Menorca conserva una xarxa de monuments prehistòrics de primer ordre, convertint l’illa en un autèntic museu a l’aire lliure. Les taules, les navetes i els talaiots són les construccions megalítiques més característiques dels jaciments arqueològics. Descobreix-los!
El que es coneix per Menorca talaiòtica, aplega els primers 2.000 anys d’ocupació humana a l’illa, constituint el període de la prehistòria de Menorca. La cultura talaiòtica comprèn els costums i tècniques de les societats prehistòriques dels habitants de les Balears, fins a la conquesta romana, l’any 123 abans de la nostra era (a.n.e). La gran majoria de restes arqueològiques que podem trobar de la cultura talaiòtica són a Menorca, on es localitza la major part d’aquest patrimoni.
Els períodes de la Menorca talaiòtica
Durant aquests 2.000 anys la manera de viure dels humans a l’illa va anar canviant gradualment. Els primers habitants de Menorca van passar de viure de manera seminòmada, aprofitant les pastures pels seus ramats i dedicant-se a la recol·lecció, a viure en comunitats sedentàries que havien transformat i controlat el paisatge desenvolupant estratègies per explotar el medi amb l’objectiu d’assolir la seva subsistència.
Video de presentació de la candidatura de Menorca Talaiòtica Patrimoni de la Humanitat.
Aquest procés s’ha dividit en diferents períodes i, segons les fonts consultades, podràs trobar diferents fórmules de periodització de la prehistòria de Menorca. Tot seguit es detalla la proposta feta pel Grup d’Arqueoecologia Social de la Mediterrània de la Universitat Autònoma de Barcelona, la qual divideix la prehistòria de Menorca en 5 períodes diferents:
Període dolmènic (2100-1600 a.n.e.)
El primer pobladors de Menorca constituïen petits clans familiars que vivien de manera seminòmada. Se’n desconeixen les seves cases, que devien ser coves naturals o petites cabanes. Els dòlmens de ses Roques Llises i el de Montpler són sepúlcres funeraris d’aquesta època.
Període naviforme (1.600-1050 a.n.e.)
En aquest període augmenta la població, segurament a causa de noves onades migratòries. Tot i seguir sent majoritàriament ramaders i recol·lectors, la població de Menorca es torna sedentaria i es troben els primers indicis de sembra de cereals. S’inicien activitats com la metal·lúrgia i la mineria. S’estableixen intercanvis entre els diferents poblats, extenent-se inclús a l’illa veïna de Mallorca. Pel què fa als habitatges es comença a utilitzar la tècnica ciclòpia per a construir cases, les quals tenen forma de nau invertida. Aquestes cases naviformes són l’origen del nom de naveta. Els enterraments, en canvi, continuen sent col·lectius i es realitzen a les coves naturals, tot i que es comencen a construir les primeres navetes d’enterrament. L’hipogeu de la Torre del Ram, els jaciments de Son Marcer de Baix i el Caparrot de Forma són d’aquesta època.
Període prototalaiòtic (1050-850 a.n.e.)
En aquest període s’abandonen les cases naviformes i la població es concentra en nuclis més grans. És l’època de la plenitud de les navetes, com ho demostren la naveta des Tudons o les de Rafal Rubí.
Període talaiòtic (850-550 a.n.e.)
El nom de cultura talaiòtica prové dels talaiots, torres troncocòniques construïdes amb pedres, utilitzades probablement com a punts de vigilància i torres de defensa. La majoria dels 300 talaiots que trobem repartits per tot el territori insular es van construir durant aquest període. Es troben aïllats o dins dels poblats, en algun cas amb més d’un talaiot. Uns dels talaiots en més bon estat de conservació són els talaiots de Torelló, Trepucó i Cornia Nou.
Període posttalaiòtic (550-123 a.n.e.)
Les comunitats d’aquest període segueixen vivint de manera sedentària dins els mateixos poblats, però els talaiots com a edificis principals d’aquests nuclis habitats van perdent protagonisme. En aquest període el recinte de taula, construcció de caràcter religiós, és l’edifici vertebrador dels poblats. Els millors exemples d’aquests edificis tan peculiars i únics al món, són les taules dels jaciments de Torralba d’en Salord , Trepucó o Talatí de Dalt.
En aquest període, les cases segueixen un patró de construcció estàndard i, en molts casos es construeixen adossades, com es pot observar al poblat de Torre d’en Galmés. Tot i que la ramaderia continua sent important, l’agricultura ja és la principal activitat econòmica i apareixen els primers estris vinculats a la pesca. Les pràctiques funeràries es realitzen a necròpolis de grans coves artificials com la necrópolis de cala Morell.
Els contactes amb altres cultures mediterrànies s’intensifiquen i, durant aquest període, els foners balears lluiten com a mercenaris en les guerres púniques, tant de l’exèrcit cartaginès com del romà.
