• Descobreix Menorca
  • Ferry / Ferry + Hotel
  • Avió + Hotel
  • Ofertes última hora!
  • Lloga un cotxe
  • Lloga una moto
  • Cerca Hotel
    • Hotels a Menorca
    • Hotels a Maó
    • Hotels a Ciutadella
    • Allotjament a Menorca
      • Els millors hotels amb encant de Menorca
      • Les millors cases rurals de Menorca
  • Mapa
  • Guia pràctica
    • Qué fer a Menorca
    • Mapes
      • Mapa de Menorca
      • Mapa del Camí de Cavalls
    • El temps a Menorca
    • Calendari de festes de Menorca 2022
    • Mercats d’estiu
    • Museus de Menorca
    • Visites guiades i activitats
    • Gasolineres de Menorca
    • Oficines informació turística
    • Transport públic
    • Lloguer de cotxes
    • Lloguer de motos
  • Opinió
  • Agenda
  • Contacte
  • Català
    • Español
    • English

Descobreix Menorca

La guia d'una illa de natura i cultura

  • Inici
  • Platges
    • Guia de les millors cales i platges de Menorca
    • Les 10 millors platges verges de Menorca
    • Platja de Punta Prima
    • Platja de Binibèquer
    • Cala en Porter
    • Platja de Son Bou
    • Platja de Binigaus
    • Cala Trebalúger
    • Cala Mitjana
    • Cala Galdana
    • Macarella i Macarelleta
    • Cala en Turqueta
    • Platges de Son Saura sud
    • Cala Morell
    • Platges d’Algaiarens
    • Cala del Pilar
    • Cala Pregonda
    • Platja de Binimel·là
    • Platja de Cavalleria
    • Arenal de Son Saura nord
    • Arenal d’en Castell
    • Platja des Grau
    • Cala Tortuga i cala Presili
    • Platja de Sa Mesquida
  • Menorca talaiòtica
  • Camí de Cavalls
    • El Camí de Cavalls
    • 1. Maó – Es Grau
    • 2. Es Grau – Cap de Favàritx
    • 3. Favàritx – Arenal d’en Castell
    • 4. Arenal d’en Castell – Cala Tirant
    • 5. Cala Tirant – Binimel·là
    • 6. Binimel·là – Els Alocs
    • 7. Els Alocs – Algaiarens
    • 8. Algaiarens – Cala Morell
    • 9. Cala Morell – Punta Nati
    • 10. Punta Nati – Ciutadella
    • 11. Ciutadella – Artrutx
    • 12. Artrutx – Turqueta
    • 13. Turqueta – Cala Galdana
    • 14. Cala Galdana – Sant Tomàs
    • 15. Sant Tomàs – Son Bou
    • 16. Son Bou – Cala en Porter
    • 17. Cala en Porter – Binissafúller
    • 18. Binissafúller – Punta Prima
    • 19. Punta Prima – Cala Sant Esteve
    • 20. Cala Sant Esteve – Maó
    • Els 16 millors trams del Camí de Cavalls
    • Mapa del camí de Cavalls
    • Camí de Cavalls allotjament
  • Fars de Menorca
  • Menorca amb nens
  • Menorca activa
    • Caiac
    • Snorkeling
    • Submarinisme
    • Menorca a cavall
  • Menorca en barca
  • Pobles
  • Cuina de Menorca
  • Menorca britànica
  • FLORA I FAUNA
    • Peixos de Menorca
    • Posidonia oceanica
    • Bolets de Menorca
    • Papallones de Menorca
    • Orquídies de Menorca
    • Birdwatching a Menorca
  • Fotos de Menorca
  • Producte local
    • Avarca menorquina
    • Vins de Menorca
    • Gin de Menorca
  • Geologia
  • Història
    • Història de Menorca
    • Menorca abans i després

Espolis de baixa intensitat

8 maig, 2017 By Ismael Pelegrí 1 Comment

“Un dels mals usos que detectam al camí de Cavalls és el costum d’arrabassar les plaques de les fites del camí, m’imagín que per a ésser convertides en records del pas per aquesta ruta”.

  • Facebook
  • Twitter
  • Whatsapp
  • Instagram

Si cercam al diccionari la definició del verb ‘espoliar’, podem llegir que es tracta de «desposseir (algú) d’allò que li pertany». Podríem, tranquil·lament, considerar-lo sinònim de ‘robar’, tot i que amb un matís de gravetat. Aquest ‘algú’, escrit entre parèntesis, moltes vegades és el medi natural. Si hi pensam, una de les primeres imatges que ens poden venir al cap relacionades amb aquest concepte és la dels robatoris que tenen com a finalitat engreixar el comerç d’espècies protegides (animals, vegetals i minerals). Cada any, la guàrdia civil fa públiques les xifres dels controls efectuats als ports i aeroports, i no deixa de sobtar l’avidesa de l’ésser humà, les ganes que tenen alguns de fer negoci amb allò que no és seu.

