
Observar ocells a la zona humida de Son Bou
El Prat de Son Bou és la zona humida més important de la costa sud de Menorca i la millor per a observar ocells d’àmbit palustre gràcies el seu extens canyissar.
Els ocells de la zona humida de Son Bou
La zona humida del Prat de Son Bou representa el canyissar més important de l’illa, oferint protecció, aliment o lloc de cria per una gran varietat d’espècies d’aus, principalment les d’àmbit palustre com poden ser el balquer, la boscarla mostatxuda, la buscarla de canyar, el rascló o la polla blava, amb el seu espectacular plumatge blau. Al seu voltant hi trobem una important diversitat d’ambients que donen una elevada riquesa ornítica a la zona.
Es tracta d’una zona humida d’un centenar d’hectàrees, separada de la mar per un sistema dunar disposat de forma paral·lela a la costa. Les seves aigües són dolcenques i arriben dels diferents torrents que baixen pels barrancs adjacents. La seva proximitat a la mar fa que rebi una petita entrada d’aigües salobres per infiltració.
Entre les espècies més representatives hi trobareu les boscarles, destacant la boscarla mostatxuda, que té aquí el seu millor lloc de cria a Menorca. Altres espècies nidificants com la polla blava, el balquer, el trist o l’abellerol també presenten poblacions importants. A l’hivern és freqüent observar el teixidor, el repicatalons, la cotxa blava, l’arpella vulgar o espectaculars concentracions d’estornells. És durant els passos migratoris quan hi veureu un major nombre d’espècies, destacant entre d’altres els ardeids, les limícoles, els rapinyaires i un grapat de petits ocells típics d’ambients aquàtics.

Ruta ornitològica
A l’arribada a Son Bou trobareu un pàrking per accedir a la platja, el millor lloc per iniciar el recorregut. Començareu caminant per la platja on podreu gaudir de la presencia de gavines com per exemple la gavina corsa, algun limícola i altres ocells marins. A uns 500 m aproximadament hi trobareu unes passeres de fusta que us permetran caminar per dins el sistema dunar sense malmetre’l. En aquesta zona hi veureu fàcilment bitxac comú, passerell, verdum, i tórtores, puput i trobat a l’estiu. Al cap de 1,5 km arribareu a la petita platja d’Atalis, separada de la de Son Bou per una paret seca. Al darrera d’aquesta platja hi ha una barrera d’accés a un camí que us permetrà seguir fent la volta a la zona humida. Es tracta de l’etapa 15 del cami de Cavalls entre Sant Tomàs i Son Bou que transita per la part nord del Prat de Son Bou, fent una petita incursió a l’acabament del barranc de Son Boter, on haureu d’estar molt atents a la presencia de rapinyaires com per exemple l’àguila calçada, l’aufrany, el milà reial, el xoriguer comú o el falcó pelegrí. Aquest tram passa molt a prop del canyissar i us ofereix també bons punts d’observació de les zones embassades, molt freqüentades per ànecs, ardeids i limícoles entre d’altres. La part final l’haurem de fer pels vials de la urbanització, els quals ens portaran de tornada al punt de partida. Si ens volem estalviar travessar la urbanització podem desfer el camí, però en aquest cas l’excursió resultarà ser força més llarga.
Dificultat: fàcil • Distància: 6,5 km • Durada mínima: 3 hores (aturades incloses)

Entorn i paisatge
La comunitat vegetal més important del Prat de Son Bou és el canyissar, dominat pel canyís i la balca. Es tracta d’un canyissar molt dens i alt, flanquejat pel jonc, únicament amb alguns petites zones d’aigües lliures de vegetació a la seva part central. Cap al sud hi trobem la platja més llarga de l’illa, separada de la zona humida per un sistema dunar amb la seva vegetació baixa característica dominada per arbusts com el llentiscle i la savina. El Prat de Son Bou s’estén cap a l’interior dels barrancs de Son Boter i des Bec, situats al nord-oest de la zona humida, on es crea un ambient de zones embassades temporalment, envoltades de camps de conreu i pastura i les pròpies parets verticals dels barrancs. A la seva cara nord, es troba limitada per les urbanitzacions de Sant Jaume i Son Bou.
Recomanacions
- Respecteu la natura, evitant molèsties a la fauna i altres visitants.
- Tanqueu els portells i respecteu el bestiar.
- Al sistema dunar no transiteu per fora de les passarel·les i els cordons que delimiten el camí amb l’objectiu d’afavorir la seva regeneració.
- Seguiu els itineraris marcats, respectant les indicacions.
- Protegiu-vos del sol, agafeu aigua i eviteu les hores de màxima insolació, especialment a l’estiu.