L’any 123 a.n.e Menorca és conquerida per ser incorporada a l’imperi romà, tot i que la cultura talaiòtica encara trigarà uns segles a desaparèixer. Un exercici molt clarificador i entretingut per situar històricament aquest període de la prehistòria de Menorca és ubicar-nos a l’època de les historietes dels famosos personatges de còmic Asterix i Obelix.
Font consultada: Guia Menorca talaiòtica. La prehistòria de l’illa. Tringle Books.
Video Menorca a tiro de piedra, un documental de la Menorca talaiòtica i del foner balear.
Els 10 monuments més destacats de la cultura talaiòtica a Menorca
D’entre tots els jaciments talaiòtics que podem trobar a Menorca destaquem els 10 monuments següents, per la seva espectacularitat i la facilitat de la seva visita.
Naveta des Tudons
El monument més emblemàtic de la Menorca talaiòtica tant pel seu l’excel·lent estat de conservació com pel fet que les navetes són unes construccions funeràries que només es troben a Menorca. Més informació de la naveta des Tudons.
Poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés
El més extens de Menorca i un dels més grans de les Balears. El poblat és de gran monumentalitat i conserva una gran diversitat de construccions de notable qualitat. Se situa dalt d’un turó, des d’on es té una perfecta panoràmica de bona part de la costa sud de Menorca. Més informació del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés
Poblat talaiòtic de Son Catlar
El poblat de Son Catlar destaca perquè és l’únic poblat talaiòtic de les Balears que conserva pràcticament intacta la seva muralla ciclòpia. Tot i que el poblat no es troba en bon estat de conservació podreu admirar la muralla rodejant-la pel camí que envolta el poblat per la part exterior. Només per això Son Catlar mereix una visita.
Poblat talaiòtic de Torralba d’en Salord
Un dels poblats prehistòrics més grans i espectaculars de Menorca. El moment de màxima esplendor del poblat es va produir durant l’expansió comercial púnica i el seu ús va perdurar fins a l’època medieval. La taula i el seu recinte són les restes més espectaculars d’aquest poblat. Més informació del poblat talaiòtic de Torralba d’en Salord.
Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt
Un dels més emblemàtics de l’illa per la seva bona conservació i la peculiar taula on una columna descansa sobre la seva llosa horitzontal. Més informació del poblat talaiòtic de Talatí de Dalt.
Poblat talaiòtic de Trepucó
Un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb prop de 5.000 metres quadrats d’extensió que actualment només conserva una petita part de l’assentament: alguns trams de la muralla, dues torres quadrades, dos talaiots, el recinte de taula i algunes restes d’habitatges. Més informació del poblat talaiòtic de Trepucó.
Poblat talaiòtic de Torrellafuda
talaiòtic habitat fins l’època islàmica com indiquen les restes arqueològiques trobades. Es troba dins un bosc d’ullastres i es compon d’un gran talaiot, un recinte de taula, diferents cases i una necròpolis formada per quatre coves artificials. Més informació del poblat talaiòtic de Torrellafuda
Necròpolis de Cala Morell
La necròpolis més espectacular de l’illa, formada per un conjunt de 17 coves artificials. L’interior d’alguns dels hipogeus més grans pretenien imitar les cases circulars de l’època talaiòtica de planta simple, amb desnivells o columnes picades a la mateixa roca. Més informació de la necrópolis de cala Morell
Poblat talaiòtic de Torretrencada
Destaca per la seva taula que conserva una pilastra a la part posterior. Un talaiot, restes del mur que tancava el recinte, fonaments de possibles cases i diferents hipogeus acaben de formar el poblat. Més informació del poblat talaiòtic de Torretrencada
Talaiot de Torelló
Un dels talaiòts més grans i ben conservats de Menorca que conserva un portal amb llinda a la part superior del monument el qual formava part del poblat de Torelló.
Mapa dels jaciments arqueològics més importants de Menorca
Vegeu el mapa de Menorca talaiòtica a Google maps
Menorca Talaiòtica, Patrimoni de la Humanitat
Els monuments talaiòtics de Menorca tenen un valor excepcional per la seva tècnica constructiva, el seu bon estat de conservació, la seva monumentalitat i la quantitat que podem trobar en un espai molt limitat. En només 700 km2 de la superfície de l’illa de Menorca hi ha més de 1.500 jaciments. És per això que actualment aquest llegat és candidat a ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Amb aquest objectiu s’ha fet una sel·lecció amb els jaciments que millor sintetitzen la prehistòria de l’illa, el seu interès cronològic, la seva tipologia, funcionalitat i el seu significat dins l’àmbit insular.
Mapa dels 32 monuments de la candidatura de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la humanitat
Fes clic sobre el mapa per descarregar-te’l en format .pdf
Més informació sobre la candidatura de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la humanitat.
Deixa un comentari