Quatre entitats sense ànim de lucre (Amics de la Mar-Port de Maó, Associació de casetes de vorera de Menorca, Associació d’Amarraments públics Es Jonquet i el GOB Menorca), han ajuntat les seves visions per oferir una nova perspectiva del port de Maó, que posa sobre la taula una sèrie de valors que es troben constantment ignorats per qui decideix el destí d’aquest particular emplaçament. Aquestes quatre entitats han presentat el document Recuperem el port de Maó. Propostes de criteri i inventari de valors naturals, patrimoni i cultura marinera a Maó, el qual recull un conjunt de propostes clau que sorgeixen de l’estudi rigorós dels valors naturals i patrimonials d’aquest port natural.
La gent que habitava el poblat prehistòric situat dalt dels penyals de Maó, devia veure un port ben diferent de l’actual. Sense construccions al voltant, on els actuals carrers asfaltats que baixen cap al mar eren encara barrancs en estat natural. Però algunes coses se semblaven al moment present.
El port ja era una enorme zona resguardada de temporals, conformat per la falla que es genera entre els antics materials del nord de l’illa i la gran plataforma de marès del sud. Un gran espai on moltes espècies marines trobaven refugi i un lloc adequat per reproduir-se o passar-hi l’època fins a fer-se adult.
L’abundància de peix i de marisc ha acompanyat aquest indret fins a quasi l’actualitat. També ha tingut molta transcendència la capacitat d’allotjar-hi embarcacions, petites i grans, la qual cosa ha vinculat el port amb algunes destacades gestes militars.
Avui tenim un port que ha patit alguns episodis violents en termes ambientals, com l’eliminació de l’illa Rodona, on vivia una espècie endèmica de sargantana. O més recentment, amb l’abocament d’aigües industrials, d’olis o pintures, que han afectat seriosament la vida marina. O l’estreta convivència amb una central de producció elèctrica que ha abocat, durant dècades, grans quantitats de clor a les seves aigües.
Els fenòmens més moderns, com la massificació turística o l’elitisme per qüestions de preus, també han arribat a la vorera portuària. La nàutica esportiva ha entrat en una fase de privatització progressiva, on hi ha empreses que aconsegueixen concessions pagant unes quantitats molt altes i desplacen les embarcacions més modestes de la població resident. Però això és atractiu per l’actual model econòmic i es tendeix a créixer sense fre.
El port de Maó és encara un espai que engloba molts valors naturals. La seva estreta convivència amb la població ha generat també molts testimonis de petites construccions i infraestructures, que són modestes però importants, perquè guarden la història. Posar al centre l’interès públic i l’ús social del port per part de la ciutadania, és també l’objectiu d’aquest document.
La dinàmica resulta tan atraient en alguns cercles de decisió, que les qüestions ambientals s’intenten decantar per no destorbar la màquina de generar ingressos, per més que també es vagin causant efectes de discriminació d’altres valors patrimonials que caldria tenir molt presents.
Malgrat tot, el port encara conserva valors naturals molt destacats. A la vorera nord, hi trobem cales d’aigües poc profundes on es cria marisc i on es desenvolupen comunitats d’algues i plantes com Cystoseira, Cymodocea o Zostera. En són exemples casos com cala Rata, cala Lladró, la cala de Sant Jordi o cala Teulera. A la part pròxima a l’Estació naval, hi queden dotacions de muscleres i construccions de quan es feia molta escopinya gravada.
Destacam de les espècies protegides, la Posidònia i també el corall mediterrani Cladocora. Ho trobam a la cala dels Grecs però especialment a la banda sud, entre es Pouet i la punta de Sant Carles o al voltant dels illots. Moltes d’aquestes espècies es troben sota règim de protecció especial.
A cala Figuera és on acaba el barranc del Camí Verd, que aporta nutrients provinents de l’aigua dolça que hi brolla de manera natural, fet que enriqueix l’ecosistema marí. Els fons rocosos, juntament amb la proximitat del Fonduco, creen també unes condicions òptimes per la presència dels coralls.
