt conegut que podem trobar com a tapa a molts bars de l’illa. Penseu a posar-hi el fetge de la sípia (la bossa de color marró que hi ha a l’interior); tot i que molts no l’empren, és el que dóna el punt en aquest guisat. -
Tardor i hivern és temporada de caça i bon moment per cuinar aquest plat. Una opció és preparar totes les verdures del manat d’herbes pelades i en rodanxes; així el plat serà més complet. -
Menorca és coneguda per l’abundància de figueres i les seves variants (figaflor, coll de dama, bordissot, paratjal...). Són les d’estiu les que més s'utilitzen en plats com l’oliaigua i certes postres. -
A Menorca hi ha una raça autòctona d'ovella menorquina que s’ha mantingut pura a causa de la insularitat, per la seva adaptabilitat al medi i, principalment, per la seva alta prolificitat. -
Recomanem congelar el pop. Aixi, despres de descongelar-lo la carn s’estova sense necesitat de golpejar-lo amb una maça. Hi ha qui aconsella bullir-lo primer amb unes fulles de llorer i deixar-ho refredar en la mateixa aigua. -
El moniato, o monyaco, és un producte molt consumit a l’illa, i es prepara tant en salat com en múltiples plats dolços, com ara bunyols i púdings. També és habitual preparar aquesta recepta al caliu. -
És convenient tallar el pollastre en vuit trossos. Si ho preferiu, podeu comprar les ametlles senceres i picar-les en un morter o en un molinet elèctric, juntament amb pa, ben torrat, i els alls. -
Una passa important és escórrer completament la carabassa cuita abans de barrejar-la amb la resta d’ingredients. És millor emprar un motlle de vora baixa. -
Com a guarnició, se sol oferir unes patates fregides en abundant oli, o una barreja d’oli i sèu en proporcions iguals, amb grans d’all sense pelar i fulles de llorer. També s’acompanya d’una amanida de tomàquets frescos. -
El més senzill és comprar la llengua pelada, que haurem de bullir sencera i fer-ne un brou amb les herbes i un bon pessic de sal. Reserva el caldo i la llengua per separat. -
“De re cibaria” indica que la farina ha d’estar lleugerament torrada. Per aconseguir-ho, poseu-la a coure en una paella en sec a mig foc, remenant-la constantment fins que agafi un lleuger to marronós.
