Peixos de Menorca
Coneixes els peixos més comuns que pots veure a les aigües litorals de l’illa? Aquesta mini guia de peixos de Menorca t’ajudarà a identificar 30 de les espècies que pots veure a ran de mar tot bussejant amb unes ulleres i un tub de snorkel.
Índex alfabètic: Anfós | Bavosa | Bavosa morruda | Boga | Cirviola | Cabot | Càntera | Donzella | Envit | Esparrall | Espet | Grivia | Llissa | Llobarro | Mabre | Moll de roca | Moret | Morena | Oblada | Orada | Palomida blanca | Pedaç | Rascla | Rabosa | Sarg | Salpa | Serrà | Tord | Tord roquer | Vaca | Variada | Xucla
Vaca
Serranus scriba
Es caracteritza per les franges verticals als costats i la taca blava a la zona del ventre. És força abundant a Menorca i no és difícil veure’n exemplars solitaris als fons rocosos i als alguers de posidònia. Mida máxima: 30 cm.↑
Serrà
Serranus cabrilla
Viu solitari a tot el litoral de l’illa on hi hagi roques. El seu dibuix de barres verticals notablement marcades ens ajudarà a identificar-lo. Mida máxima: 30 cm.↑
Envit
Thalassoma pavo
Peix molt acolorit que trobaràs preferiblement als fons de roca. El caracteritza el seu nedar, movent les aletes pectorals. Mida máxima: 25 cm.↑
Donzella
Coris julis
Els exemplars femella, més petites i de color marró, es transformen en mascles a la maduresa. Aquest peix hermafrodita, de nit s’enterra a la sorra, però de dia acustuma a ser molt confiat a la presència humana. Mida máxima: 25 cm.↑
Tord
Symphodus tinca
A l’estiu el veuràs, solitari o en parelles, nedant a prop del fons. Neda sense moure practicament la cua, propulsant-se amb les aletes pectorals. Mida máxima: 45 cm.↑
Grivia
Labrus viridis
El reconeixaras pel seus colors de tons verdosos i els seus llavis groixuts. És gran i tímid. És un peix hermafrodita. Tots els exemplars neixen femelles i esdevenen mascles al cap d’uns deu anys. Mida máxima: 47 cm.↑
Tord roquer
Symphodus melops
Molt discret i difícil de veure ja que acostuma a quedar immòbil sobre el fons. El distingiras per una característica taca ovalada a la base de la cua. Mida máxima: 28 cm.↑
Moll de roca
Mullus surmuletus
Se’l sol veure rastrejant el fons rocós amb els seus bigotis peculiars. És molt semblant al moll de fang Mullus barbatus, però aquest es troba lligat a fons d’arena i es diferencia per l’absència de la taca a l’aleta dorsal. Mida máxima: 25 cm.↑
Moret
Chromis chromis
Acostuma a nedar amb grups nombrosos vora parets rocoses o sobre praderies de posidònia. A mitjan estiu podem veure grupets de juvenils que els reconeixeras pel seu color blau intens. Mida máxima: 10 cm.↑
Rascla
Scorpaena porcus
Difícil de veure ja que de dia acostuma a estar amagada a racons discrets del fons rocós com ara coves, forats o sota les pedres. De nit és quan està més activa per buscar crustàcis i peixos petits dels quals s’alimenta. Més val no trepitxar-la ja que les espines de la seva aleta dorsal són verinoses i poden provocar ferides doloroses. Mida máxima: 20 cm.↑
Anfós
Epinephelus marginatus
És un peix amb el cos molt robust que presenta diferents coloracions.Les taques del cos estan agrupades formant ratlles verticals, el seu ventre és més clar i el marge de les aletes és de color blanc. És solitari i té territoris ben marcats, amb refugis en forma de cavitat. Es poden observar exemplars joves a poca profunditat. Mida máxima: 1,5 m.↑
Cabot
Gobius cobitis
Té dues aletes dorsals ben diferenciades i el cap gran i ample. El veuras sovint, a poca fondària, aturat sobre el fons rocós. És un peix molt mimètic que et pot passar desapercebut facilment. Mida máxima: 27 cm.↑
Rabosa
Blennius gattorugine
El veuràs immòbil, a sobre el fons, però si el molestes fuig, amb nedades ràpides i curtes, per amagar-se dins el primer cau que troba. Els mascles tenen les excrescències situades damunt els ulls més grans i ramificades. S’alimenta de petits crsutàcis i invertebrats bentònics. Mida máxima: 17 cm.↑
Bavosa
Blennius sanguinolentus
