Et presentem la selecció dels 32 jaciments arqueològics de la Menorca Talaiòtica com a bé patrimonial candidat a entrar en la Llista de patrimoni mundial de la humanitat de la UNESCO. Segur que faràs interessants descobertes…
Poblat talaiòtic de Cornia Nou (Maó)
Amb un gran talaiot troncocònic de més de deu metres d’alçada i amb una imponent escala al pis superior.
Assentament costaner de Cala Morell (Ciutadella)
Ubicat sobre un cap costaner, delimitat per una murada i format per tretze unitats d’habitació.
Es Castellàs des Caparrot de Forma (Maó)
Prop de la urbanització des Canutells es troba una necròpolis formada per 23 coves artificials o hipogeus, dues construccions de planta circular i una gran muralla que tanca el cap costaner.
Hipogeu de Torre del Ram (Ciutadella)
Hipogeu funerari ubicat al bell mig de la urbanització de Cala en Blanes. Té la planta allargada, pràcticament rectangular, i s’hi accedeix a través d’una entrada en forma de xemeneia que dóna a un corredor escalonat.
Hipogeus de Biniai Nou (Maó)
Dos hipogeus funeraris construïts durant el 2100 aC. amb una part excavada a la mateixa roca i l’accés construït per lloses verticals i façana megalítica.
Naveta de Biniac oriental (Alaior)
Naveta funeraria on es van realitzar inhumacions col·lectives entre el bronze inicial i el final de l’edat del bronze (1400-1000 aC). És de planta circular i la seva estructura es troba a mig camí entre els sepulcres megalítics i les navetes de planta allargada de cronologies més avançades.
Monument de na Comerma de sa Garita (Alaior)
Monument arqueològic únic a Menorca format per un gran recinte de planta absidal, cobert per grans lloses, que s’obre a un gran espai rodejat per un mur ciclopi.
Naveta des Tudons (Ciutadella)
El monument més emblemàtic de la Menorca talaiòtica tant pel seu l’excel·lent estat de conservació com pel fet que les navetes són unes construccions funeràries que només es troben a Menorca. Més informació de la naveta des Tudons.
Necròpolis de Cala Morell (Ciutadella)
La necròpolis més espectacular de l’illa, formada per un conjunt de 17 coves artificials. L’interior d’alguns dels hipogeus més grans pretenien imitar les cases circulars de l’època talaiòtica de planta simple, amb desnivells o columnes picades a la mateixa roca. Més informació de la necrópolis de cala Morell.
Necròpolis de Calescoves (Alaior)
Necrópolis talaiòtica composta per més de 90 coves i hipogeus d’enterrament excavats en els mateixos penya-segats de la cala, un embarcador també d’època prehistòrica i un establiment costaner, delimitat per una muralla prehistòrica i un santuari d’època romana.
Naveta sud i naveta nord de Rafal Rubí (Alaior)
Jaciment arqueològic compost per dues navetes funeràries d’època pretalaiòtica i talaiòtica, encara que també s’han trobat a la zona materials que daten del segle XV, la qual cosa implica que el seu ús es va allargar fins a l’època medieval.
Poblat de naviformes de Son Mercer de Baix (Ferreries)
Poblat format per diferents navetes d’habitació, situat estratègicament dalt del barranc d’En Fideu. Entre les seves navetes destaca la de la “Cova des Moro”, de planta absidial i que conserva part de la seva coberta sostinguda per tres columnes de pedra que tenen la base reduïda i s’eixamplen a mesura que s’apropen al sostre.
Poblat talaiòtic de Binissafullet (Sant Lluís)
Binissafullet conserva els elements característics d’un poblat talaiòtic: un talaiot, un recinte de taula, una sala hipòstila, habitatges, restes de sitges… La taula, l’element central del recinte, estava caiguda fins que es va restaurar i redreçar el 1990.
Poblat talaiòtic de Montefí (Ciutadella)
Assentament d’època talaiòtica que es va usar fins a època romana. En el seu moment de màxima esplendor, era un dels poblats més grans de l’entorn proper al port de Ciutadella.
Poblat talaiòtic de sa Cudia Cremada (Maó)
Conserva tres talaiots, un recinte de taula, un hipogeu o cova artificial amb sis columnes, un pou i restes d’una murada construïda amb tècnica ciclòpea.