En el cas concret de Menorca, hem pogut veure a la premsa imatges d’algunes espècies decomissades que no deixen de ser sorprenents. Que hi apareguin tortugues de terra o sargantanes negres de l’illa de l’aire entra dins els cànons d’allò que hom pot esperar, la qual cosa no vol dir que aquest fet no sigui lamentable. Però les notícies d’aquest tipus d’operacions mostren una varietat enorme entre les espècies que són destinades al comerç il·legal, alguna de les quals força sorprenents. Què hi fa, entre les peces localitzades a l’aeroport de Menorca, un exemplar de cocodril de Cuba (Crocodylys rhombifer)? O, a quina ment privilegiada se li va ocórrer dissecar tortugues de terra (Testudo hermanni) tot representant figures, es suposa que divertides, amb ulleres de sol incloses, destinades a ésser venudes com a vulgars souvenirs? La llista és llarga i inclou fòssils, peixos, tortugues de califòrnia (Trachemys scripta) i un llarg etcètera, la qual cosa posa de manifest que el nivell de niciesa dels humans no té límits.

Aquest costum nefast, el d’agafar del medi natural allò que no ens pertany, no és nou. Fa ja unes quantes dècades es va posar de moda arrabassar les estalactites i estalagmites d’algunes coves menorquines. Visitar, avui dia, les restes de la cova de na Polida fa angoixa només d’imaginar-nos com devia ser abans d’ésser arrasada. Els humans som depredadors per naturalesa. Mostram poc respecte per allò que no ens pertany. I d’aquesta malura no se’n salven altres tipus de patrimoni. Per exemple, l’etnològic: que ho demanin als pagesos que estan cansats d’haver de reposar barreres d’ullastre, desaparegudes misteriosament de les parets on estan situades. Tampoc els béns immobles històrics no se’n salven: les bigues de llenya de l’hospital de l’illa del Rei, al bell mig del port de Maó, encara existeixen, restaurades, tot i que no en l’edifici original on van ser ubicades. Segurament ens sorprendríem en saber-ne les noves ubicacions. El mateix podem dir de les teules, que van i vénen amb una sospitosa facilitat, especialment si són antigues i es conserven en bon estat. Ja ho veieu, la llista és llarga. Massa. M’agradaria pensar que el verb espoliar no forma part de la manera de procedir dels lectors d’aquestes ratlles, tot i que malauradament açò és poc probable. Sobretot si tenim en compte que de vegades actuam sense ser conscients de les conseqüències d’allò que fem i que, sense voler, podem esdevenir una mena d’espoliadors, açò sí, a un nivell que no es pot ni comparar amb els exemples que s’han citat més amunt.

Tothom és un microespoliador en el moment en què fa ús de la natura: és inevitable deixar marca en el moment en què hom hi accedeix. I, malgrat que moltes vegades ens pot semblar que aquests impactes són mínims, no hauríem de subestimar-los.

Per aquest motiu, en tost de seguir fent un inventari de casos flagrants i cridaners, m’agradaria reflexionar al voltant d’un fenomen que podríem definir com a espolis de baixa intensitat, aquells que es produeixen de manera inconscient i involuntària, però que també tenen el seu impacte en el medi, al qual s’acaba desposseint d’alguna cosa que li pertany. Dit d’una altra manera, i que ningú no s’espanti, tothom és un microespoliador en el moment en què fa ús de la natura: és inevitable deixar marca en el moment en què hom hi accedeix. I, malgrat que moltes vegades ens pot semblar que aquests impactes són mínims, no hauríem de subestimar-los. A Menorca no sol nevar gairebé mai, però hi ha una imatge que ens pot ajudar a entendre que la suma de petites incidències pot acabar tenint conseqüències greus: una volva de neu que cau en la branca d’un arbre és inofensiva; que se n’hi acumulin milers, pot arribar a esqueixar-la i fer-la caure a terra. Cada petit espoli no deixa de ser, idò, una petita volva de neu damunt el paisatge de l’illa. Inevitable? Fins a un cert punt.

