• Descobreix Menorca
  • Ferry / Ferry + Hotel
  • Avió + Hotel
  • Ofertes última hora!
  • Lloga un cotxe
  • Lloga una moto
  • Cerca Hotel
    • Hotels a Menorca
    • Hotels a Maó
    • Hotels a Ciutadella
    • Allotjament a Menorca
      • Els millors hotels amb encant de Menorca
      • Les millors cases rurals de Menorca
  • Mapa
  • Guia pràctica
    • Qué fer a Menorca
    • Mapes
      • Mapa de Menorca
      • Mapa del Camí de Cavalls
    • El temps a Menorca
    • Calendari de festes de Menorca 2022
    • Mercats d’estiu
    • Museus de Menorca
    • Visites guiades i activitats
    • Gasolineres de Menorca
    • Oficines informació turística
    • Transport públic
    • Lloguer de cotxes
    • Lloguer de motos
  • Opinió
  • Agenda
  • Contacte
  • Català
    • Español
    • English

Descobreix Menorca

La guia d'una illa de natura i cultura

  • Inici
  • Platges
    • Guia de les millors cales i platges de Menorca
    • Les 10 millors platges verges de Menorca
    • Platja de Punta Prima
    • Platja de Binibèquer
    • Cala en Porter
    • Platja de Son Bou
    • Platja de Binigaus
    • Cala Trebalúger
    • Cala Mitjana
    • Cala Galdana
    • Macarella i Macarelleta
    • Cala en Turqueta
    • Platges de Son Saura sud
    • Cala Morell
    • Platges d’Algaiarens
    • Cala del Pilar
    • Cala Pregonda
    • Platja de Binimel·là
    • Platja de Cavalleria
    • Arenal de Son Saura nord
    • Arenal d’en Castell
    • Platja des Grau
    • Cala Tortuga i cala Presili
    • Platja de Sa Mesquida
  • Menorca talaiòtica
  • Camí de Cavalls
    • El Camí de Cavalls
    • 1. Maó – Es Grau
    • 2. Es Grau – Cap de Favàritx
    • 3. Favàritx – Arenal d’en Castell
    • 4. Arenal d’en Castell – Cala Tirant
    • 5. Cala Tirant – Binimel·là
    • 6. Binimel·là – Els Alocs
    • 7. Els Alocs – Algaiarens
    • 8. Algaiarens – Cala Morell
    • 9. Cala Morell – Punta Nati
    • 10. Punta Nati – Ciutadella
    • 11. Ciutadella – Artrutx
    • 12. Artrutx – Turqueta
    • 13. Turqueta – Cala Galdana
    • 14. Cala Galdana – Sant Tomàs
    • 15. Sant Tomàs – Son Bou
    • 16. Son Bou – Cala en Porter
    • 17. Cala en Porter – Binissafúller
    • 18. Binissafúller – Punta Prima
    • 19. Punta Prima – Cala Sant Esteve
    • 20. Cala Sant Esteve – Maó
    • Els 16 millors trams del Camí de Cavalls
    • Mapa del camí de Cavalls
    • Camí de Cavalls allotjament
  • Fars de Menorca
  • Menorca amb nens
  • Menorca activa
    • Caiac
    • Snorkeling
    • Submarinisme
    • Menorca a cavall
  • Menorca en barca
  • Pobles
  • Cuina de Menorca
  • Menorca britànica
  • FLORA I FAUNA
    • Peixos de Menorca
    • Posidonia oceanica
    • Bolets de Menorca
    • Papallones de Menorca
    • Orquídies de Menorca
    • Birdwatching a Menorca
  • Fotos de Menorca
  • Producte local
    • Avarca menorquina
    • Vins de Menorca
    • Gin de Menorca
  • Geologia
  • Història
    • Història de Menorca
    • Menorca abans i després

40 anys d’ecologisme responsable

3 juliol, 2017 By Ismael Pelegrí Deixa un comentari

GOB Menorca
Il·lustració creada per a la celebració dels 40 anys del GOB Menorca
  • Facebook
  • Twitter
  • Whatsapp
  • Instagram

