• Descobreix Menorca
  • Ferry / Ferry + Hotel
  • Avió + Hotel
  • Ofertes última hora!
  • Lloga un cotxe
  • Lloga una moto
  • Cerca Hotel
    • Hotels a Menorca
    • Hotels a Maó
    • Hotels a Ciutadella
    • Allotjament a Menorca
      • Els millors hotels amb encant de Menorca
      • Les millors cases rurals de Menorca
  • Mapa
  • Guia pràctica
    • Qué fer a Menorca
    • Mapes
      • Mapa de Menorca
      • Mapa del Camí de Cavalls
    • El temps a Menorca
    • Calendari de festes de Menorca 2022
    • Mercats d’estiu
    • Museus de Menorca
    • Visites guiades i activitats
    • Gasolineres de Menorca
    • Oficines informació turística
    • Transport públic
    • Lloguer de cotxes
    • Lloguer de motos
  • Opinió
  • Agenda
  • Contacte
  • Català
    • Español
    • English

Descobreix Menorca

La guia d'una illa de natura i cultura

  • Inici
  • Platges
    • Guia de les millors cales i platges de Menorca
    • Les 10 millors platges verges de Menorca
    • Platja de Punta Prima
    • Platja de Binibèquer
    • Cala en Porter
    • Platja de Son Bou
    • Platja de Binigaus
    • Cala Trebalúger
    • Cala Mitjana
    • Cala Galdana
    • Macarella i Macarelleta
    • Cala en Turqueta
    • Platges de Son Saura sud
    • Cala Morell
    • Platges d’Algaiarens
    • Cala del Pilar
    • Cala Pregonda
    • Platja de Binimel·là
    • Platja de Cavalleria
    • Arenal de Son Saura nord
    • Arenal d’en Castell
    • Platja des Grau
    • Cala Tortuga i cala Presili
    • Platja de Sa Mesquida
  • Menorca talaiòtica
  • Camí de Cavalls
    • El Camí de Cavalls
    • 1. Maó – Es Grau
    • 2. Es Grau – Cap de Favàritx
    • 3. Favàritx – Arenal d’en Castell
    • 4. Arenal d’en Castell – Cala Tirant
    • 5. Cala Tirant – Binimel·là
    • 6. Binimel·là – Els Alocs
    • 7. Els Alocs – Algaiarens
    • 8. Algaiarens – Cala Morell
    • 9. Cala Morell – Punta Nati
    • 10. Punta Nati – Ciutadella
    • 11. Ciutadella – Artrutx
    • 12. Artrutx – Turqueta
    • 13. Turqueta – Cala Galdana
    • 14. Cala Galdana – Sant Tomàs
    • 15. Sant Tomàs – Son Bou
    • 16. Son Bou – Cala en Porter
    • 17. Cala en Porter – Binissafúller
    • 18. Binissafúller – Punta Prima
    • 19. Punta Prima – Cala Sant Esteve
    • 20. Cala Sant Esteve – Maó
    • Els 16 millors trams del Camí de Cavalls
    • Mapa del camí de Cavalls
    • Camí de Cavalls allotjament
  • Fars de Menorca
  • Menorca amb nens
  • Menorca activa
    • Caiac
    • Snorkeling
    • Submarinisme
    • Menorca a cavall
  • Menorca en barca
  • Pobles
  • Cuina de Menorca
  • Menorca britànica
  • FLORA I FAUNA
    • Peixos de Menorca
    • Posidonia oceanica
    • Bolets de Menorca
    • Papallones de Menorca
    • Orquídies de Menorca
    • Birdwatching a Menorca
  • Fotos de Menorca
  • Producte local
    • Avarca menorquina
    • Vins de Menorca
    • Gin de Menorca
  • Geologia
  • Història
    • Història de Menorca
    • Menorca abans i després

La transició energètica a Menorca és un fet

31 octubre, 2016 By Ismael Pelegrí Deixa un comentari

Parc solar de Son Salomó. Ciutadella de Menorca
Parc fotovoltaic de Son Salomó a Ciutadella de Menorca ©CAIB

