Al cap de Barbaria, a Formentera, centenars de turistes es concentren cada vespre per gaudir de la posta de sol. Fins fa dos anys s’hi podia arribar amb vehicle privat. La icònica imatge de la pel·lícula Lucia y el Sexo era impossible de captar perquè hi havia centenars de motos i cotxes aparcats per tot arreu. Era una situació molt similar a la que tenim cada vespre a Cavalleria on centenars de cotxes col·lapsen tota la península a la posta de sol. Fa dos anys el consell de Formentera va restringir-hi l’accés rodat. Els cotxes ara es queden aparcats a un kilòmetre i mig del far, aproximadament la distància que hi ha entre cala Viola i el far de Cavalleria. La mesura ha estat tot un èxit. La visita al cap de Barbaria ha guanyat molt, moltíssim. El cap de Cavalleria està condemnada a seguir els passos del cap de Barbaria. La carretera no està (ni estarà mai) preparada perquè hi circulin centenars de cotxes. L’aparcament només té cabuda per a 36 vehicles quan hi ha vespres que sen’hi concentren més de 500. L’única solució raonable és organitzar la mobilitat turística d’una altra manera.
Formentera i Menorca són illes molt diferents amb problemes de mobilitat similars. A l’estiu tota la seva xarxa viària es col·lapsa amb un augment exagerat de vehicles, que es fiquen per tot. En el cas de Formentera, el tràfic més intens es produeix entre les 7 i les 9 del vespre quan la gent torna de la platja i busca lloc per sopar. Des de fa uns anys, les dues illes estan fent esforços per frenar el col·lapse. S’han peatonalitzat els centres urbans, s’han creat borses d’aparcament a les perifèries urbanes, s’han dimensionat els aparcaments a les platges d’acord amb la seva capacitat de càrrega, el transport públic ha millorat, s’han tancat lloc icònics al transit rodat i la xarxa ciclo-turística s’ha fet més segura i extensa. A Menorca aquest estiu s’ha fet una gran passa endavant amb el tancament de Macarella al transit privat. L’experiment està funcionat millor del que ningú es pensava. Per primera vegada Macarella no és un problema de mobilitat ni seguretat.
El que cal és gestionar millor la demanda turística de mobilitat. És a dir, cal posar límits al creixement desmesurat de cotxes i buscar una gestió més ecològica de la mobilitat. Fins ara aquests esforços han servit, sobretot, per ordenar millor espais que abans eren caòtics.
Als sectors més conservadors de la societat aquestes mesures no agraden massa. Contradiuen la seva fe expansionista. La cantarella sempre és la mateixa: quan més turistes venen millor, prohibir és dolent, no podem posar límits al creixement, hem d’oferir tot allò que volen els turistes. Parteixen de la base que les institucions púbiques han de treballar per adaptar l’oferta a la demanda perquè el consumidor sempre té la raó. Si fa falta aigua, una dessaladora; si ha molts de cotxes una autopista. És un principi, tanmateix que no porta enlloc. A Macarella es podria fer un pàrquing de 2.000 places que es penjaria el cartell de complert abans de les 11 el mes d’agost. L’ampliació del pàrquing només faria que augmentar la sensació de col·lapse a la platja. Perquè els metros quadrats d’arena no augmentaria amb un pàrquing més gros.
Des de Menorca i Formentera s’està treballant, molt encertadament, des del principi invers. El que cal és gestionar millor la demanda turística de mobilitat. És a dir, cal posar límits al creixement desmesurat de cotxes i buscar una gestió més ecològica de la mobilitat. Fins ara aquests esforços han servit, sobretot, per ordenar millor espais que abans eren caòtics. Llocs com Binimel·là, el Cap de Barbaria o Sa Mesquida són avui molt més atractius gràcies a una millor gestió de la mobilitat. Les restriccions viàries estan generant dinàmiques alternatives interessants. Així, per exemple, els darrers anys s’ha observat un augment de les motos de lloguer, que no tenen problemes per aparcar. Un altra exemple és el Camí de Cavalls que cada vegada s’usa més per accedir a platges. A molts dels nostres visitants no els hi sap cap greu caminar mitja hora i fins i tot una hora per accedir a una platja de somni. La restricció crea desig.
