La posidònia, el bosc submergit de la Mediterrània
La posidònia és una planta no estimada per tothom. El seu hàbitat submarí l’ha protegit enfront dels incendis, però la seva escassa visibilitat, fa que poca gent la conegui, la respecti o sàpiga reconèixer el seu gran valor ecològic. Posa’t ulleres i tub i submergeix-te a la nostra particular praderia de posidònia.
Primer de tot s’ha d’aclarir que la Posidonia oceanica no és una alga, com molta gent pensa, sinó que es tracta d’una planta terrestre que va adaptar-se al medi marí. És exclusiva del mar Mediterrani i forma un dels ecosistemes més importants pel manteniment de la biodiversitat. El seu creixement és molt lent, les seves fulles es renoven cada any i les seves tiges poden arribar a viure més de 50 anys. El creixement de la posidònia és tant lent que triga entre 200 i 600 anys a ocupar una hectàrea del fons marí. És per això que la podríem considerar com a un arbre ajagut i les seves praderies com un bosc submarí.
Els beneficis de la posidònia
Les praderies de Posidonia oceanica serveixen com a refugi de moltes espècies per a criar i com a hàbitat d’espècies protegides i amenaçades, com la nacra (Pinna nobilis) que, podent assolir més d’un metre d’alçada, és un dels bivalves més grans que existeixen. Actualment, aquesta espècie exclusiva de la Mediterrània, pateix mortalitats de pràcticament el 100% a causa d’un paràsit a tot el Mediterrani occidental. Menorca i la resta de les Illes Balears no en són una excepció i pràcticament ja han desaparegut totes les nacres.
També cal tenir en compte que aquest bosc submergit és un dels ecosistemes més productius de la biosfera i destaca per la seva capacitat per a actuar com a embornal de CO₂, superant la capacitat de la selva amazònica. És a dir, que les praderies de posidònia actuen com a autèntics boscos aquàtics, oxigenant l’aigua del mar a través de la fotosíntesi, mantenint així la seva transparència.
La posidònia, pot créixer sobre sediments tous i sobre roca. Com que, a més, pot créixer tant en vertical com en horitzontal és capaç de crear esculls-barrera. Aquestes parets vegetals amb gran densitat de fulla, que poden arribar fins a la superfície de l’aigua, retenen sediments, fixen el sòl i dissipen la força de l’onatge, evitant així l’erosió de les costes.
Però els beneficis de la Posidonia oceanica no acaben aquí. Cada any, a la tardor, la posidònia perd les fulles. I són aquestes fulles de color marró que els temporals fan arribar a la platja i que serveixen per fixar l’arena durant l’hivern. Malauradament, molta gent no vol tenir posidònia seca a les platges. Però s’ha d’entendre que la importància de la posidònia en la preservació de les platges és doble: forma l’ecosistema que contribueix a crear l’arena i ajuda a disminuir l’acció erosiva de l’onatge. Sense posidònia no hi ha platja. T’has ajagut mai a un matalàs de posidònia seca? Prova-ho. És molt millor que l’arena!
La posidònia a les illes Balears
La Posidonia oceanica creix en una zona molt limitada de la costa perquè necessita força llum per viure. La meitat de la posidònia que hi ha a les costes mediterrànies de l’estat espanyol es troba a les Balears. Les Illes són la zona on s’ha trobat aquesta planta aquàtica a més profunditat, ja que, gràcies a la transparència de les aigües de l’arxipèlag, aquesta espècie és capaç de viure a més de 40 metres.
L’any 1999 les praderies de posidònia ubicades entre Eivissa i Formentera, al parc natural de Ses Salines, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’any 2006 es va descobrir, a Formentera, una planta de posidònia de 8 km de llargada que s’estima que té 100.000 anys, la qual cosa fa pensar que probablement la posidònia és un dels organismes vius més grans i longeus del planeta.