  • Facebook
  • Twitter
  • Whatsapp
  • Instagram

Només des de la ignorància o la malevolia (prou escampada pel món aquesta darrera) es pot negar que la caducitat dels combustibles fòssils sigui una evidència. Davant d’una tal realitat, el camí a seguir ens mena a fer la transició cap a les renovables per tal de produir l’energia a partir dels recursos naturals que, de forma il·limitada, ens ofereixen el sol i el vent. Ens jugam el futur i la salut del planeta. Avui, els avenços tecnològics ens permetrien de prescindir en gran mesura del petroli i dels seus derivats. Però el canvi de paradigma camina a pas de tortuga. Potser hi té a veure el fet que les multinacionals que monoplitzen el sector no volen perdre la posició de domini, per molt que el sol i el vent no siguin de ningú, i no hi tendiran definitivament fins a assegurar-se que segueixen tenint-ne la paella pel mànec.

A les Illes, la realitat és desoladora. Les dades de consum energètic ens situen a la coa d’Europa. D’una banda, en els darrers anys hem augmentat les emissions de CO2 i la demanda elèctrica; de l’altra, només produïm un 3% de la nostra energia de manera neta. Som molt enfora dels objectius per al 2020 que planteja la ja de per si prou moderada Unió Europea. Menorca es troba a les beceroles d’aquesta transició, però darrerament s’hi ha començat a fer feina. Així potser en un futur a mitjà termini es donarà compliment a un compromís a què ens obliga la declaració de Reserva de Biosfera: cal ésser sostenibles energèticament. I solidaris, tot evitant l’externalització de la producció gràcies a la qual la nostra netedat va a càrrec d’embrutar a ca d’altri. Som davant la paradoxa dels cotxes elèctrics, molt ecològics, però que hem de carregar amb electricitat produïda en centrals que funcionen amb combustibles fòssils. Cal fer que l’energia neta que es consumeixi a l’illa s’hi hagi produït amb netedat.

No té cap sentit tenir la declaració de la Unesco només per poder vendre l’illa als turistes. Som davant d’un error de base que cal corregir, perquè fins i tot entre els lideratges polítics i econòmics encara hi ha qui no dóna més recorregut al programa MaB (Man and Biosphere, de la Unesco) que el de crear una illa de postal per als consum del sector terciari.

En ser un país de dimensions humanes, tenim un espai privilegiat per ésser a innovadors i marcar una nova via menorquina, en aquest cas cap a la transició energètica. Hauríem d’aspirar a convertir-nos en una referència en aquest aspecte. Es tracta de creure-hi. Per açò, les Directius Estratègiques de Menorca tenen el tema energètic com a prioritari. No té cap sentit tenir la declaració de la Unesco només per poder vendre l’illa als turistes. Som davant d’un error de base que cal corregir, perquè fins i tot entre els lideratges polítics i econòmics encara hi ha qui no dóna més recorregut al programa MaB (Man and Biosphere, de la Unesco) que el de crear una illa de postal per als consum del sector terciari. Potser són els mateixos que ignoren que la reserva és de biosfera i no de la biosfera (i la no presència de l’article, aquí, és fonamental per a entendre el concepte).

La transició energètica, a Menorca, forma part d’aquesta voluntat d’ésser ambientalment sostenibles. El debat sobre aquest tema és viu a l’illa. Açò és bon senyal: vol dir que les coses es comencen a moure. A més, l’intercanvi d’idees, de parers, és saludable sempre i quan els participants hi aportin elements amb criteri, sòlidament argumentats. Jo, que no els tenc, i en som plenament conscient, com a ciutadà conscienciat de la necessitat d’emprendre aquest procés de canvi de model energètic, exigesc idees clares i fonamentades a qui les hagi de donar. Així podré construir-me una opinió personal, lluny de l’arbitrarietat i de les passions, que em permeti prendre desicisions fonamentades, quan calgui.