Volia jugar a despistar perquè, amb el títol de l’article, creia que tothom ja s’imaginaria de quin peu calçava el text i des de quina perspectiva ideològica estava escrit. Per aquest motiu, cercant el xoc d’expectatives, havia pensat que començaria dient que era una notícia lamentable que el GOB Menorca commemoràs, aquest 2017, els seus primers quaranta anys d’existència. Així, contundent i desconcertant alhora: una notícia lamentable. Després, seguint per aquest camí, volia explicar la decepció que suposava que una entitat com aquesta encara aguantàs, després de tant de temps. Tot seguit, però, fiava redreçar la cosa comentant que la no-existència del GOB Menorca hauria implicat que, a l’illa, no hi hauria hagut mai cap problemàtica relacionada amb el medi ambient, la qual cosa, evidentment, no només no s’ha donat mai sinó que la tendència ha estat justament la contrària. Potser volia fer-ho massa complicat, però al final tot havia de confluir, evidentment, en allò que perseguesc des d’un primer moment: elogiar l’entitat ecologista menorquina i celebrar-ne l’aniversari. Com que la realitat illenca cada dia ens presenta noves amenaces i reptes que incideixen en l’ús dels recursos naturals, no només necessitam el GOB Menorca sinó que avui és un luxe del qual, els menorquins, no podem prescindir. Ho diré amb una altra frase tòpica: si no existís, caldria crear-lo.

Seguir la trajectòria del GOB ens ajuda a resseguir la història social i econòmica de l’illa durant les darreres quatre dècades, des d’una una perspectiva, a més, que ens permet de posar nom i cognom a uns elements que, en el seu moment, no s’acabaven d’entendre per manca de distància crítica. Per exemple, malgrat que va néixer agombolat per l’Ateneu de Maó i en el context de l’intent d’urbanització de l’albufera des Grau (allò que s’havia de dir Shangri-là), per a molta gent, almanco durant els primers anys d’existència, el GOB ha estat vist com un cau de hippies peluts que nedaven en pèl. Ho exager, és ver, però vull dir que l’ecologisme i, sobretot, els ecologistes, eren vists com un col·lectiu marginal i estrany, a partir d’una imatge farcida de tòpics, en un context molt mogut políticament i econòmica com era el dels darrers anys del franquisme i els primers del que vingué després (els de la gran desil·lusió).

Avui, però, podem matisar les coses (malgrat que encara hi ha una sèrie de tòpics que perviuen, sobretot en algunes mentalitats protocavernàries) i situar-les en la perspectiva històrica adequada, que ajuda a entendre moltes coses, com que l’ecologisme neix, de la mà d’altres ismes (el feminisme, etc.), amb l’arribada de la postmodernitat, als anys seixanta i que, aquesta presa en consideració respecte de les conseqüències que l’activitat humana té damunt del planeta, es creua, en aquest racó de la Mediterrània, amb una illa que veu com Mallorca i les Pitiüses sucumbeixen a l’impuls d’un monstre anomenat balearització que, a canvi d’un benefici econòmic a curt o, com a molt, a mitjà termini, hipoteca per sempre el paisatge i altres recursos naturals bàsics, amb un pòsit al darrere de corrupteles polítiques que acaben malversant doblers públics en benefici d’interessos privats.

Sense el dia a dia del GOB Menorca es fa difícil d’imaginar com seria l’illa a dia d’avui. Segurament, no s’assemblaria de res al territori que, turísticament, es promociona a base d’imatges d’arenals verges, de sorra blanca i aigües cristal·lines.

He llegit que Menorca se’n va salvar, inicialment, de tota aquesta voràgine destructora del territori, perquè el règim franquista mantingué l’illa castigada a no desenvolupar-se econòmicament per haver estat fidel a la república fins al darrer moment. Pot ben ésser veritat. Sigui com sigui, aquest decalatge històric va permetre que, en veure els desastres que les polítiques urbanitzadores implicaven a cals veïns, aquí es despertassin les consciències proteccionistes, que es traduïren en mobilitzacions ciutadanes. A més, actuacions tan barroeres com les de l’alcalde Escudero i els seus coadlàters amb l’especulació maonesa, van ajudar força a consolidar aquesta sensibilitat en la població civil (na Laura Piris ho ha estudiat a fons, tot açò, i estaria molt bé que qualcú s’animàs a publicar-ho). El fet de veure que s’assolien victòries, ni que fossin parcials (avui, l’Albufera no només no està urbanitzada sinó que és el nucli de la Reserva de Biosfera), va reforçar l’ecologisme illenc i, més enllà, va fer que la protecció del territori es convertís en un dels trets identitaris de la societat illenca (molt per damunt de la llengua, fins i tot).

