Caragols amb cranca
Ingredients per a 4 persones
1 kg caragols purgats • 1/2 kg crancs i boques (pinces i potes grosses) • 1 manat d’herbes per a sopa • 1/2 pebrot verd • 1 ceba • 3 tomàquets madurs • 2 alls • 2 dl vi blanc • 1 bitxo • 4 cullerades d’oli d’oliva
Elaboració
1. La nit anterior, renteu els caragols i poseu-los en una cassola a coure a foc lent durant 30 minuts amb el manat d’herbes, 1 culleradeta de sal i coberts amb aigua freda. Deixeu-los refredar en la mateixa aigua.
2. Talleu els crancs en dos. Peleu i piqueu molt fi la ceba i els alls. Piqueu també el pebrot i el tomàquet.
3. Escalfeu l’oli en un tià i feu un sofregit amb les verdures picades. Coeu-ho a foc lent durant 15 minuts i afegiu-hi el bitxo, els crancs i les boques. Saleu, mulleu amb el vi i coeu a foc viu durant 10 minuts més.
4. Coleu els caragols, incorporeu-los a la salsa juntament amb un cullerot del seu brou i deixeu-los coure 10-15 minuts a foc viu, retireu-los i deixeu-los refredar a temperatura ambient per consumir-los al dia següent.
El cargols amb cranca, s’elaboraven amb crancs peluts, una espècie avui en dia protegida. Altres la preparen amb cranca (cabra) –d’aquí el nom del plat– i fan una picada amb les seves tripes, cosa que li dóna molt sabor. També hi ha qui empra una llesca de pa de pagès ben torrada per espessir la salsa.
Recepta de cargols amb cranca original del llibre Menorca. Gastronomia i cuina. Triangle Postals. Foto: Oriol Aleu
Vegeu totes les receptes de Cuina de Menorca.
Altres receptes de cuina menorquina que et poden interessar
-
La cuina tradicional de Menorca es caracteritza per ser una cuina d’arrels pageses, basada en la dieta mediterrània. Tot i així ha integrat amb èxit l’herència de les diferents cultures que hi han deixat la seva emprempta al llarg de la història. S’abasteix dels productes del camp i dels que li ofereix el mar, ja siguin productes de l’horta, la recol·lecció (tàperes, espàrrecs o cargols) la caça (perdius, tords o becada) o la pesca de peix i marisc (rajada, llagosta o peix de roca).
-
A Menorca trobem dos tipus de llagosta, les de roca i les de fons. En ambdós casos les femelles són les preferides pels entesos i la millor temporada és l’estiu... -
Tot i que el nom de la recepta menciona l’arròs, l’ingredient principal del plat és el blat trencat en el morter de pedra. Una herència àrab, pròpia de Menorca i que tradicionalment es feia els dies de matança. -
La rajada és un peix molt apreciat a l’illa. Normalment es consumeixen les ales però el fetge també és deliciós. Demaneu-li al peixater que la talli, ja que té una espina central molt dura... -
Hi ha qui s’estima més tallar les albergínies per la meitat, donar-les un bull i buidar-les, per llavors omplir-les amb la seva polpa picada i la mescla de carn. Aquesta sería la manera més tradicional de fer albergínies al forn de Menorca. -
La sípia amb pèsols o sipia en fesols és un plat molt conegut que podem trobar com a tapa a molts bars de l’illa. Penseu a posar-hi el fetge de la sípia (la bossa de color marró que hi ha a l’interior); tot i que molts no l’empren, és el que dóna el punt en aquest guisat. -
Tardor i hivern és temporada de caça i bon moment per cuinar aquest plat. Una opció és preparar totes les verdures del manat d’herbes pelades i en rodanxes; així el plat serà més complet. -
Menorca és coneguda per l’abundància de figueres i les seves variants (figaflor, coll de dama, bordissot, paratjal...). Són les d’estiu les que més s'utilitzen en plats com l’oliaigua i certes postres. -
A Menorca hi ha una raça autòctona d'ovella menorquina que s’ha mantingut pura a causa de la insularitat, per la seva adaptabilitat al medi i, principalment, per la seva alta prolificitat. -
Recomanem congelar el pop. Aixi, despres de descongelar-lo la carn s’estova sense necesitat de golpejar-lo amb una maça. Hi ha qui aconsella bullir-lo primer amb unes fulles de llorer i deixar-ho refredar en la mateixa aigua. -
Aquest és un plat típic d’estiu ja que els seus ingredients són tots típics d’aquesta estació. Es pot menjar calent o a temperatura ambient i s’acostuma a servir amb trossos de figues o de meló. -
El moniato, o monyaco, és un producte molt consumit a l’illa, i es prepara tant en salat com en múltiples plats dolços, com ara bunyols i púdings. També és habitual preparar aquesta recepta al caliu. -
És convenient tallar el pollastre en vuit trossos. Si ho preferiu, podeu comprar les ametlles senceres i picar-les en un morter o en un molinet elèctric, juntament amb pa, ben torrat, i els alls. -
Una passa important és escórrer completament la carabassa cuita abans de barrejar-la amb la resta d’ingredients. És millor emprar un motlle de vora baixa. -
Com a guarnició, se sol oferir unes patates fregides en abundant oli, o una barreja d’oli i sèu en proporcions iguals, amb grans d’all sense pelar i fulles de llorer. També s’acompanya d’una amanida de tomàquets frescos. -
El més senzill és comprar la llengua pelada, que haurem de bullir sencera i fer-ne un brou amb les herbes i un bon pessic de sal. Reserva el caldo i la llengua per separat. -
“De re cibaria” indica que la farina ha d’estar lleugerament torrada. Per aconseguir-ho, poseu-la a coure en una paella en sec a mig foc, remenant-la constantment fins que agafi un lleuger to marronós.
Deixa un comentari