Si no vaig equivocat, la controvèrsia es centra, ara mateix, a trobar la incògnita d’una equació que ha de permetre combinar rendibilitat productiva amb impacte paisatgístic. El cas de Son Salomó posa damunt la taula les dificultats que aquest procés implica. Va bé que ens acostumem a parlar-ne, perquè tot just començam el canvi de paradigma i, de dificultats, n’aniran apareixent de manera progressiva. El debat, però, s’ha de fer de manera civilitzada. Em sobta el to que la polèmica ha agafat aquests darrers dies a la premsa i, especialment, l’obsessió malaltissa que alguns tenen amb el GOB, que no és, ni de bon tros, cap conselleria de medi ambient ni té competències al respecte, sinó que es limita a aportar arguments rigorosos al debat.

En el cas concret del parc ciutadellenc, els elements que s’han hagut de posar damunt de la taula són, d’una banda, la garantia en la reversibilitat de les instal·lacions fotovoltaiques per tal que el dia de demà es pugui desmuntar sense que quedi cap impacte en el terreny. També, el fet que aquest parc no pot hipotecar l’economia del sector primari, força important a Menorca. Fins ara les plaques solars han estat compatibles amb els usos ramaders, i açò hauria de seguir essent així. Un altre factor a tenir en compte és el de les dimensions. Malauradament, a dia d’avui només les grans infraestructures són rendibles, fet que xoca frontalment amb l’impacte paisatgístic. Potser aquí hi pot haver canvis importants en poc temps, perquè els avenços tècnics són enormes i es succeeixen vertiginosament. Si s’aprova l’ampliació projectada a Son Salomó, només amb aquest parc la nostra illa podrà produir el 20% d’energies de forma neta (l’objectiu europeu per al 2020, per cert). La tecnologia que coneixem actualment descarta les petites unitats (les que cadascú podria tenir al terrat de ca seva, per exemple) perquè el rendiment que se n’obté és molt menor. També, pel que fa a aquest darrer aspecte, s’ha de dir, i denunciar, que la legislació sembla actuar al dictat de les grans hidroelèctriques, perquè impedeix l’autoconsum.

A Son Salomó, cal afegir a tots aquests factors el fet que la ubicació del parc és polèmica per l’impacte que té a nivell etnològic. Tot i no haver-hi una afectació important a nivell ecològic o arqueològic (fet que no deixa de ser estrany en una illa com Menorca), el patrimoni de construccions de pedra en sec que hi ha a la zona és molt alt. Potser l’error és que encara, com a societat, no li hem donat el valor que aquestes béns tenen i es mereixen (i que sí reconeixem respecte del patrimoni mediambiental i el talaiòtic). La polèmica de què parlam ha de servir per posar encara més en valor les titàniques construccions de paret seca que tatuen Menorca i que, al nord de Ciutadella són tan abundants. Una valoració, per cert, que s’ha de transformar en figures legals de major protecció a què puguin acollir-se. I, després, caldrà veure com s’encaixen totes les peces del puzzle: plaques solars i ponts de bestiar; bens, còdols i wats.

Fer la transició energètica sense impactes és una quimera. Cal ésser-ne conscients. La tasca, apassionant d’altra banda, és la de dissenyar el camí del canvi de la manera més assenyada possible, minimitzant-ne els efectes i garantint-ne la reversibilitat. Que aquest tema generi debat és una bona notícia, ho repetesc. Demostra que els menorquins ens implicam en el futur de l’illa. I açò és sempre millor que no deixar que siguin altres qui decideixin en nom nostre.


