Llengua amb tàperes
Ingredients per a 6 persones
Una llengua de vedella de 1 kg – 1’5 kg. • herbes per bullir la llengua (1 nap, 1 pastanaga, 1 ceba, 1 porro i 1 branqueta d’api) • aigua • sal • oli • 1 pessic de pebre negre mòlt • 3 cebes grosses • 5 tomàquets madurs o 250 g de tomàquet triturat en conserva • 1 fulla de llorer • 2 grans d’all • julivert (2 cullerades soperes plenes de només fulles) • 40 g d’ametlles torrades i pelades • 75 g de tàperes
Elaboració
1. El més senzill és comprar la llengua pelada, que haurem de bullir sencera i fer-ne un brou amb les herbes i un bon pessic de sal. Primer bull la llengua sola 30 min i 1 hora més amb les herbes. Reserva el caldo i la llengua per separat.
2. Fes un sofregit amb la ceba, els tomàquets (pelats i trossejats a mida molt petita) i una fulla de llorer.
3. Fes una picada amb l’all, el julivert i les ametlles. Ho pots fer amb un morter o amb el túrmix (en aquest cas t’anirà millor si li afegeixes una mica del brou de la llengua).
4. Passa el sofregit pel passa-purés i torna’l a posar a la cassola. També el pots passar pel túrmix, però la salsa no quedarà tan fina.
5. Talla la llengua, en fred, a filets prims i posa-la juntament amb la salsa resultant del sofregit dins la cassola.
6. Cobreix el sofregit i la llengua amb el seu caldo. L’has d’escalfar prèviament. Amb mig litre de caldo, aproximadament, n’hi ha prou. Ves alerta no passar-te, ja que la salsa pot quedar massa clara.
7. Afegeix el pebre
8. Mescla-ho tot de manera que la salsa quedi homogènia i espera que arrenqui el bull.
9. Afegeix la picada i les tàperes. Torna-ho a remenar.
10. Coure a foc mitjà uns 10 min.
11. Corregeix de sal i pebre.
Consells
• Per anar bé, la llengua s’ha de tallar freda. El millor és bullir la llengua el dia abans i reserva-la a la nevera per després poder tallar-la còmodament.
• Si en sobra, no passa res. Es congela molt bé.
Recepta de llengua amb tàperes: Assumpta Fàbregues Morlà
EBOOK
QUÈ FER 7 DIES A MENORCA
Sol, en parella, amb amics o en família
Primavera | Estiu | Tardor | Hivern
Troba moltes més propostes a l’ebook Menorca x 7, organitzades en 7 zones amb l’objectiu d’optimitzar la teva estada a l’illa sense perdre’t res, optimitzant el temps i els desplaçaments de les teves vacances.
28 pàgines en format PDF interactiu amb les millors platges, monuments, activitats, restaurants, etc. Una guia consultable des del teu ordinador, tauleta o mòbil amb una selecció del més important de Menorca on pots triar què fer i què visitar, segons els teus gustos o necessitats. Un pla de viatge organitzat segons les 7 zones més interessants de l’illa.
La cuina tradicional de Menorca es caracteritza per ser una cuina d’arrels pageses, basada en la dieta mediterrània. Tot i així ha integrat amb èxit l’herència de les diferents cultures que hi han deixat la seva empremta al llarg de la història.
A Menorca trobem dos tipus de llagosta, les de roca i les de fons. En ambdós casos les femelles són les preferides pels entesos i la millor temporada és l’estiu…
Tot i que el nom de la recepta menciona l’arròs, l’ingredient principal del plat és el blat trencat en el morter de pedra. Una herència àrab, pròpia de Menorca i que tradicionalment es feia els dies de matança.
La rajada és un peix molt apreciat a l’illa. Normalment es consumeixen les ales però el fetge també és deliciós. Demaneu-li al peixater que la talli, ja que té una espina central molt dura…
Hi ha qui s’estima més tallar les albergínies per la meitat, donar-les un bull i buidar-les, per llavors omplir-les amb la seva polpa picada i la mescla de carn. Aquesta sería la manera més tradicional de fer albergínies al forn de Menorca.
Aquesta recepta s’elaborava amb crancs peluts, una espècie avui en dia protegida. Altres la preparen amb cranca (cabra), d’aquí el nom del plat…
La sípia amb pèsols o sipia en fesols és un plat molt conegut que podem trobar com a tapa a molts bars de l’illa. Penseu a posar-hi el fetge de la sípia (la bossa de color marró que hi ha a l’interior); tot i que molts no l’empren, és el que dóna el punt en aquest guisat.
Tardor i hivern és temporada de caça i bon moment per cuinar aquest plat. Una opció és preparar totes les verdures del manat d’herbes pelades i en rodanxes; així el plat serà més complet.
Menorca és coneguda per l’abundància de figueres i les seves variants (figaflor, coll de dama, bordissot, paratjal…). Són les d’estiu les que més s’utilitzen en plats com l’oliaigua i certes postres.
A Menorca hi ha una raça autòctona d’ovella menorquina que s’ha mantingut pura a causa de la insularitat, per la seva adaptabilitat al medi i, principalment, per la seva alta prolificitat.
Recomanem congelar el pop. Aixi, despres de descongelar-lo la carn s’estova sense necesitat de golpejar-lo amb una maça. Hi ha qui aconsella bullir-lo primer amb unes fulles de llorer i deixar-ho refredar en la mateixa aigua.
Aquest és un plat típic d’estiu ja que els seus ingredients són tots típics d’aquesta estació. Es pot menjar calent o a temperatura ambient i s’acostuma a servir amb trossos de figues o de meló.
El moniato, o monyaco, és un producte molt consumit a l’illa, i es prepara tant en salat com en múltiples plats dolços, com ara bunyols i púdings. També és habitual preparar aquesta recepta al caliu.
És convenient tallar el pollastre en vuit trossos. Si ho preferiu, podeu comprar les ametlles senceres i picar-les en un morter o en un molinet elèctric, juntament amb pa, ben torrat, i els alls.
Una passa important és escórrer completament la carabassa cuita abans de barrejar-la amb la resta d’ingredients. És millor emprar un motlle de vora baixa.
Com a guarnició, se sol oferir unes patates fregides en abundant oli, o una barreja d’oli i sèu en proporcions iguals, amb grans d’all sense pelar i fulles de llorer. També s’acompanya d’una amanida de tomàquets frescos.
El més senzill és comprar la llengua pelada, que haurem de bullir sencera i fer-ne un brou amb les herbes i un bon pessic de sal. Reserva el caldo i la llengua per separat.
“De re cibaria” indica que la farina ha d’estar lleugerament torrada. Per aconseguir-ho, poseu-la a coure en una paella en sec a mig foc, remenant-la constantment fins que agafi un lleuger to marronós.