Les causes de la desaparició de la posidònia
Les extensions de Posidonia oceanica a les Illes són grans i espectaculars, però el seu retrocés és una realitat. Són, en molts casos, formacions mil·lenàries que moltes de les accions humanes les fa perillar: La pesca d’arrossegament o la construcció d’infraestructures, com per exemple els ports esportius, són unes de les principals causes de la seva progressiva desaparició. Per altra banda, les àncores i cadenes de les barques fondejades sobre praderies de posidònia llauren el fons marí i arrenquen les mates de posidònia, debilitant-les de cara a afrontar els embats dels temporals hivernals. Amenaces com el canvi climàtic i la disminució de la qualitat de l’aigua a causa d’abocaments d’aigües residuals poc o gens depurades al mar dificulten, encara més, la supervivència d’aquest gran tresor natural de la Mediterrània.
Les conseqüències de la desaparició de la posidònia
Si aquesta planta adaptada al medi marí desaparegués, les conseqüències per a la Mediterrània serien més que contundents: augmentaria l’efecte hivernacle, provocaria la reducció de la quantitat d’arena que hi ha a les platges, l’aigua estaria més bruta per una falta de filtratge i es veurien perjudicades moltes espècies animals que tenen la posidònia com a hàbitat.
La conservació de la Posidonia oceanica
Com pots veure, la posidònia és un organisme únic i la seva conservació passa inevitablement per una protecció legal i accions decidides per part de les administracions competents. És per això que les seves praderies estan protegides per la directiva Habitat de la Unió Europea i declarada en Règim de Protecció Especial per la legislació espanyola. Això vol dir que la seva destrucció intencionada està prohibida. Actualment, el Govern de les Illes Balears està treballant en la redacció del decret per a la protecció de la posidònia, una normativa reclamada de fa temps que té l’objectiu d’ampliar el seu marc de protecció.
Aturar la construcció d’infraestructures marines i canviar els arts de pesca d’arrossegament per a unes tècniques més respectuoses amb el fons marí són accions urgents per protegir la posidònia i tota la fauna marina que se’n beneficia.
En aquest vídeo es pot apreciar l’impacte de l’ancoratge sobre les praderies de posidònia.
Pel que fa a l’ancoratge d’embarcacions esportives, la solució implica regular-lo i restringir el fondeig sobre posidònia instal·lant camps de boies.
L’estiu del 2012 el Govern de les Illes Balears va posar en marxa una sèrie d’iniciatives que inclouen una llei que prohibeix als vaixells fondejar sobre praderies de posidònia. A més, gràcies al finançament derivat del programa LIFE Posidonia de la Unió Europea, el govern balear va iniciar fa anys un programa d’instal·lació de boies dissenyades específicament per facilitar que els navegants poguessin fondejar sense utilitzar l’àncora. En el cas de Menorca, podem trobar camps de boies a l’illa d’en Colom, davant de la platja d’Es Grau (dins el Parc Natural de s’Albufera des Grau) i a la badia de Fornells. Els fondejos es poden reservar en línia des del següent enllaç: https://reservas.portsib.es/reservas/ca/island/menorca/buoy-fields/.
Tot i això, amb els recursos que s’hi destinen actualment, controlar la resta de punts del litoral és molt difícil. Per aconseguir una bona protecció de les praderies de posidònia és clar que s’haurien d’ampliar els camps de boies i reforçar la vigilància.
L’aspecte clau és, però, informar d’aquest problema a més navegants com sigui possible, ja que, en molts casos, les embarcacions que fondegen sobre praderies de posidònia ho fan per falta d’informació. Esperem que aquest article ajudi a fer-ho possible.
Mapa de les praderies marines de Menorca
Si vols descobrir els fons marins de Menorca amb una experiència de snorkeling exclusiva al costat d’un guia subaquàtic experimentat, Olives Ocean t’ofereix una aventura personalitzada que et permetrà gaudir de la tranquil·litat i la privadesa, mentre admires la biodiversitat de les seves aigües.