L’AUTOR
Ismael Pelegrí, membre de l’Institut Menorrquí d’Estudis, IME.
Aquest article va ser publicat al blog Xalandria el 
dia 29/09/2016


 

  • Facebook
  • Twitter
  • Whatsapp
  • Instagram

 

Altres artícles d’opinó que et poden interessar

  • La tesel·la petita
    Miquel Camps reflexiona sobre la importancia de conservar el típic paisatge en mosaic del camp de Menorca, format per multitud de tanques separades per centenars de kilòmetres de paret seca.
  • Del Sobreturisme al Senseturisme
    Pau Obrador fa una anàlisi de l'efecte de la crisi que ha provocat la Covid-19 sobre el sector turístic. Un dels sectors més afectats per la crisi sanitària que vivim.
  • Menorca de comparsa
    Emili Pons Carreras reflexiona sobre les bondats del model turístic menorquí i els perills que poden fer que mori d’èxit: "Precisament perquè s’ha salvat de la crema de les altres illes, ara Menorca és observada, des de fora i al marge dels interessos de la població, com la terra promesa on encara es poden fer grans negocis".
  • Cotxes i turistes: Alternatives?
    El que cal és gestionar millor la demanda turística de mobilitat. És a dir, cal posar límits al creixement desmesurat de cotxes i buscar una gestió més ecològica de la mobilitat. Fins ara aquests esforços han servit, sobretot, per ordenar millor espais que abans eren caòtics.
  • Fins el coll
    Miquel Camps (GOB Menorca) reflexiona sobre les conseqüències de l'augment del lloguer turístic a Menorca. D'una banda, hi ha la gent que defensa que llogar habitacions o habitatges als visitants és una manera de fer renda complementària i de distribuir millor l'ingrés turístic. De l'altra part, hi ha qui recorda que això té conseqüències socials i ambientals poc desitjables
  • 40 anys d’ecologisme responsable
    Amb aquest petit homenatge a l'entitat ecologista de Menorca, Ismael Pelegrí exposa i agraeix els beneficis que l'ecologisme, la responsabilitat i el seny han soposat pel patrimoni natural de l'illa.
  • Espolis de baixa intensitat
    Tothom és un microespoliador en el moment en què fa ús de la natura. Un article d'opinió d'Ismael Pelegrí, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis.
  • Fins el darrer racó
    La "pressió difusa" i un concepte mal entès del turisme alternatiu. Un artícle de Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca
  • El Camí de Cavalls i no morir d’èxit
    Usos i abusos del Camí de Cavalls de Menorca. Un article d'opinió d'Ismael Pelegrí, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis.
  • ¿Pot ser sostenible el turisme a Menorca?
    El complex debat sobre la sostenibilitat i la desastacionalització del turisme a Menorca. Un article d'opinió de Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca.

Categoria: Opinió

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

OPINIÓ

  • La tesel·la petita
  • Del Sobreturisme al Senseturisme
  • Menorca de comparsa
  • Cotxes i turistes: Alternatives?
  • Fins el coll
  • 40 anys d’ecologisme responsable
  • Espolis de baixa intensitat
  • Fins el darrer racó
  • La transició energètica a Menorca és un fet
  • El Camí de Cavalls i no morir d’èxit

Apunta’t a Descobreix Menorca

Et podràs descarregar gratis l'ebook 5 Passejades per la costa de Menorca caminant pel Camí de Cavalls i rebràs totes les nostres novetats per correu electrònic

M'apunto


Cotxes de lloguer a Menorca



Descobreix Menorca
La guia d'una illa
de natura i cultura
Conèixer bé un territori és un primer pas necessàri per enamorar-se’n i desitjar conservar-lo. Donar a conèixer els valors naturals i culturals de l’illa és el principal objectiu de Descobreix Menorca, sense oblidar la informació més pràctica per poder descobrir l’illa, apendre a estimar-la i poder conservar-la.
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

APUNTA'T A DESCOBREIX MENORCA

Et podràs descarregar gratis l'ebook 5 Passejades per la costa de Menorca caminant pel Camí de Cavalls i rebràs totes les nostres novetats per correu electrònic

M'apunto


Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies

© Descobreix Menorca 2021 Avis legal | Política de Privacitat | Cookies | Contacte | Publicitat Disseny, edició i administració web: Lluc Julià

Esta web utiliza cookies para mejorar la experiencia de los usuarios, facilitando su navegación Aceptar cookies
Política de cookies Settings
Privacy & Cookies Policy

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA