Llenega
Altres noms: mocosa
On trobar-lo: pinar i alzinar
COMESTIBLE
Espècies presents a Menorca:
Hygrophorus latitabundus (llenega negra), pinar
Hygrophorus persoonii (llenega d’alzinar), alzinar
Hygrophorus leucophaeo-ilicis (llenega blanca d’alzinar), alzinar
• Recubiertos de una mucosidad transparente, viscosos, gordos, con láminas gruesas blancas. Sombrero de tonos pardos, con el centro más oscuro. Pie más grueso en la parte central.
Vegeu els bolets comestibles de Menorca
Font: Els bolets de Menorca. Guia didàctica. GOB Menorca.
Més informació: Cercle Micològic de Menorca.
JA TENS LA MINI-GUIA DE BOLETS DE MENORCA?
Amb la mini guia de bolets de Menorca tindràs a mà els bolets comestibles i tòxics més comuns que pots trobar a l’illa, amb una làmina 100% resistent a l’aigua que et podràs endur al bosc sense por que es faci malbé
Els bolets comestibles i tòxics més comuns de Menorca
-
En temps de bolets, a Menorca, el bosc s’omple de gent que cerca esclata-sangs, el bolet més apreciat a l’illa. Tot i ser el més buscat, a Menorca es coneixen més de 700 espècies de bolets diferents, 150 dels quals són comestibles. Entre els més bons tenim la cama-seca, la gírgola, la llora o el fredolic. -
Quan es tallen treuen llet de color taronja o vermell fosc, segons l'espècie. Altres esclata-sangs amb llet d'altres colors no s'han d'agafar. És el bolet més apreciat a l'illa.
-
Bolets semblants als esclata-sangs però sense llet. Capell de colors blavosos, verdosos, cremes. Peu i làmines principalment blanques. Quan es rompen no s'esfilen. Gust agradable. -
Forma d'esclata-sang gros. Totalment blanc. Sense llet quan es talla. Làmines blanquinoses, groixudes, amples, ben separades, que no baixen per la cama. -
Color lila. Làmines fàcilment separables del capell. Peu no bulbós. Cama de colors blavosos, coberta d'una "pols" blanca vora les làmines. Olor aromàtica que recorda al gas. -
Capell bigarrat negrós. Làmines blanques, poc juntes, que no baixen pel peu. Carn blanca, grisenca, sota la cutícula. Olor i gust suau, ideal per fer cremes i truites. -
Barret de colors vermellosos a blanc, amb el centre més fosc. Làmines separades que no baixen per la cama. Peu tirós que no es romp quan es doblega. Creix a pastures formant rotllos. -
Capell de bru vermellós a bru ocraci, amb vora pentinada. Làmines gruixudes molt separades, rosades, que no baixen per la cama. Cama del mateix color que el capell. Gust dolç. -
Barret de color verd blavós-grisós. Cutícula separable. Làmines juntes, del mateix color del barret, que baixen per la cama. Carn blanquinosa, amb olor clara d'anís. Gust dolç. -
Creix devora canyaferles. Gros, blanquinós amb làmines decurrents. La gírgola de card és la mateixa espècie que creix sobre les arrels del card panical, i sol ser més petita. -
Barret gran, blanc i ben tacat de colors vermellosos. Làmines soldades al peu, una mica decurrents. Sense anell. De'l troba a sòls rics en calç i presència de fullaraca, sovint en grups nombrosos. -
Forma de clau amb cabota redona. Barret de colors vermellosos. Làmines separades i arcades, soldades al peu, que s'arrenquen fàcilement. Carn groguenca. Peu afuat cap a la base. -
Creix en grups a soques d'arbres. Capell llis, sense esquames, més fosc al centre i quasi blanc al marge. Peu gruixat amb anell membranós. -
Bolets massissos, blancs. Amb anell, sense volva. Làmines que van canviant de color rosat a negre tant com maduren, però mai són blanques. -
Molt alt, sovint amb la cama més llarga que el diàmetre del barret, bigarrada amb la punta bulbosa, i anell doble mòbil. Barret amb un mugró aplanat. -
Capell ovalat de jove i acampanat amb reganyols en madurar. Tant com envelleix es va liquant en una mena de tinta negra. S'ha de menjar només quan és jove i té les làmines blanques. -
