És tan fàcil predicar a cals altres com perillós és acceptar la recepta. I la meva impressió és que en la mesura que Menorca ha estat més coneguda, li han començat a ploure els predicadors i les receptes, que no solen ser desinteressades. Mentre era una illa oblidada per les guies turístiques, els menorquins s’havien d’espavilar tots sols. I sembla que ho van saber fer, … [Llegir-ne més...]

Al cap de Barbaria, a Formentera, centenars de turistes es concentren cada vespre per gaudir de la posta de sol. Fins fa dos anys s’hi podia arribar amb vehicle privat. La icònica imatge de la pel·lícula Lucia y el Sexo era impossible de captar perquè hi havia centenars de motos i cotxes aparcats per tot arreu. Era una situació molt similar a la que tenim cada vespre a … [Llegir-ne més...]

Menorca té la sort de poder preveure en gran manera el futur possible mirant allò que està passant a les illes veïnes. El sistema és senzill. Mallorca i Eivissa van començar abans la transformació turística, l'han feta amb més rapidesa i pateixen, molt més que els menorquins, les conseqüències d'un creixement turístic sense límits. Amb exemples tan propers no és difícil … [Llegir-ne més...]

Volia jugar a despistar perquè, amb el títol de l’article, creia que tothom ja s’imaginaria de quin peu calçava el text i des de quina perspectiva ideològica estava escrit. Per aquest motiu, cercant el xoc d’expectatives, havia pensat que començaria dient que era una notícia lamentable que el GOB Menorca commemoràs, aquest 2017, els seus primers quaranta anys d’existència. … [Llegir-ne més...]

Si cercam al diccionari la definició del verb 'espoliar', podem llegir que es tracta de «desposseir (algú) d’allò que li pertany». Podríem, tranquil·lament, considerar-lo sinònim de 'robar', tot i que amb un matís de gravetat. Aquest 'algú', escrit entre parèntesis, moltes vegades és el medi natural. Si hi pensam, una de les primeres imatges que ens poden venir al cap … [Llegir-ne més...]

Alguns experts adverteixen que a Menorca començam a patir els efectes del que s’anomena ‘pressió difusa’. De manera més col·loquial es sol dir que hi ha una escampada de gent per tot. Quan els humans sortim dels llocs més habituals, i ens endinsam amb freqüència a zones generalment no habitades, entrem en conflicte amb valors fràgils. Si això es converteix en hàbit o en negoci … [Llegir-ne més...]

Només des de la ignorància o la malevolia (prou escampada pel món aquesta darrera) es pot negar que la caducitat dels combustibles fòssils sigui una evidència. Davant d'una tal realitat, el camí a seguir ens mena a fer la transició cap a les renovables per tal de produir l’energia a partir dels recursos naturals que, de forma il·limitada, ens ofereixen el sol i el vent. Ens … [Llegir-ne més...]

No és la meva intenció aprofitar aquesta tribuna pública per fer autobombo i parlar-vos de la meva vida privada. Qui em coneix ja sap de la meva discreció i de les meves reserves davant de la manca de privacitat que corre pel món internàutic. Però el tema que vull abordar m’hi empeny. I és que, de fa uns anys ençà m’he avesat a córrer pel Camí de Cavalls. Ja sé que hi ha una … [Llegir-ne més...]

El sostre foradat Això de superar límits ja fa anys que està de moda. S'usa molt per esperonar la capacitat emprenedora de la gent, per a millorar l'autoestima o directament per a fer que tothom gasti més. “Supera els teus límits!” et diuen. Però els límits d'un territori són una altra cosa, no tant metafísica i més terrenal. Molta gent es manifesta a favor … [Llegir-ne més...]