Enllaços d’interès
Life Posidonia. Govern de les Illes Baleras.
“La Posidonia es para ricos: nuestro patrimonio natural arrasado”. Carlos M. Duarte
“SOS Posidònia. Les funcions d’una planta que és, alhora, espècie i ecosistema”. Ara Balears.
Atlas de las praderas marinas de España (IEO/IEL/UICN). Document amb extensa informació sobre les praderies marines d’Espanya amb gran profusió d’imatges. A la pàgina 179 trobaràs l’apartat dedicat a les Illes Balears.
VOLS BUSSEJAR AMB LA NOSTRA MINIGUIA DE PEIXOS DE MENORCA?
Amb aquesta mini-guia de snorkel 100% resistent a l’aigua! podràs descobrir les 30 espècies de peixos més comuns dels fons marins de les cales i platges de Menorca
Menorca és sinònim de disfrutar del mar i de les activitats que es poden fer a les cristal·lines aigües menorquines. Temperatura de l’aigua d’entre 22 i 28ºC durant els mesos d’estiu, visibilitat de més de 30 metres, aigües calmades, coves, vaixells enfonsats i dues reserves marines.
Descobreix 7 vaixells enfonsats a les costes de Menorca, com el Malakoff, el Francisquita o el Santa Clara i la història dels seus naufragis.
La posidònia és una planta no estimada per tothom. El seu hàbitat submarí l’ha protegit enfront dels incendis, però la seva escassa visibilitat, fa que poca gent la conegui, la respecti o sàpiga reconèixer el seu gran valor ecològic. Posa’t ulleres i tub i submergeix-te a la nostra particular praderia de posidònia
Guia de snorkel 100% resisistent a l’aigua amb les 30 espècies de peixos més comuns de les aigües litorals de Menorca.
Equipar-se amb unes ulleres de busseig i un tub i capbussar-se dins el mar o senzillament nedar mirant el fons és una activitat a l’abast de tots (petits i grans) que ens permet descobrir un món sovint amagat a les mirades humanes. El fons del litoral menorquí ens sorprendrà per la gran biodiversitat marina.
Coneixes els peixos més comuns que pots veure a les aigües litorals de Menorca? Aquesta mini guia de peixos de Menorca t’ajudarà a identificar 30 de les espècies de peixos que pots veure a ran de mar tot capbussant-te amb unes ulleres i un tub de snorkel.
El caló Fondo, conegut popularment com ses Olles de Binissafúller, és una zona rocosa de bany situada a Binissafúller, a la costa sud del municipi de Sant Lluís, ideal per a la pràctica de snorkeling.
La posidònia és una planta no estimada per tothom. El seu hàbitat submarí l’ha protegit enfront dels incendis, però la seva escassa visibilitat, fa que poca gent la conegui, la respecti o sàpiga reconèixer el seu gran valor ecològic. Posa’t ulleres i tub i submergeix-te a la nostra particular praderia de posidònia
Els fons de la platja de Binimel·là, i especialment els de les caletes de la part oriental, són interessants pels seus paisatges submarins, però també perquè es troben al bell mig de la reserva marina del nord de Menorca.
Els penya-segats que s’enfonsen al mar de l’extrem oriental de cala Macarella, amb les seves balmes i petites cavitats, és el racó més atractiu per a practicar snorkel d’aquesta coneguda cala.
A s’Escala tenim unes aigües tranquil·les i transparents i un fons poc profund i molt divers, tot el que necessites per gaudir al màxim practicant snorkel!
A cala Morell podràs gaudir dels seus fons fent snorkel gràcies a les seves aigües tranquil·les i transparents i a la poca fondària.
Guia de snorkel 100% resisistent a l’aigua amb les 30 espècies de peixos més comuns de les aigües litorals de Menorca.
Amb unes ulleres i un tub per bussejar n’hi ha prou per gaudir dels fons marins rics i transparents de Menorca. Et recomenem els millors llocs per fer snorkel a Menorca.