Tanmateix, des d’un punt de vista global els resultats d’aquestes mesures encara són més aviat magres. Una millor gestió d’espais sensibles té una incidència limitada a les nostres carreteres. Davant açò a Formentera s’està promovent una llei pionera a Europa, que conta amb el suport de totes les forces polítiques a l’Illa i que es preveu que entre en vigor l’estiu que ve. La llei de mesures urgents de sostenibilitat ambiental i turística per a l’illa de Formentera preveu restringir l’entrada i circulació de vehicles privats i limitar el número de cotxes i motos de lloguer. També preveu potenciar els vehicles elèctrics, molt especialment les bicis. És una llei valenta que vol posar fi a l’entrada indiscriminada de vehicles des de Eivissa que col·lapsen l’illa sense deixar cap benefici. És una experiència molt interessant per Menorca, que caldrà seguir amb molta atenció.
Alguns lectors es posaran les mans al cap amb la idea de més restriccions. No debades el debat públic és cada vegada més negatiu. La pregunta que s’haurien de fer els que es queixen és si realment hi ha alternativa al tancament de Macarella o la limitació del número de cotxes de lloguer. Perquè el que realment limita el turisme és l’actual model de mobilitat turística que només fa que crear col·lapse. Es parla, sovint, de desdoblar la carretera, una obra que duraria 10 any pel cap baix i costaria centenars de milions d’Euros. Les polèmiques d’aquest estiu per obres a la carretera no són res comparat amb les queixes que generaria el desdoblament. I si ampliem la carretera és perquè hi circulin més cotxes, que quan arribin a Ciutadella hauran de quedar a qualque banda. Els col·lapses que es produeixen a Mercadal el dia de mercat no farien més que augmentar. Si ampliam la carretera hauríem de gastar una doblerada en adaptar els nostres pobles i ciutats a una carretera més grossa. A Eivissa ho saben molt bé.
A Menorca tenim molt de camí per recórrer i molt per aprendre de Formentera. Siguem valents. Hi guanyam tots.
L’AUTOR
Pau Obrador, professor de turisme a la universitat de Northumbria a Newcastle i coordinador del grup de recerca turística de l’institut Menorquí d’Estudis (IME). http://twitter.com/pauobrador/
https://pauobrador.wordpress.com/
Aquest article va ser publicat al blog Xalandria el dia 17/8/2018
Altres artícles d’opinó que et poden interessar
-
Després d’un procés llarg, que ha tingut temps fins i tot de passar per diferents zones de turbulències polítiques, s’ha acabat aprovant, al Parlament de les Illes Balears, la Proposició de Llei de Menorca Reserva de Biosfera, presentada pel Consell Insular de Menorca. Fins que la normativa que n’emana no s’apliqui i en vegem els […] -
Miquel Camps reflexiona sobre la importancia de conservar el típic paisatge en mosaic del camp de Menorca, format per multitud de tanques separades per centenars de kilòmetres de paret seca. -
Pau Obrador fa una anàlisi de l'efecte de la crisi que ha provocat la Covid-19 sobre el sector turístic. Un dels sectors més afectats per la crisi sanitària que vivim. -
Emili Pons Carreras reflexiona sobre les bondats del model turístic menorquí i els perills que poden fer que mori d’èxit: "Precisament perquè s’ha salvat de la crema de les altres illes, ara Menorca és observada, des de fora i al marge dels interessos de la població, com la terra promesa on encara es poden fer grans negocis". -
Miquel Camps (GOB Menorca) reflexiona sobre les conseqüències de l'augment del lloguer turístic a Menorca. D'una banda, hi ha la gent que defensa que llogar habitacions o habitatges als visitants és una manera de fer renda complementària i de distribuir millor l'ingrés turístic. De l'altra part, hi ha qui recorda que això té conseqüències socials i ambientals poc desitjables -
Amb aquest petit homenatge a l'entitat ecologista de Menorca, Ismael Pelegrí exposa i agraeix els beneficis que l'ecologisme, la responsabilitat i el seny han soposat pel patrimoni natural de l'illa. -
Tothom és un microespoliador en el moment en què fa ús de la natura. Un article d'opinió d'Ismael Pelegrí, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis. -
La "pressió difusa" i un concepte mal entès del turisme alternatiu. Un artícle de Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca -
Com afrontar el canvi de paradigma energètic a Menorca. Un article d'opinió d'Ismael Pelegrí, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis. -
Usos i abusos del Camí de Cavalls de Menorca. Un article d'opinió d'Ismael Pelegrí, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis. -
El complex debat sobre la sostenibilitat i la desastacionalització del turisme a Menorca. Un article d'opinió de Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca.
Deixa un comentari