Peix molt pigallat i mimètic que el caracteritza una línia lateral de taques blanques i negres. Li agrada estar als fons de grava i és més fácil veure’l durant l’època de fresa (abril-juliol), mentre el mascle vigila els ous. Mida màxima: 20 cm.↑
Bavosa morruda
Tripterygion tripteronotus
Peix petit però vistós, especialmente els mascles. Es distingeix gràcies a la divisó en tres parts de l’aleta dorsal. Mida máxima: 10 cm.↑
Pedaç
Bothus podas
Semblant a un llenguado. És un peix que viu als fons sorrencs que veuràs facilment al fons de moltes platges de Menorca. Quan s’enterra al fons sorrenc es fa difícil localitzar-lo. Mida máxima: 45 cm.↑
Morena
Muraena helena
L’acostumaràs a veure treien el cap entre les roques, amb la boca entreoberta, mostrant les seves dents amenaçadores. No et farà res sinó t’hi atraques, però millor no acostar-hi la mà ja que la seva mossegada pot ser molt dolorosa. Mida máxima: 130 cm.↑
Variada
Diplodus vulgaris
Molt comú a tota mena de fons. La podrás veure amb grups o solitaria i et será fácil reconeixer per la doble barra negre que té rere el cap i a la base de la cua. Mida máxima: 30 cm.↑
Esparrall
Diplodus annularis
Espècia molt lligada a les praderies de posidònia. El seu aspecta recorda un sarg, però és de tons més verdosos i té l’aleta pectoral de color groc. A la base de la cua hi té una taca negre en forema d’anell molt característica. Mida máxima: 30 cm.↑
Càntera
Spondyliosoma cantharus
Pot nedar en petites moles, però és més fàcil veure-la en solitari. Els exemplars joves viuen a prop de la costa mentre que els adults viuen a aigües més profundes. La distingiras per la seva manca de taques i, sobretot, per la seva cua fosca i gran. Durant l’època de reproducció, el mascle excava amb la cua un niu al fons d’arena on la femella hi diposita els ous. Mida máxima: 50 cm.↑
Mabre
Lithognathus mormyrus
Aquest peix, de color gris argentat, es caracteritza per la presencia d’una sèrie de barres fosques als costats que no l’hi arriben al ventre. El podràs veure facilment remenant els fons arenosos de les platges, expulsant aigua per la boca amb l’ojectiu de trobar aliment. Mida máxima: 50 cm.↑
Palomida blanca
Trachinotus ovatus
També conegut pel nom de palometa, és un peix de color platejat amb les puntes de les aletes de color negre. La seva aleta caudal és molt bifurcada amb els lòbuls punxeguts, pròpia de nedadors veloços. Es desplaça en grups petits seguint la costa sorrenca, sovint molt a la vora del rompent. Mida máxima: 50 cm.↑
Oblada
Oblada melanura
La distingiràs per la taca negra voltada de blanc que té a la base de la cua. És fàcil de veure a prop de les embarcacions o, inclús, entre els banyistes. És un peix molt apreciat pels pescadors de canya quan el mar bat lleugerament contra les roques. Mida máxima: 30 cm.↑
Orada
Sparus aurata
La pots veure a tota mena de fons però és poc confiada. Presenta una taca daurada ente els ulls molt caracteristica. Pot formar moles nombroses i li agrada moure’s a prop dels rompents rocosos. Mida máxima: 150 cm.↑
Sarg
Diplodus sargus
El caracteritza el barrat del cos que, sovint, és difícil de percebre. Neda solitari o en petites moles, a prop del fons o amagat entre el rocam. Mida máxima: 45 cm.↑
Salpa
Sarpa salpa
És un peix hervívor que podrás veure pasturant les àlgues i posidònies en grups bastant compactes. És força comú i fácil de veure. L’identificaràs gràcies al seu dibuix de ratlles grogues horitzaontals. Mida máxima: 50 cm.↑
Xucla
Spicara amena
La veureu en grups petits a prop del fons de roca i les praderies de posidònia. La taca negra lateral que la caracteritza no sempre és fácil de veure. Mida máxima: 25 cm. ↑
Boga
Boops boops
Peix molt confiat que viu en grups arribant a formar moles nombroses. Es pot veure a tota mena d’aigües, molt a prop de la costa i inclús dins els ports. Mida habitual: 20 cm.↑
Espet
Sphyraena sphyraena
El seu cos allargat i el cap punxegut el fan inconfusible. A la superficie de les aigües litorals de Menorca hi pots veure exemplars juvenils. Els adults són predadors que viuen en grups grans, a mar obert, i sovint, neden en cercle. Mida máxima: 165 cm.↑