Un dels exemples que cal comentar és el de la sorra de les platges. No parlarem ara del costum nefast d’endur-se a casa, com a record, petits envasos amb sorra dels llocs visitats, sinó d’un cas més subtil. Un estudi del geògraf Francesc Xavier Roig conclou que la platja de Son Bou perd 26,4 tones d’arena cada any, a raó dels 33,64 grams que se n’emporta cada usuari, ja sigui perquè se l’endú aferrada al cos o, també, a la tovallola. L’estudi es va fer en dotze platges, i els càlculs apuntaven a una xifra total de 82,2 tones d’arena desaparegudes anualment en aquests indrets, una mostra parcial però significativa del litoral menorquí. Segur que, en saber-ho (perquè és difícil ser conscients de la magnitud del fenomen si ningú no ens n’informa amb dades rigoroses), es poden posar en marxa mesures senzilles per a evitar que l’arena desaparegui de la platja.

N’hi ha d’altres, de casos, que són més importants, perquè es fan conscientment, tot i que hom pugui pensar que són inofensius. En posaré dos exemples. El primer és el dels macs, les pedres arrodonides que es troben als macars i en altres indrets de la costa. Deixant de banda el mal costum que, de fa uns anys ençà, s’ha estès per Menorca, consistent a fer-ne munts de pedres, tot imitant els usos tibetans (que tot sigui dit, al país de l’Himalaia estan molt bé però que a Menorca grinyolen de mala manera), hi ha un altre impacte relacionat amb aquestes rolling stones illenques que molta gent s’ha emportat a casa per a destinar-les als usos més diversos (topalls de portes, etc.). Jo aquí hauria d’entonar un mea culpa, perquè també ho he fet. Si sumam el que hi ha escampat per les cases, probablement disposaríem de suficient material per a convertir en cala de còdols alguna de les platges menorquines de dimensió mitjana .

El segon dels exemples té a veure amb el Camí de Cavalls. Aquesta meravella d’itinerari que circumval·la l’illa és emprat per molta gent. Un dels mals usos que hi detectam és el costum d’arrabassar les plaques de les fites del camí, m’imagín que per a ésser convertides en records del pas per aquesta ruta. Som, una altra vegada, davant d’una mostra de l’egoisme de l’ésser humà, que abusa d’un bé col·lectiu per a un benefici exclusivament personal. Aquí, a més, l’espoli implica dedicació, perquè aquestes peces estan força incrustades en la fusta. Es fa necessari l’ús d’algun tipus d’eina per a aconseguir-les, fet que implica una més que possible premeditació a l’hora d’executar aquest acte vandàlic.

Tornant al que dèiem abans, accedir al medi natural té sempre el seu impacte. Potser és més evident en els casos en què ens trobam davant d’afluències massives. Però, fins i tot en els casos més puntuals, sempre hi ha conseqüències. Són inevitables. Cal, només, ésser-ne conscients i actuar de tal manera que aquests impactes es puguin minimitzar. Gairebé sempre, a més, açò és fàcil d’aconseguir. Només cal tenir-ho clar i prendre com a divisa un consell (que té els seus anys però que no ha perdut la seva vigència) que ve a dir que hauríem de deixar els llocs on anem millor de com els hem trobat. Aquesta és una manera molt senzilla de minimitzar els impactes, de reduir a la mínima expressió els nostres espolis de baixa intensitat.


L’AUTOR
Ismael Pelegrí, membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, IME.

 


  • Facebook
  • Twitter
  • Whatsapp
  • Instagram

 