Espècies d’aus més característiques de cada època de l’any
Espècies hivernants
ànec cullerot, xarxet comú, ànec xiulador, morell de cap roig, corb marí gros, martinet blanc, bernat pescaire, arpella vulgar, polla pintada, fredeluga, becadell comú, becadell sord, xivita, xivitona, blauet, colltort, roquerol, alosa vulgar, titella, cuereta blanca, cuereta torrentera, pardal de bardissa, pit-roig, cotxa fumada, cotxa blava, tord comú, mosquiter comú, teixidor, estornell vulgar, repicatalons.
Espècies estivals
corriol petit, gavina corsa, tórtora, cucut, enganyapastors, abellerol, trobat, rossinyol, boscarla de canyar, balquer, papamosques gris, capsigrany.
Espècies sedentàries (tot l’any)
ànec griset, ànec collverd, cabusset, esplugabous, àguila pescadora, aufrany, àguila calçada, milà reial, xoriguer comú, falcó pelegrí, rascló, polla d’aigua, polla blava, fotja vulgar, gavià argentat,colom roquer, tudó, xot, puput, bitxac comú, merla blava, merla, rossinyol bord, trist, boscarla mostatxuda, tallarol capnegre, tallarol de casquet, mallerenga carbonera, corb, pardal comú, verdum, cadernera, passerell comú.
Espècies migradores
martinet ros, bitó, martinet menut, martinet de nit, agró roig, capó reial, rascletó, rasclet, cames llargues, territ tresdits, territ becllarg, territ menut, batallaire, tètol cuanegre, becut, fumarell carablanc, falciot negre, oreneta vulgar, oreneta cuablanca, oreneta de ribera, cuereta groga, cotxa cua-roja, bitxac rogenc, còlit gris, boscaler pintat gros, boscarla dels joncs, bosqueta vulgar, bosqueta icterina, tallarol de garriga, tallareta vulgar, tallarol gros,mosquiter de passa, mastegatatxes.
La major part de les aus hivernants i estivals també es poden veure durant els passos migratoris primavera i/o tardor.
Com arribar a Son Bou
Son Bou és a 10 km al sud d’Alaior. Si veniu per la carretera general, podeu evitar entrar al poble agafant la sortida expressament indicada.
Transport públic: Durant la temporada turística hi ha línia d’autobús fins a Son Bou des de Maó i Alaior. Consulteu horaris i freqüències segons l’època de l’any.
Mapa
Vegeu totes les propostes per anar a observar ocells a Menorca
L’AUTOR
Javi Méndez és un apassionat de les aus i la natura menorquina. Des de molt petit s’ha dedicat a conèixer, estudiar i divulgar la fauna i flora de l’illa. Actualment duu a terme diversos projectes d’estudi i conservació de la fauna de Menorca a la vegada que, a través de la seva empresa de birdwatching i naturalesa Menorca Walking Birds, comparteix el seus coneixements amb visitants i residents.
Els millors llocs per observar ocells a Menorca
-
L’observació d’aus, activitat de lleure més coneguda com a birdwatching, ens ofereix la possibilitat d’estar en contacte amb la natura en espais ben conservats i gaudir de la fauna en el seu entorn convertint-se en una experiència molt enriquidora. A Menorca, trobem una bona varietat d’hàbitats en un espai força reduït fet que permet l’observació d’un bon nombre d’espècies diferents sense llargs desplaçaments.
-
L’albufera des Grau és la principal zona d’hivernada d’un alt nombre d’aus aquàtiques. Bona part de l’albufera es pot visitar mitjançant tres itineraris marcats que disposen de diferents observatoris als millors llocs on observar ocells.
-
La bassa de Morela és poc profunda i, tot i mantenir-se gairebé sempre inundada, arriba a eixugar-se totalment els anys més secs. Al voltant de la llacuna creix un tamarigar molt ben conservat que utilitzen com a refugi i lloc de cria un bon nombre d’aus.
-
Després de l'albufera des Grau, les basses de Lluriac és la zona d’hivernada més important de Menorca per un gran nombre d’aus aquàtiques.
-
Les salines d’Addaia són la millor zona de Menorca per a l’observació d’espècies lligades a ambients salins. Els limícoles són les aus més característiques...
Deixa un comentari