Capell grisenc amb el marge clarament estriat. Cutícula separable, humida i lluent. Peu blanc, amb escames i sense anell. Làmines juntes i de color blanc.Volva ben grossa. -
Capell entre ocre o rosat amb pigues gris, rosat o groguenc, mai blanques. Anell membranós estriat a la part superior de peu. Base del peu engruixida i amb una volva poc clara. -
Molt massís, globulós. Barret de color marró fosc, no uniforme, a vegades amb taques groguenques. Tubs blancs. Carn blanca que quan es talla no canvia de color. -
Barret i peu bruns. Porus blancs els joves i groguencs, o inclús bruns, com més madurs. Peu no globulós, cavernós, buit en madurar. Carn blanca. -
Superfície del barret abonyegada. Porus grocs. Peu claviforme de color groc amb esquametes triangulars. Carn grogosa que quan es talla va canviant cap a colors rosats. -
Superfície del barret llisa, brillant i llefiscosa quan és humida. Peu amb taquetes fosquess. Porus grocs. La carn no canvia de color quan es talla. -
Bolet en forma d’embut amb el barret de color grogós. No té làmines sinó una mena de venes groixudes que baixen per la cama, que és curta i aprimada cap al peu. -
Com una cama-seca, però més estilitzada, color més ataronjat i capell fosc. Cama en forma de tub prim. Carn prima i de gust dolç. -
Tenen unes petites agulles blanques davall el capell en comptes de làmines. Té el barret blanc, crema o vermellós, segons l'espècie. -
Bolet amb aspecte de corall amb les branques de color gris blavós. Carn grisenca, d’olor suau i gust agradable. S'ha de menjar ben cuit. -
Capell en forma d'orella rebregada que recorda una sella de muntar. Peu molt arrugat, buit. Carn blanca i trencadissa. S'ha de menjar ben cuit. -
Capell cònic de color ocre que s’enfosqueix quan madura. Recorda un niu de vespes. Surten sobretot a la primavera. -
Bolet amb el peu curt i forma de sac blanc recobert de verruguetes. Comestible només quan és ben jove i té l'interior blanc. -
Bolet globulós i abonyegat amb forma de patata fosca. Interior que recorda un cervell. Creix enterrat a prop d'alzines. Molt apreciat gastronòmicament. -
Bolet molt semblant a un esclata-sang que quan es talla treu una llet blanca que es torna groga al cap de poc temps. Immenjable a causa de la seva picantor. -
Bolets molt semblants a les llores, però de gust agre o picant. Els colors solen ser més vius. Més que tòxics, són immenjables per la seva picantor i el seu mal gust. -
Massís, de colors blanquinosos. Làmines no soldades al peu, groguenques de jove i rosades quan és madur. Peu corbat una mica bulbós a l'extrem. Tòxic. -
Capell setinat, en forma d'embut i vores ondulades. Làmines que baixen pel peu, de tons rosats. Peu aixafat i buit. Tòxic. -
Bolets petits amb barret en forma de para-sol que en madurar s'aplana i es trenca radialment. Barret amb un característic mugró central i fibres radials. Tòxic. -
Enterament de tonalitats grogues. Làmines amples i separades que no baixen pel peu. Cama esvelta i lleugerament sinuosa. Olor desagradable de gas. Tòxic. -
Bolet de mida mitjana o petita amb el barret convex o deprimit de color blanquinós. Làmines espesses que baixen una mica pel peu. Tòxic. -
Capell amb forma cònica de color taronja viu a vermell intens. Cama i làmines grogues. Tacte com a de cera. Alguna espècie ennegreix un temps després de collir-la. Tòxic. -
Bolet gros que creix en grups les sobre soques dels arbres. Capell de color groc ataronjat uniforme amb fibretes fosques. Peu amb anell, bulbós i acabat en punta. Tòxic. -
Xampinyó d'olor desagradable, com a de tinta xinesa. Barret de color blanc que torna groc quan el freguem. Quan es talla el peu, el color de la carn vira a groc viu. Tòxic.
Deixa un comentari