Torres defensives del litoral de l’illa de Menorca

Durant la dominació britànica de l’illa de Menorca al llarg del segle XVIII, els anglesos van construir 11 torres defensives amb l’objectiu de reforçar la protecció militar del territori per evitar desembarcaments enemics. Descobreix quines són i quina és la seva història.

El 1798, el capità de navili John Thomas Duckworth, sota el comandament del tinent general Sir Charles Stuart, va dirigir una incursió per sorpresa a Menorca, que va significar l’ocupació britànica de l’illa, convertint-se en base principal de l’Armada Britànica a la Mediterrània, fins a la Pau d’Amiens, el 1802.

El general Stuart, en arribar a Menorca i un cop estudiades les defenses existents, va informar al ministre Robert Dundas de la necessitat de reforçar-les, ja que només les torres d’Alcalfar, Punta Prima i Sant Nicolau, així com les bateries pròximes a Sant Felip, eren llocs capaços d’evitar el desembarcament enemic. El general Stuart considerava que si l’enemic aconseguia trepitjar terra, podia assetjar amb relativa facilitat el castell de Sant Felip, la fortalesa que tancava l’entrada al port de Maó i que constituïa l’últim reducte defensiu de Menorca. Per això, va ordenar la construcció de set torres, cadascuna d’elles amb una guarnició de comandament formada per un sergent i dotze homes, capaços de resistir un hipotètic setge durant uns deu dies. Aquestes torres, serien les d’en Penjat, Sant Felipet, Cala Mesquida, Castellar (Santandria), de Fornells, d’Addaia i de Rambla. Les torres d’Alcalfar i de Punta Prima van ser les predecessores

El següent governador de l’illa, el general Sinclair Erskine, va ser probablement el responsable de la construcció de dues torres més: les de Cala Teulera i la de Princesa, a la península de La Mola. I seria el general Fox, el qual manaria construir les dues darreres, la de Sanitja i la de l’illa de Ses Sargantanes, quan va ser governador de Menorca.

Excepte la torre de Santandria, per a la defensa del port de Ciutadella, al costat de la torre de Sant Nicolau, totes aquestes torres construïdes pels militars britànics van ser aixecades a la costa nord-est de Menorca. Constituïen una cadena defensiva, a la qual s’incorporarien a les torres espanyoles d’Alcalfar, Punta Prima i Sant Nicolau, ja existents.

El responsable de la construcció de totes aquestes torres va ser el capità enginyer Robert d’Arcy, assistit pel tinent enginyer Charles William Pasley.

Vida i organització de les torres de defensa

Aquestes fortificacions estan estructurades generalment en tres plantes: planta baixa, primera planta i terrassa. La planta baixa estava destinada al magatzem de pólvora, queviures i recanvis. A la primera planta hi habitava la guarnició i hi havia la porta d’accés a la torre a la qual s’accedia mitjançant una escala de llenya que es podia treure en cas d’atac. Aquesta plata acostuma a comunicar amb la terrassa per una escala de caragol, i amb la planta baixa, per una trapa a terra. A la terrassa circular s’hi disposava una peça d’artilleria sobre un eix de manera que el canó girés 360° i estava envoltada per un parapet. A més hi havia un matacà amb espitlleres des d’on es podia defensar la porta d’accés en cas d’un atac per terra. La majoria de torres tenien una cisterna que recollia les aigües pluvials de la terrassa.

Construcció de les torres defensives de la Menorca Britànica

Aquestes torres presentaven similituds de caràcter constructiu. Es van aixecar de dues mides, amb major i menor diàmetre, però d’altura molt semblant. Tenen forma troncocònica, i estan construïdes amb paredat de pedra i morter, revestides amb carreus en alguns casos, o simplement amb un arrebossat exterior en d’altres. Estan sempre reforçades amb fileres verticals de carreus, des del terra a la part superior de la torre, alternant maons pel llarg i maons de punta, travessant la totalitat del mur. La seva secció no és uniforme, sinó molt més gran per la zona exposada a la mar per resistir millor l’impacte dels projectils dels vaixells enemics.

Els espais de planta baixa es cobrien amb volta de canó o sostre de biguetes, depenent de si es tractava d’una torre de diàmetre menor o major, respectivament. La primera planta es cobria amb volta “a prova”, amb una clau de volta de gairebé dos metres d’alçada, capaç de resistir el tret del canó instal·lat a la terrassa. Les vores superior i inferior del parapet del terrat es marcaven amb cordons, ressalts de secció rectangular que sobresurten respecte al parament.

