Deixa’t seduir per la bellesa de les orquídies de Menorca
Tots sabem que les orquídes són plantes d’una bellesa molt delicada i seductora, però pocs coneixem la presència d’aquestes plantes a Menorca. Amb aquesta petita guia descobriràs quines espècies d’orquídies hi ha a Menorca i quan les pots veure florir. Acompanya’ns…
Quan pensem en orquídies, a tots ens venen al cap aquestes plantes precioses que llueixen en moltes cases i centres de jardineria. Són orquídies tropicals que, cultivades en hivernacles, es distribueixen per tot el món. El que potser desconeixes és que a la rivera mediterrània podem gaudir de moltes espècies d’orquídies. Ja sigui per desconeixement o a causa de les seves reduïdes dimensions, no sempre és fàcil veure-les i ens acostumen a passar desapercebudes. A diferència de la gran majoria de les d’origen tropical, les quals es desenvolupen als arbres, les orquídies mediterrànies són plantes silvestres que viuen a terra i necessiten una mica de substrat per sobreviure.
Cap de les orquídies autòctones d’Europa es pot comercialitzar i moltes d’elles, segons el país, estan totalment protegides i no se’n permet la seva recol·lecció. Així doncs, recorda que pots admirar-les, fotografiar-les i olorar-les sense fer-les malbé, respectant inclús el seu entorn més inmediat.
A Menorca, entre espècies, subespècies i híbrids, hi ha gairebé una trentena d’orquídies diferents. Algunes són molt comuns i d’altres es poden trobar només a les Illes Balears. Inclús n’hi ha una que és exclusiva de Menorca en tot el territori espanyol. Menorca és un paradís per aquestes plantes extraodinàries. Només cal ser responsables i respectuosos per poder-les gaudir nosaltres i les generacions futures.
L’objectiu d’aquesta petita guia és donar-te a conèixer aquestes meravelloses joies botàniques que, any rere any, floreixen en els camps i boscos de l’illa de Menorca.
Les orquídies salvatges més comunes de Menorca
Abellera olorosa
Li dóna el nom el suau perfum de vainilla que desprenen les seves flors. Amb les fulles basals molt petites i fines, és una de les poques orquídies que utilitza el nèctar per atraure els seus pol·linitzadors. És una orquídia escassa a Menorca i la pots trobar a zones altes del municipi de Ferreries. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Abellera banyuda
Aquesta preciosa i escassa orquídia es distribueix pel Mediterrani occidental, però a tota la península Ibèrica i les Illes Balears només es troba a Menorca i Mallorca. Creix entre matollars en llocs humits i muntanyosos. A Menorca la podem trobar per la zona d’Els Alocs. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Barretet
Es caracteritza per la forma de piràmide de la seva espiga, donant origen al seu nom científic pyramidalis. És molt abundant a Menorca i prefereix els sols calcaris i arenosos. La pots veure florida a les voreres de camins i prats esclarissats de la costa sud de l’illa. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Abellera d’alzinar
Una de les orquídies més difícils de veure a causa de la seva escassetat, la petita mida de la planta i el seu mimetisme amb l’entorn. Les seves flors, productores de nèctar, desprenen un lleuger perfum que recorda l’aroma del clau o a la vainilla. Creix als alzinars del centre de l’illa, sempre a l’ombra i normalment en sols humits. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Mosques groses
A Menorca és cada cop més abundant i la trobem a les voreres dels camins i zones esclarissades, preferint normalment els substrats bàsics. Floreix des del gener al març, i sempre dóna la benvinguda a l’any nou essent la primera, o de les primeres, orquídies en florir. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Ramell d’ombra
Orquídia de tons violacis, sense fulles a la base de la seva tija, que pot arribar als 85 cm d’alçada. Aquesta espècie d’orquídia l’identificaràs gràcies a les seves flors, ja que la resta de la planta queda enterrada. Floreix a partir del mes d’abril, preferentment en sols calcaris i secs. La pots veure a les clarianes dels alzinars de l’illa. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Abelletes
Aquesta petita orquídia és molt abundant a Menorca i la pots veure per voreres de camins i clarianes de la zona sud i centre de l’illa. La inflorescència és de forma cònica i pot agrupar de 10 a 30 flors petites que recorden la forma d’una silueta humana. Els colors varien del rosat al blanc i quasi sempre estan motejades amb petites taques de color rosa. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Mosca d’ase
Les flors d’aquesta orquídia imiten perfectament a una abella femella. És una planta robusta, que pot fer entre 20 i 50 cm d’alçada. Les flors són grans, normalment amb els sèpals rosats i, sovint, blanquinosos, amb un nervi de color verdós. Normalment prefereix els sols humits i solejats. Un bon lloc per observar-la són els itineraris del Parc Natural de s’Albufera des Grau. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Borinot
