Quan es tallen treuen llet de color taronja o vermell fosc, segons l’espècie. Altres esclata-sangs amb llet d’altres colors no s’han d’agafar. És el bolet més apreciat a l’illa.

Bolets semblants als esclata-sangs però sense llet. Capell de colors blavosos, verdosos, cremes. Peu i làmines principalment blanques. Quan es rompen no s’esfilen. Gust agradable.

Forma d’esclata-sang gros. Totalment blanc. Sense llet quan es talla. Làmines blanquinoses, groixudes, amples, ben separades, que no baixen per la cama.

Color lila. Làmines fàcilment separables del capell. Peu no bulbós. Cama de colors blavosos, coberta d’una “pols” blanca vora les làmines. Olor aromàtica que recorda al gas.

Capell bigarrat negrós. Làmines blanques, poc juntes, que no baixen pel peu. Carn blanca, grisenca, sota la cutícula. Olor i gust suau, ideal per fer cremes i truites.

Barret de colors vermellosos a blanc, amb el centre més fosc. Làmines separades que no baixen per la cama. Peu tirós que no es romp quan es doblega. Creix a pastures formant rotllos.

Capell de bru vermellós a bru ocraci, amb vora pentinada. Làmines gruixudes molt separades, rosades, que no baixen per la cama. Cama del mateix color que el capell. Gust dolç.

Barret de color verd blavós-grisós. Cutícula separable. Làmines juntes, del mateix color del barret, que baixen per la cama. Carn blanquinosa, amb olor clara d’anís. Gust dolç.

Creix devora canyaferles. Gros, blanquinós amb làmines decurrents. La gírgola de card és la mateixa espècie que creix sobre les arrels del card panical, i sol ser més petita.

Recoberts d’una mucositat transparent, llefiscosos, grossos, amb làmines gruixades blanques. Barret de tons bruns, amb el centre més fosc. Cama més groixuda a la part central.

Barret gran, blanc i ben tacat de colors vermellosos. Làmines soldades al peu, una mica decurrents. Sense anell. De’l troba a sòls rics en calç i presència de fullaraca, sovint en grups nombrosos.

Forma de clau amb cabota redona. Barret de colors vermellosos. Làmines separades i arcades, soldades al peu, que s’arrenquen fàcilement. Carn groguenca. Peu afuat cap a la base.

Creix en grups a soques d’arbres. Capell llis, sense esquames, més fosc al centre i quasi blanc al marge. Peu gruixat amb anell membranós.

Bolets massissos, blancs. Amb anell, sense volva. Làmines que van canviant de color rosat a negre tant com maduren, però mai són blanques.

Molt alt, sovint amb la cama més llarga que el diàmetre del barret, bigarrada amb la punta bulbosa, i anell doble mòbil. Barret amb un mugró aplanat.

Capell ovalat de jove i acampanat amb reganyols en madurar. Tant com envelleix es va liquant en una mena de tinta negra. S’ha de menjar només quan és jove i té les làmines blanques.

Capell grisenc amb el marge clarament estriat. Cutícula separable, humida i lluent. Peu blanc, amb escames i sense anell. Làmines juntes i de color blanc.Volva ben grossa.

Capell entre ocre o rosat amb pigues gris, rosat o groguenc, mai blanques. Anell membranós estriat a la part superior de peu. Base del peu engruixida i amb una volva poc clara.

Molt massís, globulós. Barret de color marró fosc, no uniforme, a vegades amb taques groguenques. Tubs blancs. Carn blanca que quan es talla no canvia de color.

Barret i peu bruns. Porus blancs els joves i groguencs, o inclús bruns, com més madurs. Peu no globulós, cavernós, buit en madurar. Carn blanca.

Superfície del barret abonyegada. Porus grocs. Peu claviforme de color groc amb esquametes triangulars. Carn grogosa que quan es talla va canviant cap a colors rosats.

Superfície del barret llisa, brillant i llefiscosa quan és humida. Peu amb taquetes fosquess. Porus grocs. La carn no canvia de color quan es talla.

Bolet en forma d’embut amb el barret de color grogós. No té làmines sinó una mena de venes groixudes que baixen per la cama, que és curta i aprimada cap al peu.

Com una cama-seca, però més estilitzada, color més ataronjat i capell fosc. Cama en forma de tub prim. Carn prima i de gust dolç.

Tenen unes petites agulles blanques davall el capell en comptes de làmines. Té el barret blanc, crema o vermellós, segons l’espècie.