La majoria de les torres presenten particularitats, que les diferencien de la resta. N’hi ha fins i tot amb un fossat al seu voltant, que les envolta total o parcialment, com a la torre des Castellar, a Santandria. Altres torres compten d’una bateria, com és el cas de la torre de l’illa de Ses Sargantanes, a la badia de Fornells.

Les torres construïdes per enginyers militars anglesos a Menorca són les següents:

Torre d’en Penjat (1799). Es Castell.
Construïda amb l’objectiu de cobrir l’entrada del port de Maó. Es troba a 15 minuts de la cala Sant Esteve, amb molt bones vistes a la bocana del port de Maó. Visita exterior. No està oberta al públic.

Torre de Sant Felipet (1799). Illa del Llatzeret. Maó.
Ubicada dins el port de Maó, a la punta més oriental del Llatzaret. A finals del segle XIX es van construir adjacents a la torre dos edificis amb sostre amb volta de canó amb usos militars. No està oberta al públic.

Torre de Cala Mesquida (1799). Maó.
Es caracteritza per les grans dimensions del seu matacà. Està situada al mig de la badia de Sa Mesquida i és clarament visible des del nucli d’estiueig i la platja del mateix nom. Està dins una propietat privada i no està oberta al públic.

Torre de Cala Teulera o de La Mola (1799). La Mola. Maó.
Torre de petites dimensions construïda per protegir cala Teulera d’un possible desembarcament enemic. Presenta una canonera a mitjana altura apuntant als Freus, oberta durant la segona meitat del segle XIX. Es pot visitar exteriorment des de la fortalesa de La Mola.

Torre de la Princesa (1799). La Mola. Maó.
És similar a la torre de Cala Teulera i en aquest cas està ubicada als penya-segats de la Mola amb l’objectiu d’evitar desembarcaments de tropes enemigues als Freus. La torre està en runes a causa d’una voladura del magatzem de pólvora provocada per la caiguda d’un llam. Es pot visitar des de la fortalesa de La Mola.

Torre des Castellar (1799). Cala Santandria. Ciutadella.
Torre construïda com a suport defensiu del castell de Sant Nicolau, a l’entrada del port de Ciutadella. La seva construcció es diferencia de la resta pel fet d’estar envoltada per un fossat, que la feia poc visible des del mar. A més, s’hi accedeix a través d’un passadís subterrani i presenta dotze espitlleres al seu voltant per defensar-se en cas d’un atac des de terra. La visita és exterior.

Torre de Fornells (1802). Es Mercadal.
Va ser contruïda per defensar l’entrada a la badia de Fornells. És una de les torres de defensa més grans de Menorca. Es diferencia de la resta de torres pel reforç que presenta a la planta baixa. Va ser restaurada i oberta al públic l’any 2000. Es pot visitar el seu interior mitjançant la seva museització durant la temporad turística.

Torre de Sa Nitja (1801). Es Mercadal.
Torre de defensa de dimensions discretes que es va construir per defensar l’entrada de l’antic port de Sanitja. Va ser totalment restaurada l’any 2021.

Torre d’Addaia (1801). Es Mercadal.
Situada a la península que separa l’entrada de cala Molí de la de port d’Addaia. A la restauració de 1973 no es va poder recuprar el matacà ni la porta original de la primera planta i es va obrir una porta la planta baixa. La torre està dins una propietat privada i no està oberta al públic.

Torre de Rambla (1801). Maó.
Torre situada al cap de Rambla, un entorn paisatgístic excepcional entre la cala de sa Torreta i la cala des Tamarells, just davant de l’illa d’en Colom, dins el Parc Natural de S’Albufera des Grau. Va ser totalment restaurada l’any 2022.

Torre de l’illa de Ses Sargantanes (1801). Badia de Fornells. Es Mercadal.
El conjunt d’aquesta torre i la seva bateria es troben a l’illa de Ses Sargantanes, dins la badia de Fornells, dominant la seva entrada i la seva zona de fondeig. Presenta una estructura diferent de la majoria de torres angleses de Menorca, sense la primera planta i amb dues ales adossades que es perllonguen tancant el recinte de bateria que l’acompanya.

