En temps de bolets, a Menorca, el bosc s’omple de gent que cerca esclata-sangs, el bolet més apreciat a l’illa. Tot i ser el més buscat, a Menorca es coneixen més de 700 espècies de bolets diferents, 150 dels quals són comestibles. Entre els més bons tenim la cama-seca, la gírgola, la llora o el fredolic. Per altra banda, també hi ha unes 60 espècies de bolets tòxics, 8 dels quals són mortals. En aquesta petita guia hi trobareu els bolets de Menorca més comuns, tant comestibles com tòxics, els seus trets més característics per identificar-los i l’hàbitat on els podrem trobar.
Recomanacions per anar a cercar bolets
• Collirem només els bolets comestibles que coneguem bé.
• Agafarem els bolets sencers i després els tallarem el peu.
• No s’ha de gratar la terra per no malmetre el miceli, afavorint així la seva regeneració.
• Els transportarem en un cistell o paner, protegits dels cops i ben airejats.
• Respectar els bolets que no volem. Tots els bolets, inclús els tòxics, són beneficiosos pel bosc.
Font: Els bolets de Menorca. Guia didàctica. GOB Menorca
Més informació: Cercle Micològic de Menorca
JA TENS LA MINI-GUIA DE BOLETS DE MENORCA?
Amb la mini guia de bolets de Menorca tindràs a mà els bolets comestibles i tòxics més comuns que pots trobar a l’illa, amb una làmina 100% resistent a l’aigua que et podràs endur al bosc sense por que es faci malbé
Els bolets comestibles i tòxics més comuns de Menorca
-
Quan es tallen treuen llet de color taronja o vermell fosc, segons l'espècie. Altres esclata-sangs amb llet d'altres colors no s'han d'agafar. És el bolet més apreciat a l'illa.
-
Bolets semblants als esclata-sangs però sense llet. Capell de colors blavosos, verdosos, cremes. Peu i làmines principalment blanques. Quan es rompen no s'esfilen. Gust agradable. -
Forma d'esclata-sang gros. Totalment blanc. Sense llet quan es talla. Làmines blanquinoses, groixudes, amples, ben separades, que no baixen per la cama. -
Color lila. Làmines fàcilment separables del capell. Peu no bulbós. Cama de colors blavosos, coberta d'una "pols" blanca vora les làmines. Olor aromàtica que recorda al gas. -
Capell bigarrat negrós. Làmines blanques, poc juntes, que no baixen pel peu. Carn blanca, grisenca, sota la cutícula. Olor i gust suau, ideal per fer cremes i truites. -
Barret de colors vermellosos a blanc, amb el centre més fosc. Làmines separades que no baixen per la cama. Peu tirós que no es romp quan es doblega. Creix a pastures formant rotllos. -
Capell de bru vermellós a bru ocraci, amb vora pentinada. Làmines gruixudes molt separades, rosades, que no baixen per la cama. Cama del mateix color que el capell. Gust dolç. -
Barret de color verd blavós-grisós. Cutícula separable. Làmines juntes, del mateix color del barret, que baixen per la cama. Carn blanquinosa, amb olor clara d'anís. Gust dolç. -
Creix devora canyaferles. Gros, blanquinós amb làmines decurrents. La gírgola de card és la mateixa espècie que creix sobre les arrels del card panical, i sol ser més petita. -
Recoberts d'una mucositat transparent, llefiscosos, grossos, amb làmines gruixades blanques. Barret de tons bruns, amb el centre més fosc. Cama més groixuda a la part central. -
Barret gran, blanc i ben tacat de colors vermellosos. Làmines soldades al peu, una mica decurrents. Sense anell. De'l troba a sòls rics en calç i presència de fullaraca, sovint en grups nombrosos. -
Forma de clau amb cabota redona. Barret de colors vermellosos. Làmines separades i arcades, soldades al peu, que s'arrenquen fàcilement. Carn groguenca. Peu afuat cap a la base. -
Creix en grups a soques d'arbres. Capell llis, sense esquames, més fosc al centre i quasi blanc al marge. Peu gruixat amb anell membranós. -
Bolets massissos, blancs. Amb anell, sense volva. Làmines que van canviant de color rosat a negre tant com maduren, però mai són blanques. -
Molt alt, sovint amb la cama més llarga que el diàmetre del barret, bigarrada amb la punta bulbosa, i anell doble mòbil. Barret amb un mugró aplanat. -
Capell ovalat de jove i acampanat amb reganyols en madurar. Tant com envelleix es va liquant en una mena de tinta negra. S'ha de menjar només quan és jove i té les làmines blanques. -
Capell grisenc amb el marge clarament estriat. Cutícula separable, humida i lluent. Peu blanc, amb escames i sense anell. Làmines juntes i de color blanc.Volva ben grossa. -
Capell entre ocre o rosat amb pigues gris, rosat o groguenc, mai blanques. Anell membranós estriat a la part superior de peu. Base del peu engruixida i amb una volva poc clara. -
Molt massís, globulós. Barret de color marró fosc, no uniforme, a vegades amb taques groguenques. Tubs blancs. Carn blanca que quan es talla no canvia de color. -
Barret i peu bruns. Porus blancs els joves i groguencs, o inclús bruns, com més madurs. Peu no globulós, cavernós, buit en madurar. Carn blanca. -
Superfície del barret abonyegada. Porus grocs. Peu claviforme de color groc amb esquametes triangulars. Carn grogosa que quan es talla va canviant cap a colors rosats. -
Superfície del barret llisa, brillant i llefiscosa quan és humida. Peu amb taquetes fosquess. Porus grocs. La carn no canvia de color quan es talla. -
Bolet en forma d’embut amb el barret de color grogós. No té làmines sinó una mena de venes groixudes que baixen per la cama, que és curta i aprimada cap al peu. -
Com una cama-seca, però més estilitzada, color més ataronjat i capell fosc. Cama en forma de tub prim. Carn prima i de gust dolç. -
Tenen unes petites agulles blanques davall el capell en comptes de làmines. Té el barret blanc, crema o vermellós, segons l'espècie. -
Bolet amb aspecte de corall amb les branques de color gris blavós. Carn grisenca, d’olor suau i gust agradable. S'ha de menjar ben cuit. -
Capell en forma d'orella rebregada que recorda una sella de muntar. Peu molt arrugat, buit. Carn blanca i trencadissa. S'ha de menjar ben cuit. -
Capell cònic de color ocre que s’enfosqueix quan madura. Recorda un niu de vespes. Surten sobretot a la primavera. -
Bolet amb el peu curt i forma de sac blanc recobert de verruguetes. Comestible només quan és ben jove i té l'interior blanc. -
Bolet globulós i abonyegat amb forma de patata fosca. Interior que recorda un cervell. Creix enterrat a prop d'alzines. Molt apreciat gastronòmicament. -
Bolet molt semblant a un esclata-sang que quan es talla treu una llet blanca que es torna groga al cap de poc temps. Immenjable a causa de la seva picantor. -
Bolets molt semblants a les llores, però de gust agre o picant. Els colors solen ser més vius. Més que tòxics, són immenjables per la seva picantor i el seu mal gust. -
Massís, de colors blanquinosos. Làmines no soldades al peu, groguenques de jove i rosades quan és madur. Peu corbat una mica bulbós a l'extrem. Tòxic. -
Capell setinat, en forma d'embut i vores ondulades. Làmines que baixen pel peu, de tons rosats. Peu aixafat i buit. Tòxic. -
Bolets petits amb barret en forma de para-sol que en madurar s'aplana i es trenca radialment. Barret amb un característic mugró central i fibres radials. Tòxic. -
Enterament de tonalitats grogues. Làmines amples i separades que no baixen pel peu. Cama esvelta i lleugerament sinuosa. Olor desagradable de gas. Tòxic. -
Bolet de mida mitjana o petita amb el barret convex o deprimit de color blanquinós. Làmines espesses que baixen una mica pel peu. Tòxic. -
Capell amb forma cònica de color taronja viu a vermell intens. Cama i làmines grogues. Tacte com a de cera. Alguna espècie ennegreix un temps després de collir-la. Tòxic. -
Bolet gros que creix en grups les sobre soques dels arbres. Capell de color groc ataronjat uniforme amb fibretes fosques. Peu amb anell, bulbós i acabat en punta. Tòxic. -
Xampinyó d'olor desagradable, com a de tinta xinesa. Barret de color blanc que torna groc quan el freguem. Quan es talla el peu, el color de la carn vira a groc viu. Tòxic.