Els penyals que acompanyen Repòs del Rei són la darrera zona arrecerada del litoral sud sense transformar. El tros ocupa des de Calesfiguerasses fins al Fonduco. S’ha mantingut lliure d’urbanització a la part terrestre i sense intervencions d’obra a la vorera. Aquesta part de l’espai portuari conserva una alta aportació paisatgística. A les roques verticals hi troben refugi aus marines i rapinyaires. És freqüent trobar-hi nidificacions de diverses espècies protegides. També és la zona marina amb més abundància de corall protegit.
A la part més interior, a la colàrsega, hi trobam el torrent de Sant Joan, que és on arriba una gran quantitat d’aigua dolça recollida en la seva conca hidrogràfica. Antigament acollia diversos espais d’embassament. Constitueix un hàbitat clau per a diverses espècies. Hi destaca l’anguila europea, així com una zona de dormidor per a ardeids i altres aus aquàtiques.
Com veim, el port de Maó és encara un espai que engloba molts valors naturals. La seva estreta convivència amb la població ha generat també molts testimonis de petites construccions i infraestructures, que són modestes però importants, perquè guarden la història. Posar al centre l’interès públic i l’ús social del port per part de la ciutadania, és també l’objectiu d’aquest document.
L’AUTOR
Oriol Radalga, graduat en Antropolgia Social i Cultural i formació en Educació i Control Ambiental és tècnic de Territori i Medi Marí del GOB Menorca.
Oriol Radalga ens presenta la iniciativa Recuperem el port de Maó, posant el focus en els seus valors naturals i la seva estreta convivència amb la població local.
Ismael Pelegrí reflexiona sobre l’aprovació de la Proposició de Llei de Menorca Reserva de Biosfera, presentada pel Consell Insular de Menorca.
Miquel Camps reflexiona sobre la importancia de conservar el típic paisatge en mosaic del camp de Menorca, format per multitud de tanques separades per centenars de kilòmetres de paret seca.
Pau Obrador fa una anàlisi de l’efecte de la crisi que ha provocat la Covid-19 sobre el sector turístic. Un dels sectors més afectats per la crisi sanitària que vivim.
Emili Pons Carreras reflexiona sobre les bondats del model turístic menorquí i els perills que poden fer que mori d’èxit: “Precisament perquè s’ha salvat de la crema de les altres illes, ara Menorca és observada, des de fora i al marge dels interessos de la població, com la terra promesa on encara es poden fer grans negocis”.
El que cal és gestionar millor la demanda turística de mobilitat. És a dir, cal posar límits al creixement desmesurat de cotxes i buscar una gestió més ecològica de la mobilitat. Fins ara aquests esforços han servit, sobretot, per ordenar millor espais que abans eren caòtics.
Miquel Camps (GOB Menorca) reflexiona sobre les conseqüències de l’augment del lloguer turístic a Menorca. D’una banda, hi ha la gent que defensa que llogar habitacions o habitatges als visitants és una manera de fer renda complementària i de distribuir millor l’ingrés turístic. De l’altra part, hi ha qui recorda que això té conseqüències socials i ambientals poc desitjables
Amb aquest petit homenatge a l’entitat ecologista de Menorca, Ismael Pelegrí exposa i agraeix els beneficis que l’ecologisme, la responsabilitat i el seny han soposat pel patrimoni natural de l’illa.
Tothom és un microespoliador en el moment en què fa ús de la natura. Un article d’opinió d’Ismael Pelegrí, membre de l’Institut Menorquí d’Estudis.
La “pressió difusa” i un concepte mal entès del turisme alternatiu. Un artícle de Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca
Com afrontar el canvi de paradigma energètic a Menorca. Un article d’opinió d’Ismael Pelegrí, membre de l’Institut Menorquí d’Estudis.
Usos i abusos del Camí de Cavalls de Menorca. Un article d’opinió d’Ismael Pelegrí, membre de l’Institut Menorquí d’Estudis.
El complex debat sobre la sostenibilitat i la desastacionalització del turisme a Menorca. Un article d’opinió de Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca.
Comments are closed.