Poblat talaiòtic de sa Torreta (Maó)
Siutat dins els límits del Parc Natural de s’Albufera des Grau, conserva un talaiot, el recinte de taula i diferents cases.
Poblat talaiòtic de Sant Agustí (Es Mitjorn Gran)
És una de les meravelles de l’arqueologia menorquina ja que un dels seus talaiots conserva encara l’embigat de llenya d’ullastre original en bones condicions fins a dia d’avui.
Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt (Maó)
Un dels més emblemàtics de l’illa per la seva bona conservació i la peculiar taula on una columna descansa sobre la seva llosa horitzontal. Més informació del poblat talaiòtic de Talatí de Dalt.
Poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort (Alaior)
Un dels poblats prehistòrics més grans i espectaculars de Menorca. El moment de màxima esplendor del poblat es va produir durant l’expansió comercial púnica i el seu ús va perdurar fins a l’època medieval. La taula i el seu recinte són les restes més espectaculars d’aquest poblat. Més informació del poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort.
Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés (Alaior)
El més extens de Menorca i un dels més grans de les Balears. El poblat és de gran monumentalitat i conserva una gran diversitat de construccions de notable qualitat. Se situa dalt d’un turó, des d’on es té una perfecta panoràmica de bona part de la costa sud de Menorca. Més informació del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés.
Poblat talaiòtic de Torrellafuda (Ciutadella)
Poblat talaiòtic habitat fins l’època islàmica com indiquen les restes arqueològiques trobades. Es troba dins un bosc d’ullastres i es compon d’un gran talaiot, un recinte de taula, diferents cases i una necròpolis formada per quatre coves artificials. Més informació del poblat talaiòtic de Torrellafuda.
Poblat talaiòtic de Torretrencada (Ciutadella)
Destaca per la seva taula que conserva una pilastra a la part posterior. Un talaiot, restes del mur que tancava el recinte, fonaments de possibles cases i diferents hipogeus acaben de formar el poblat. Més informació del poblat talaiòtic de Torretrencada.
Poblat talaiòtic de Trepucó (Maó)
Un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb prop de 5.000 metres quadrats d’extensió que actualment només conserva una petita part de l’assentament: alguns trams de la muralla, dues torres quadrades, dos talaiots, el recinte de taula i algunes restes d’habitatges. Més informació del poblat talaiòtic de Trepucó.
Sala hipòstila des Galliner de Madona (Es Mitjorn Gran)
Sala hipòstila de planta semicircular i façana recta que es recolza en la roca per un costat i s’hi accedeix per una porta amb dintell monolític. A l’interior s’observen cinc columnes i nou pilastres de tipus mediterrani, és a dir, de base estreta ampliant-se a mesura que puja al sostre.
Santuaris de So na Caçana (Alaior)
Jaciment de deu edificis talaiòtics considerat un conjunt de santuaris el qual sembla que podria tractar-se d’un centre religiós vinculat als nuclis de població d’aquesta zona de l’illa.
Sepulcre de Son Olivaret (Ciutadella)
Protonaveta o construcció funerària, construïda cap al 1.600 aC i de planta pràcticament circular. El jaciment de Son Olivaret, es troba ubicat dins la bateria militar del mateix nom.
Sepulcre megalític de ses Roques Llises (Alaior)
Sepulcre megalític contruït al voltant del 2000 aC el qual formaria part d’una gran zona arqueològica al voltant del poblat de Torre d’en Galmés.
Talaiot de Torelló (Maó)
Un dels talaiòts més grans i ben conservats de Menorca que conserva un portal amb llinda a la part superior del monument el qual formava part del poblat de Torelló.
Talaiot de Trebalúger (Es Castell)
Assentament format per un monument en forma de torre de grans dimensions de planta el·líptica situat sobre un sortint rocós. L’excavació del seu interior va descobrir una casa del Bronze Mitja – Final.
Taula de Torrellisar (Alaior)
En el poblat talaiòtic de Torrellisar es distingeixen diferents estructures, entre les que destaquen el recinte de taula i dos talaiots. Ambdós monuments es troben parcialment alterats per intervencions modernes.
Cova des Càrritx (Ciutadella)
Cova natural de més de 200 metres de recorregut, a la boca de la qual es va construir un mur de grans pedres amb tècnica ciclòpia. A la cova es poden diferenciar fins a set sales comunicades entre si a través de corredors i galeries. No visitable.