Ara bé, que Menorca inicialment es salvàs de la balearització no vol dir que aquí no es cometessin algunes empastes grosses, com els hotels de son Bou o cala Galdana, per dir-ne els més mastodòntics i impactants des d’un punt de vista estètic. No vol dir que no hi arribàs la indústria insaciable del turisme (visitau l’exposició «Almon s’està com aquí» si hi voleu aprofundir). Però fins a un cert punt, gràcies a la feina del GOB (i d’altres col·lectius, evidentment: sense l’Institut Menorquí d’Estudis, per exemple, mai no hauríem arribat a ser Reserva de Biosfera), l’activitat econòmica que s’ha executat sobre el territori illenc ha estat tutelada i vigilada per uns ulls assenyats que, en el moment en què es traspassen les línies vermelles bàsiques, mobilitzen la gent, sobretot al carrer, per fer sentir la veu col·lectiva i aturar les coses abans no siguin irreversibles. Sense el dia a dia del GOB Menorca es fa difícil d’imaginar com seria l’illa a dia d’avui. Segurament, no s’assemblaria de res al territori que, turísticament, es promociona a base d’imatges d’arenals verges, de sorra blanca i aigües cristal·lines.

Ecologisme responsable. Aquesta n’és la divisa. Ecologisme, responsabilitat i, hi afegiria tot i que hi va íntimament lligat, seny. Perquè el sentit comú és el millor antídot contra l’ambició febril i l’egoisme malaltís d’aquells que, malgrat tot, s’emparen en un discurs (potenciat des dels mitjans afins) que intenta maquillar una visió de la realitat que només cerca el benefici propi. Com ho demostra la brama, repetida fins a embafar, de dir que el GOB és partidari del «no» a tot: no al progrés, no a l’economia, no al turisme… Qui programa aquestes campanyes sap perfectament de la força dels missatges en negatiu, perquè solen tenir el rebuig social i, per aquest motiu, intenten vendre una imatge de l’ecologisme en tant que moviment construït a la contra. L’intent és tan maliciós com bo de desmuntar. En primer lloc, perquè es fonamenta en un seguit de mentides basades en un ús categòric d’allò que només és parcial. El GOB no està en contra del progrés, de l’economia o del turisme: està en contra d’uns determinats tipus de progrés, de model econòmic o de turisme. Per tant, i en segon lloc, en no ser negacions absolutes sinó parcials, fàcilment podem capgirar els arguments i dir que el GOB diu «sí» al progrés, a l’economia i al turisme, sempre i quan no hipotequin el futur de l’illa. I ho fa amb uns arguments sòlids que cal tenir en compte. Primer, perquè des de Mallorca i Eivissa ens arriba una projecció del futur que ens ha d’ajudar a veure per on no hem d’anar. I, segon, perquè el temps sempre ha acabat donant la raó a l’ecologisme responsable del GOB Menorca. Sempre. Allò que moltes vegades havien estat qualificades com a accions contràries al progrés de l’illa (per part dels vertaders partidaris del «no» categòric i intransigent) s’han acabat convertint en peces bàsiques que fonamenten la nostra realitat, assumides amb naturalitat per menorquins i visitants i, fins i tot, per aquelles opcions polítiques que, en el seu moment, no només no hi van creure sinó que en foren bel·ligerants.

Una altra brama, prou repetida, té relació amb el suposat partidisme de l’entitat ecologista. S’ha volgut fer veure que l’organització menorquina dictava la política ambiental d’un o d’uns determinats partits polítics. Res més lluny de la realitat, tot i que açò no vol dir que el GOB no en faci, de política i que, efectivament, cerqui influir en les polítiques de partit. Evidentment. Perquè la gestió de la cosa pública no ha de ser unidireccional (fet que suposaria viure en una democràcia massa desvirtuada, molt més encara). La transversalitat de l’ecologisme, en aquest cas, és més que necessària, com a força amb influència efectiva, des dels diferents àmbits en què actua: des de l’educació ambiental, on es posen els fonaments per a construir una societat en què els valors de respecte del medi ambient siguin clars, passant per accions concretes, com el viver o el centre de recuperació (en què el GOB substitueix una tasca que hauria d’haver assumit l’administració pública) o des de l’edició de llibres divulgatius, per citar només uns pocs i variats àmbits d’actuació. Aquesta és la política del GOB.

Com que l’ambició depredadora d’alguns, amagada sota la pell de xai del suposat benefici col·lectiu, segueix ben activa, la tasca del GOB Menorca continua essent essencial i necessària. Ja va bé que qualcú, amb cara i ulls, ens recordi què hi ha darrere dels cants entabanadors d’algunes sirenes venudes al mercantilisme pur i dur, inhumà. I que ho hagi fet, incansablement, en les darreres quatre dècades, només pot ser motiu de celebració.