Altres torres de defensa del litoral de Menorca

Seguint el litoral de l’illa de Menorca, hi trobem altres construccions militars més ambicioses construïdes o ampliades pels anglesos com són el fort Marlborough i el castell de Sant Felip, o de més recents com la fortalesa de la Mola de Maó, construida per la reina Isabel II a mitjans segle XIX. Però també trobem diferents torres i talaies com la talaia d’Artrutx o la de Bajolí, i la torre de Sant Nicolau, construïdes pels espanyols entre el segles XVI i XVII, anteriorment a la dominació britànica, amb l’objectiu de defensar-se de possibles incursions pirates de l’imperi Otomà. Inclús podem visitar l’exterior de torres construïdes per enginyers militars espanyols, predecesores de les torres britàniques, com són les torres d’Alcalfar i de Son Ganxo.

Torre de Son Ganxo (1787) Sant Lluís
També coneguda pel nom de torre de Punta Prima, va ser construida per enginyers espanyols l’any 1787, seguint el model de construcció de torres amb artilleria britàniques. Es troba a l’urbanització de Punta Prima, des d’on hi ha una bona perspectiva del l’illa de l’Aire. És de titularitat pública i l’any 2012 va ser reahabilitada com a casa de colònieses. Més informació.

Torre d’Alcalfar (1787) Sant Lluís
Igual que la torre de Son Ganxo, va ser construida per enginyers espanyols l’any 1787 seguin el model britànic anomenat Martello tower. Es troba entre el nucli d’estiueig d’Alcalfar i l’urbanització de Punta Prima i el seu estat de conservació és molt bo ja que va ser restaurada l’any 1994. L’enclavament mereix una visita i s’hi pot accedir des d’Alcalfar seguint el traçat de l’etapa 19 del Camí de Cavalls.

Talaia d’Artrutx (segle XVII). Ciutadella de Menorca.
La talaia d’Artrutx, o de sa Marjal, és una torre de guaita situada dalt un turó entre la cala Es Talaier i la cala en Turqueta, a 62 metres sobre el nivell del mar. Va ser construïda pels espanyols el segle XVII i, a diferència de les torres troncocòniques costruides durant la dominació britànica, les talaies com aquesta són de forma cilindrica. El 1960 el Ministeri d’Hisenda la va vendre als amos de la finca Sa Marjal Vella i actualment no es pot visitar. És visible durant part de l’itinerari de l’etapa 12 del camí de Cavalls entre Cap d’Artrutx i cala en Turqueta.

Talaia de Bajolí (segle XVII) Ciutadella de Menorca
De la mateixa manera que la talaia d’Artruix, va ser construïda a finals del segle XVII per enginyers espanyols. Està situada a la zona nord-est de l’illa entre el pont d’en Gil i Sa Falconera. Com la resta de talaies i torres de defensa del litoral, tenia la funció de vigilar la costa i coordinar-se amb altres talaies properes. Es troba dins una finca privada i no es pot visitar. La veurem durant part de l’itinerari de l’etapa 10 del Camí de Cavalls entre punta Nati i Ciutadella, just abans d’arribar al pont d’en Gil.

Castell de Sant Nicolau (XVII) Ciutadella de Menorca
Aquesta torre construïda pels espanyols es va incorporar posteriorment  a la xarxa de defenses costaneres dels anglesos. Té una estructura ben diferenciada de la resta de torres de l’illa, ja que té planta octogonal i porta d’entrada en planta baixa. L’envolta un fossat excavat a la pedra del terra on s’asseu. La porta d’entrada se salva mitjançant un pont llevadís sobre la fossat.

Mapa de les torres de defensa litorals de Menorca

Veure el mapa Torres defensives de Menorca Google Maps

L’AUTORA
Mónica Fernández de la Fuente és arquitecte membre del Departamento de construcción y tecnología Arquitectónica de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid. Universidad Politécnica de Madrid. Autora de la tesis doctoral De la isla de menorca a la costas sur y este de Inglaterra: análisis del prototipo de torre Martello.

EBOOK

QUÈ FER 7 DIES A MENORCA

Sol, en parella, amb amics o en família

Primavera | Estiu | Tardor | Hivern

Troba moltes més propostes a l’ebook Menorca x 7, organitzades en 7 zones amb l’objectiu d’optimitzar la teva estada a l’illa sense perdre’t res, optimitzant el temps i els desplaçaments de les teves vacances.

28 pàgines en format PDF interactiu amb les millors platges, monuments, activitats, restaurants, etc. Una guia consultable des del teu ordinador, tauleta o mòbil amb una selecció del més important de Menorca on pots triar què fer i què visitar, segons els teus gustos o necessitats. Un pla de viatge organitzat segons les 7 zones més interessants de l’illa.