Mapa dels 32 monuments de la candidatura de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la humanitat
Fes clic sobre el mapa per descarregar-te’l en format .pdf
Font: Menorca Talaiòtica. Candidata Patrimoni Mundial. Consell Insular de Menorca.
Més informació: Menorca Talaiòtica
Visites guiades als monuments taliòtics
Nurarq: Res millor per entendre els secrets de la Menorca talaiòtica que una visita guiada per un dels poblats talaiòtics més interessants de l’illa: Torralba d’en Salort, al municipi d’Alaior, és un dels jaciments prehistòrics més grans de l’illa, on hi destaca la seva taula de grans dimensions i en perfecte estat de conservació. A part de les visites guiades, Nurarq organitza visites teatralitzades, tallers escolars, contacontes talaiòtics, teatre, demostracions de tir amb fona i, fins i tot, visites sota la lluna plena. Un programa farcit d’activitats que completaràn la teva visita i els teus coneixements sobre la cultura talaiòtica de Menorca. Informació d’horaris, preus i reserves: www.nurarq.com / 655 42 44 36 / 660 27 74 54
QUÈ FER 7 DIES A MENORCA
Sol, en parella, amb amicos o en família
Primavera | Estiu | Tardor | Hivern
28 pàgines en format PDF interactiu amb les millors platges, monuments, activitats, restaurants, etc. Una guia consultable des del teu ordinador, tablet o mòbil amb una selecció del més important de Menorca on pots triar què fer i què visitar, segons els teus gustos o necessitats. Un pla de viatge organitzat segons les 7 zones més interessants de l’illa.
Els monuments més destacats de la Menorca talaiòtica
-
Les cultures pretalaiòtica i talaiòtica comprenen els costums i tècniques de les societats prehistòriques dels habitants de les Balears, fins a la conquesta romana (any 123 aC). La gran majoria de restes arqueològiques que podem trobar procedeixen de la cultura talaiòtica, que s’inicia aproximadament l’any 1000 aC, i és a Menorca on es localitza la major part d’aquest patrimoni. -
La naveta des Tudons és una construcció funerària pretalaiòtica usada entre els anys 1200 i 750 aC. Es tracta d’una tomba col·lectiva on es van trobar, en ser excavada i restaurada als anys cinquanta del segle XX, les restes d’almenys 100 individus.
-
Torre d’en Galmés és un dels poblats talaiòtics més grans de les Balears, i demana una visita amb temps i calma per no perdre-se’n cap detall. L’emplaçament i les restes arqueològiques ho mereixen. -
Dins un petit barranc just abans d’arribar a cala Morell, al nord de Ciutadella, trobem aquesta espectacular necròpolis amb 14 coves d’enterrament picades a la roca. Aquest cementiri va estar actiu des de l’època pretalaiòtica fins al segle II dC. -
Talatí de Dalt és un poblat talaiòtic de visita agradable molt ben integrat a l’entorn natural que l’acull. El recinte espiritual del poblat destaca per la columna que descansa sobre la llosa horitzontal de la taula, donant-li una configuració única.
-
Torrellafuda és un petit poblat talaiòtic d’entrada lliure que trobarem dins un boscarró ombrívol de vells ullastres. Anirem trobant les restes a mesura que avancem pel camí d’accés. -
El poblat de Son Catlar destaca perquè és l’únic poblat talaiòtic de les Balears que conserva pràcticament intacta la muralla ciclòpia. Aquestes muralles estan construïdes amb grans blocs de pedra irregulars sense cap material que els uneixi. -
Torretrencada és un petit poblat talaiòtic, força discret i apartat, però això no treu encant a la seva visita. El seu principal atractiu és la taula, que es diferencia de la resta per la seva columna lateral de reforç. -
El poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort destaca sobretot per la seva taula de grans dimensions i el seu recinte. Aquesta taula és de les més grans que podem veure a Menorca i es troba en perfecte estat de conservació. -
Trepucó és un dels jaciments arqueològics més grans de l’època talaiòtica, del qual només es conserva una petita part del poblat. Durant la Segona Guerra Púnica (218 aC), va ser parcialment destruït i, posteriorment, abandonat.
Deixa un comentari