Menorca des de l’arquitectura

La successió de fotografies de Toni Vidal que ofereix el llibre Menorca des de l’arquitectura ens permet redescobrir un tresor patrimonial que transcendeix el valor d’una imatge. Evoca una forma de vida i d’implantació sobre el territori com a fruit de l’esforç de generacions. Toni Vidal és el fotògraf que millor ha sabut captar la humanització del paisatge menorquí a través de l’arquitectura, ja sigui rural, nobiliària o urbana.

El llibre Menorca des de l’arquitectura ens ofereix les fotografies més significatives de l’arquitectura menorquina realitzades per Toni Vidal. És un tribut a un autor que ha registrat al llarg de molts anys imatges singulars de la realitat illenca, els seus habitants, el seu territori i la seva arquitectura. Aquesta obra, a més, registra una seqüència històrica de l’empremta de l’home a l’illa des dels primers temps fins als dies d’avui, amb algunes imatges ja desaparegudes; un relat a la vegada nostàlgic i també molt personal de la producció arquitectònica realitzada a Menorca.

En aquest article podràs gaudir d’una petita mostra de les imatges i el text del llibre.

Orígens

El camp menorquí ha estat singularitzat per la mà de l’home fins al punt que les parets seques dibuixen una quadrícula mondrianesca a tot el territori. De la seva presència, ancestral, ja en tenim constància el 1373, quan Pere IV autoritzà la seva construcció i hi establí una alçada de sis pams. Les fotografies aèries d’en Toni Vidal ens seran de gran utilitat per comprendre l’estreta relació entre l’arquitectura i l’orografia. Una orografia esquitxada per les pedreres a cel obert, d’on s’extrau el marès, material essencial de l’arquitectura menorquina i que l’autor ha fotografiat abastament. Aquest insòlit paisatge, precedit de les coves de na Polida, posa de manifest la comunió de l’arquitectura amb el medi i amb la mare terra, nodridora i generadora de patrons estructurals. Les taules i talaiots captats per la seva càmera fan palesa la monumentalitat de la pedra.

Menorca des de l’arquitectura ©Toni Vidal — Torralba d’en Salort

Arquitectura i paisatge

En el llenguatge fotogràfic de Toni Vidal tota arquitectura és tractada per igual, sigui popular, culta, classicista, complexa o simple. Les barraques de bens, les cases de vorera o els magatzems al camp ens evoquen, en la seva solitud, una ocupació pretèrita del territori plenament integrada en ell.

Ses cases

Als habitatges anomenats «ses cases», allà on habiten pagesos i propietaris, les tipologies constructives presenten una gran diversitat, una riquesa constructiva que la càmera d’en Toni Vidal ha retratat amb habilitat, posant l’èmfasi en l’organicitat en què les distintes construccions es van succeint a partir del cos principal de la casa. Així, estables, forns, galliners, cotxeria, pous i cisternes es van succeint en una solució de continuïtat resseguint la línia topogràfica, adaptant-se al terreny en un trencaclosques aparentment anàrquic.

Llocs i ermites

També les cases senyorials van captar l’atenció de l’autor, allà pels anys setanta del segle passat. Es tracta de construccions que ja llavors es veien amenaçades i amb un estat de conservació deficient. Aquesta arquitectura noble, amb influències classicistes simplificades, respon al corrent pal·ladià, on el racionalisme inspira els criteris constructius. El vermell de les façanes, d’origen europeu, s’alterna de vegades amb el blanc de les columnes sobreposades. El valor històric de les fotografies es veu maximitzat per les imatges de les torres de defensa que encara trobem a alguns llocs, adherides a l’edifici principal o annexionades. Són vestigis dels segles XVI i XVII, ubicades al terme de Ciutadella, que recorden una Menorca constantment amenaçada per invasions pirates i que foren refugi dels pagesos que no tenien temps d’arribar a les muralles de la ciutat.

Als interiors dels llocs, com el de ses Truqueries, hi trobem representada la clàssica decoració dels habitatges dels propietaris de llocs: gravats i litografies de gust afrancesat i temàtica il·lustrada, mobiliari senzill d’inspiració anglesa, un rellotge de caixa, les carotes dels jocs des Pla de Ciutadella i plantes d’interior.

El carrer

A l’arquitectura urbana, Toni Vidal incorpora de forma ja més evident l’anècdota. Els estris del camp abandonats, els moixos i els cans són substituïts per al·lots i al·lotes, que jugant o caminant donen vida a una ciutat silenciosa, de la qual tan sols ens queda l’arquitectura d’uns temps remots. Aquesta anècdota té per objecte contextualitzar allò representat, enriquir la lectura de la fotografia i transmetre els valors que caracteritzen l’obra de l’autor. Cases construïdes a partir del segle XVIII, origen de la urbanització moderna dels grans nuclis de població, que formen encara avui part del nostre patrimoni.