Llissa
Chelon labrosus
La podrás veure a tot tipus de fons, formant grups i nedant prop de la superficie. És un peix poc exigent que podrás veure sovint en aigües portuaries. Pot arribar a assolir mides considerables. Mida máxima: 32 cm.↑
Llobarro
Dicentrarchus labrax
Moll semblant a la llissa però no li agrada nedar tant a prop de la superficie, té el cap més angulós i la boca més grossa. Són difícils de veure a no ser que ens capbussem a les aigües de la Reserva Marina de la Costa Nord de Menorca, on podem veure algún grupet d’exemplars juvenils. Mida máxima: 100 cm.↑
Cirviola
Seriola dumerlii
És un peix que viu a mar obert però, amb una mica de sort, podràs veure exemplars juvenils a prop de la costa, especialmente el setembre i l’octubre. L’identifica la cua en forma de lluna, la taca groguenca sobre els ulls i el seu perfil hidrodinàmic. Els exemplars juvenils se’ls anomena verderols. Mida máxima: 160 cm.↑
¿VOLS BUSSEJAR AMB LA NOSTRA MINI-GUIA DE PEIXOS DE MENORCA?
Amb aquesta mini-guia de snorkel 100% resistent a l’aigua! podràs descobrir les 30 espècies de peixos més comuns dels fons marins de les cales i platges de Menorca
IL·LUSTRACIONS
Toni Llobet, artista naturalista, il·lustrador del Handbook of the Mammals of the World i de multitud de guies de natura, entre les quals destaca Fauna i flora de la Mediterrània, on trobareu les espècies il·lustrades en aquesta mini guia de peixos de Menorca i moltes més.
Altra informació que et pot interessar
-
La posidònia és una planta no estimada per tothom. El seu hàbitat submarí l'ha protegit enfront dels incendis, però la seva escassa visibilitat, fa que poca gent la conegui, la respecti o sàpiga reconèixer el seu gran valor ecològic. Posa’t ulleres i tub i submergeix-te a la nostra particular praderia de posidònia -
Equipar-se amb unes ulleres de busseig i un tub i capbussar-se dins el mar o senzillament nedar mirant el fons és una activitat a l’abast de tots (petits i grans) que ens permet descobrir un món sovint amagat a les mirades humanes. El fons del litoral menorquí ens sorprendrà per la gran diversitat de textures, colors i espècies, però també perquè descobrirem alguns organismes inexistents a terra ferma (esponges, anemones, ascidis...). -
El fons d’aquest caló és d’arena blanca, al centre, envoltada per algunes taques de praderia de posidònia no gaire espessa. Els límits de la cala són de parets rocoses, més verticals al nord i de peces de roca... -
S’Escala és un punt molt atractiu per a les capbussades, ja que ofereix unes aigües tranquil·les i transparents, i un fons poc profund i molt divers que combina arena, afloraments rocosos i... -
Els fons de la platja de Binimel·là, i especialment els de les caletes de la part oriental, són interessants pels seus paisatges submarins, però també perquè es troben al bell mig de la reserva marina del nord de Menorca. -
La platja de Macarella és un exemple clar de la tipologia de cales del migjorn de Menorca: arena blanca, aigües blau turquesa, penyals alts de roca calcària i pinars verds. -
A cala Morell podrem gaudir d’unes bones capbussades gràcies a les seves aigües tranquil·les i transparents, i a la poca fondària que té. A més, per la seva forma, la cala queda molt ben resguardada... -
Amb unes ulleres i un tub per bussejar n'hi ha prou per gaudir dels fons marins rics i transparents de Menorca. Et recomenem els millors llocs per fer snorkel a Menorca.
-
Les millors immersions a coves, esculls, vaixells enfonsats, la Reserva Marina del Nord de Menorca, cap d'en Font, illa de l'Aire. -
Guia de snorkel 100% resisistent a l'aigua amb les 30 espècies de peixos més comuns de les aigües litorals de Menorca. -
Descobreix els vaixells enfonsats de Menorca amb el Projecte Malakoff. El projecte Malakoff té com a objectiu donar a conèixer els vaixells enfonsats de Menorca, conservar-los i potenciar el seu valor ecològic com a esculls artificials, a la vegada que s’amplien les possibilitats de l’activitat de busseig a l’illa.