L’AUTOR
Ismael Pelegrí, membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, IME.
Aquest article va ser publicat al blog Xalandria el dia 15/07/2017


  • Facebook
  • Twitter
  • Whatsapp
  • Instagram

 

Altres artícles d’opinó que et poden interessar

  • La tesel·la petita
    Miquel Camps reflexiona sobre la importancia de conservar el típic paisatge en mosaic del camp de Menorca, format per multitud de tanques separades per centenars de kilòmetres de paret seca.
  • Del Sobreturisme al Senseturisme
    Pau Obrador fa una anàlisi de l'efecte de la crisi que ha provocat la Covid-19 sobre el sector turístic. Un dels sectors més afectats per la crisi sanitària que vivim.
  • Menorca de comparsa
    Emili Pons Carreras reflexiona sobre les bondats del model turístic menorquí i els perills que poden fer que mori d’èxit: "Precisament perquè s’ha salvat de la crema de les altres illes, ara Menorca és observada, des de fora i al marge dels interessos de la població, com la terra promesa on encara es poden fer grans negocis".
  • Cotxes i turistes: Alternatives?
    El que cal és gestionar millor la demanda turística de mobilitat. És a dir, cal posar límits al creixement desmesurat de cotxes i buscar una gestió més ecològica de la mobilitat. Fins ara aquests esforços han servit, sobretot, per ordenar millor espais que abans eren caòtics.
  • Fins el coll
    Miquel Camps (GOB Menorca) reflexiona sobre les conseqüències de l'augment del lloguer turístic a Menorca. D'una banda, hi ha la gent que defensa que llogar habitacions o habitatges als visitants és una manera de fer renda complementària i de distribuir millor l'ingrés turístic. De l'altra part, hi ha qui recorda que això té conseqüències socials i ambientals poc desitjables
  • Espolis de baixa intensitat
    Tothom és un microespoliador en el moment en què fa ús de la natura. Un article d'opinió d'Ismael Pelegrí, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis.
  • Fins el darrer racó
    La "pressió difusa" i un concepte mal entès del turisme alternatiu. Un artícle de Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca
  • La transició energètica a Menorca és un fet
    Com afrontar el canvi de paradigma energètic a Menorca. Un article d'opinió d'Ismael Pelegrí, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis.
  • El Camí de Cavalls i no morir d’èxit
    Usos i abusos del Camí de Cavalls de Menorca. Un article d'opinió d'Ismael Pelegrí, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis.
  • ¿Pot ser sostenible el turisme a Menorca?
    El complex debat sobre la sostenibilitat i la desastacionalització del turisme a Menorca. Un article d'opinió de Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca.

Categoria: Opinió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

OPINIÓ

  • La tesel·la petita
  • Del Sobreturisme al Senseturisme
  • Menorca de comparsa
  • Cotxes i turistes: Alternatives?
  • Fins el coll
  • 40 anys d’ecologisme responsable
  • Espolis de baixa intensitat
  • Fins el darrer racó
  • La transició energètica a Menorca és un fet
  • El Camí de Cavalls i no morir d’èxit

Apunta’t a Descobreix Menorca

Et podràs descarregar gratis l'ebook 5 Passejades per la costa de Menorca caminant pel Camí de Cavalls i rebràs totes les nostres novetats per correu electrònic

M'apunto


Cotxes de lloguer a Menorca



Descobreix Menorca
La guia d'una illa
de natura i cultura
Conèixer bé un territori és un primer pas necessàri per enamorar-se’n i desitjar conservar-lo. Donar a conèixer els valors naturals i culturals de l’illa és el principal objectiu de Descobreix Menorca, sense oblidar la informació més pràctica per poder descobrir l’illa, apendre a estimar-la i poder conservar-la.
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

APUNTA'T A DESCOBREIX MENORCA

Et podràs descarregar gratis l'ebook 5 Passejades per la costa de Menorca caminant pel Camí de Cavalls i rebràs totes les nostres novetats per correu electrònic

M'apunto


Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies

© Descobreix Menorca 2021 Avis legal | Política de Privacitat | Cookies | Contacte | Publicitat Disseny, edició i administració web: Lluc Julià

Esta web utiliza cookies para mejorar la experiencia de los usuarios, facilitando su navegación Aceptar cookies
Política de cookies Settings
Privacy & Cookies Policy

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA