Arròs de la terra
Ingredients per a 4 persones
400 g blat capolat • 100 g botifarró blanc (o salsitxa) • 100 g sobrassada • 100 g costella de porc • 100 g cansalada (xulla) • 100 g botifarró negre • 200 g moniato o patata • 1 cabeça d’alls • 2 tomàtics de penjar madurs • 2 cullerades d’oli d’oliva • 1 culleradeta de sal
Elaboració
1. Poseu el blat en remull amb aigua freda en un bol prou gran, ja que quan es mulla dobla el seu volum.
2. Escorreu-ho, peleu i trossegeu el moniato i els tomàquets. Treieu les primeres capes de la pell seca de la cabeça d’alls anant en compte perquè no es desmunti.
3. Talleu les carns i embotits de manera que correspongui un tros per a cada comensal. Escalfeu el forn a 160º C.
4. Poseu el blat en una cassola i per damunt repartiu la resta dels ingredients. Poseu al centre la cabeça d’alls, saleu-ho i ruixeu-ho amb l’oli. Enforneu-ho durant 45 minuts.
Tot i que el títol de la recepta menciona l’arròs, l’ingredient principal del plat és el blat trencat en el morter de pedra, molt semblant al bulgur. Segons trobem a “De re cibaria”, es tractaria d’una herència culinària àrab readaptada, pròpia de Menorca i que tradicionalment es feia els dies de matances, o “porquejades”.
Recepta d’arròs de la terra original del llibre Menorca. Gastronomia i cuina. Triangle Postals. Foto: Oriol Aleu
Veure totes les receptes de cuina menorquina
Altres receptes de cuina menorquina que et poden interessar
-
La cuina tradicional de Menorca es caracteritza per ser una cuina d’arrels pageses, basada en la dieta mediterrània. Tot i així ha integrat amb èxit l’herència de les diferents cultures que hi han deixat la seva emprempta al llarg de la història. S’abasteix dels productes del camp i dels que li ofereix el mar, ja siguin productes de l’horta, la recol·lecció (tàperes, espàrrecs o cargols) la caça (perdius, tords o becada) o la pesca de peix i marisc (rajada, llagosta o peix de roca). -
A Menorca trobem dos tipus de llagosta, les de roca i les de fons. En ambdós casos les femelles són les preferides pels entesos i la millor temporada és l’estiu... -
La rajada és un peix molt apreciat a l’illa. Normalment es consumeixen les ales però el fetge també és deliciós. Demaneu-li al peixater que la talli, ja que té una espina central molt dura... -
Hi ha qui s’estima més tallar les albergínies per la meitat, donar-les un bull i buidar-les, per llavors omplir-les amb la seva polpa picada i la mescla de carn. Aquesta sería la manera més tradicional de fer albergínies al forn de Menorca. -
Aquesta recepta s’elaborava amb crancs peluts, una espècie avui en dia protegida. Altres la preparen amb cranca (cabra), d’aquí el nom del plat...
-
La sípia amb pèsols o sipia en fesols és un plat molt conegut que podem trobar com a tapa a molts bars de l’illa. Penseu a posar-hi el fetge de la sípia (la bossa de color marró que hi ha a l’interior); tot i que molts no l’empren, és el que dóna el punt en aquest guisat. -
Tardor i hivern és temporada de caça i bon moment per cuinar aquest plat. Una opció és preparar totes les verdures del manat d’herbes pelades i en rodanxes; així el plat serà més complet. -
Menorca és coneguda per l’abundància de figueres i les seves variants (figaflor, coll de dama, bordissot, paratjal...). Són les d’estiu les que més s'utilitzen en plats com l’oliaigua i certes postres. -
A Menorca hi ha una raça autòctona d'ovella menorquina que s’ha mantingut pura a causa de la insularitat, per la seva adaptabilitat al medi i, principalment, per la seva alta prolificitat. -
Recomanem congelar el pop. Aixi, despres de descongelar-lo la carn s’estova sense necesitat de golpejar-lo amb una maça. Hi ha qui aconsella bullir-lo primer amb unes fulles de llorer i deixar-ho refredar en la mateixa aigua. -
Aquest és un plat típic d’estiu ja que els seus ingredients són tots típics d’aquesta estació. Es pot menjar calent o a temperatura ambient i s’acostuma a servir amb trossos de figues o de meló. -
El moniato, o monyaco, és un producte molt consumit a l’illa, i es prepara tant en salat com en múltiples plats dolços, com ara bunyols i púdings. També és habitual preparar aquesta recepta al caliu. -
És convenient tallar el pollastre en vuit trossos. Si ho preferiu, podeu comprar les ametlles senceres i picar-les en un morter o en un molinet elèctric, juntament amb pa, ben torrat, i els alls. -
Una passa important és escórrer completament la carabassa cuita abans de barrejar-la amb la resta d’ingredients. És millor emprar un motlle de vora baixa. -
Com a guarnició, se sol oferir unes patates fregides en abundant oli, o una barreja d’oli i sèu en proporcions iguals, amb grans d’all sense pelar i fulles de llorer. També s’acompanya d’una amanida de tomàquets frescos. -
El més senzill és comprar la llengua pelada, que haurem de bullir sencera i fer-ne un brou amb les herbes i un bon pessic de sal. Reserva el caldo i la llengua per separat. -
“De re cibaria” indica que la farina ha d’estar lleugerament torrada. Per aconseguir-ho, poseu-la a coure en una paella en sec a mig foc, remenant-la constantment fins que agafi un lleuger to marronós.
S’arros, avui en día ja el venan a punt da fer. Jo el faig, es pot dir igual, s’única diferencia es qu’es tròssos d’embutid son més patits y sa cabessa d’alls no l’i pos sencera. Li pos ses dents sueltas perque s’escampi es gustet de s’all per tot es tiá. Duas fullas de llorer y sensa patata ni muñacu. (boniato). Bonissim