Altres artícles d’opinó

  • La tesel·la petita
    Miquel Camps reflexiona sobre la importancia de conservar el típic paisatge en mosaic del camp de Menorca, format per multitud de tanques separades per centenars de kilòmetres de paret seca.
  • Del Sobreturisme al Senseturisme
    Pau Obrador fa una anàlisi de l'efecte de la crisi que ha provocat la Covid-19 sobre el sector turístic. Un dels sectors més afectats per la crisi sanitària que vivim.
  • Menorca de comparsa
    Emili Pons Carreras reflexiona sobre les bondats del model turístic menorquí i els perills que poden fer que mori d’èxit: "Precisament perquè s’ha salvat de la crema de les altres illes, ara Menorca és observada, des de fora i al marge dels interessos de la població, com la terra promesa on encara es poden fer grans negocis".
  • Cotxes i turistes: Alternatives?
    El que cal és gestionar millor la demanda turística de mobilitat. És a dir, cal posar límits al creixement desmesurat de cotxes i buscar una gestió més ecològica de la mobilitat. Fins ara aquests esforços han servit, sobretot, per ordenar millor espais que abans eren caòtics.
  • Fins el coll
    Miquel Camps (GOB Menorca) reflexiona sobre les conseqüències de l'augment del lloguer turístic a Menorca. D'una banda, hi ha la gent que defensa que llogar habitacions o habitatges als visitants és una manera de fer renda complementària i de distribuir millor l'ingrés turístic. De l'altra part, hi ha qui recorda que això té conseqüències socials i ambientals poc desitjables
  • 40 anys d’ecologisme responsable
    Amb aquest petit homenatge a l'entitat ecologista de Menorca, Ismael Pelegrí exposa i agraeix els beneficis que l'ecologisme, la responsabilitat i el seny han soposat pel patrimoni natural de l'illa.
  • Fins el darrer racó
    La "pressió difusa" i un concepte mal entès del turisme alternatiu. Un artícle de Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca
  • La transició energètica a Menorca és un fet
    Com afrontar el canvi de paradigma energètic a Menorca. Un article d'opinió d'Ismael Pelegrí, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis.
  • El Camí de Cavalls i no morir d’èxit
    Usos i abusos del Camí de Cavalls de Menorca. Un article d'opinió d'Ismael Pelegrí, membre de l'Institut Menorquí d'Estudis.
  • ¿Pot ser sostenible el turisme a Menorca?
    El complex debat sobre la sostenibilitat i la desastacionalització del turisme a Menorca. Un article d'opinió de Miquel Camps, coordinador de política territorial del GOB Menorca.

Categoria: Opinió

Comentaris

  1. Bartomeu Lladó i Olivar says

    13 maig, 2017 at 11:03 am

    Al·lots … hauríeu de veure Mallorca. Som maones peró fa prop de quaranta anys que visc a Bunyola ( Mallorca); com aquest es un poblet terra endins, ha esdevingut – i de cada vegada més – una “ciutat dormitori” , i per aquí els canvis no’s coneixen massa. Peró vos puc dir que ja fa una partida d’estius que no m’acost a cap platja perqué es talment com ficar se a les graderíes d’un camp de futbol.
    Peró es tros mes bó es que mes passat vaig arribar – feia anys que no hi anava – fins a Formentor ( un dels indrets més polits de les Balears, sens dubte ) i vaig quedar amb els cabells drets; una ” processó” de milers ( milers: no ponder gens en la xifra) de cotxos a cada costat de la carretera i altri tractant de pujar; i no sé com a quants “xiclistes”, que t’empenyíen per davant, pel darrere i pels costats.
    Mai m’hagués pogut imaginar que arribaraí a veure una cosa axí. I més que jo som anat allà moltes vegades a pescar i no veies cap signe “d’humanitat” en un bon redol..
    Tenc un net de dos anys que ja no’s podrá ni figurar com era açó fa no més de 25 o 30 anys

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

OPINIÓ

  • La tesel·la petita
  • Del Sobreturisme al Senseturisme
  • Menorca de comparsa
  • Cotxes i turistes: Alternatives?
  • Fins el coll
  • 40 anys d’ecologisme responsable
  • Espolis de baixa intensitat
  • Fins el darrer racó
  • La transició energètica a Menorca és un fet
  • El Camí de Cavalls i no morir d’èxit

Apunta’t a Descobreix Menorca

Et podràs descarregar gratis l'ebook 5 Passejades per la costa de Menorca caminant pel Camí de Cavalls i rebràs totes les nostres novetats per correu electrònic

M'apunto


Cotxes de lloguer a Menorca



Descobreix Menorca
La guia d'una illa
de natura i cultura
Conèixer bé un territori és un primer pas necessàri per enamorar-se’n i desitjar conservar-lo. Donar a conèixer els valors naturals i culturals de l’illa és el principal objectiu de Descobreix Menorca, sense oblidar la informació més pràctica per poder descobrir l’illa, apendre a estimar-la i poder conservar-la.
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

APUNTA'T A DESCOBREIX MENORCA

Et podràs descarregar gratis l'ebook 5 Passejades per la costa de Menorca caminant pel Camí de Cavalls i rebràs totes les nostres novetats per correu electrònic

M'apunto


Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies

© Descobreix Menorca 2021 Avis legal | Política de Privacitat | Cookies | Contacte | Publicitat Disseny, edició i administració web: Lluc Julià

Esta web utiliza cookies para mejorar la experiencia de los usuarios, facilitando su navegación Aceptar cookies
Política de cookies Settings
Privacy & Cookies Policy

Privacy Overview

This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
DESA I ACCEPTA