Aquesta és l’única orquídia endèmica de les illes Balears. Com altres orquídies del seu gènere, tenen uns falsos ulls que imiten perfectament la forma de la femella de l’insecte que la pol·linitza, que sempre és un mascle solitari. No és molt abundant a Menorca, però la pots veure a zones ombrívoles i humides dels terrenys calcaris del sud i centre de l’illa com, per exemple, el barranc de Binigaus. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Mosques petites
Orquídia de petitíssima talla que excepcionalment pot aconseguir fins a 30 cm d’alçada. Té unes flors diminutes, cosa que la fa molt difícil veure-la. Destaquen els seus sèpals d’un verd intens i, a vegades, blanquinosos. És una orquídia molt usual a Menorca que prefereix creixer a ple sol i a terrenys calcaris, essent fàcil d’observar a llocs com, per exemple, els prats de Llucalari. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Mosques negres
Les diverses espècies del grup fusca són prou difícil de diferenciar entre si degut a les petites característiques que les diferencien. A Menorca en podem trobar almenys cinc: Ophrys fusca, Ophrys fusca subsp. dyris, Ophrys fusca subsp. bilunulata, Ophrys fusca subsp. lupercalis i Ophrys fusca subsp. arnoldii. Una de les principals diferències entre elles és l’època de floració. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Mosques grogues
La mosques grogues és l’orquídia més abundant de Menorca, especialment a prats i boscos pocs densos de tota la zona sud de l’illa. És molt fàcil d’identificar gràcies al seu ampli marge de color groc del seu label. La podem trobar fàcilment a les voreres de molts camins interiors i costaners com pot ser, per exemple, el camí vell de Ciutadella a Ferreries. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Mosques blaves
Coneguda també amb el nom de Sabatetes del Bon Jesús, aquesta petita orquídia està molt estesa per tot Menorca. És fàcil d’identificar pel seu ampli i vistós label d’un fort color blavós metàl·lic, amb el seu marge ple de vellositat de color marró vermellós. Li agraden els sols calcaris i els espais oberts. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Mosques vermelles
Identificaràs fàcilment aquesta espècie pels seus grans sèpals de color rosat, rarament blanquinosos, i per un label amb els marges grocs, amb una punteta també groga a la seva base. Té una talla mitjana d’entre 15 i 30 cm d’alçada. És molt abundant a tota Menorca i la trobaràs a les voreres dels camins i boscos oberts, tant a ple sol com en zones mes ombrívoles. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Flor de l’home nu
Aquesta orquídia és una planta robusta (20-50 cm) i és exclusiva de la conca mediterrània. La seva presència a Menorca és molt escassa, on tan sols es coneixen dues localitzacions. Té la inflorescència cònica i és molt fàcil de reconèixer per la forma de les seves flors, que recorden la silueta d’un home nu (antropomorfa). Les seves fulles basals són molt ondulades en els marges i, sovint, presenten taques. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Galls
Té una alçada d’entre 15 a 25 cm i la principal característica d’aquesta orquídia és el seu label erecte, en forma de llengua de color vermellós. És una de les Serapias més abundant de Menorca. La pots observar per molts prats humits i trams del Camí de Cavalls del nord de l’illa. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Gall gros
Té una inflorescència curta però molt espessa i es diferencia de la resta de Serapias pel seu ampli label amb forma de cor, pelós i d’un color vermellós púrpura. Com gairebé totes les orquídies del seu gènere, viu en sols silicis, normalment arenosos. Aquesta escassíssima orquídia la pots trobar tant a ple sol, com a mitja ombra a zones del nord de Menorca. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Gallets
Aquesta és una orquídia de talla petita que pot fer entre 5 i 15 cm d’alçada. Es diferencia de la resta de Serapias per les seves flors minúscules dirigides cap enrere, de color vermellós. És una orquídia molt comú i viu a tot tipus de substrat, habitualment a llocs assoleiats. Un bon lloc per contemplar-les és en els camps de la zona de Llucalari. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Serapias strictiflora
Orquídea de mida gran que pot fer més de 35 cm d’alçada. La seva llengua (label) de color vermell fosc és igual de llarga que S. lingua però més estreta i punxeguda i, a diferència d’aquesta, la llengua està dirigida cap avall, igual que les S. parviflora. Una altra característica que la distingeix és que té tendència a creixer en grups molt densos. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Galls sards
L’orquídia galls sards té una inflorescència molt densa i es distingeix clarament de la resta de Serapias gràcies al marge d’un o dos mil·límetres de color grisós del seu label. L’illa de Menorca és l’únic indret de tot el territori de l’estat espanyol on es pot observar aquesta orquídia. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Orquídia de tardor
Els seus noms comuns ja et donen pistes sobre les seves principals característiques: És l’única orquídia que floreix durant els mesos de tardor i la seva inflorescència recorda una cabellera trenada. Les seves petites flors, disposades en espiral, són de color blanc. Viu en terrenys secs i calcaris, normalment, a ple sol. Més informació.
Floració: GFMAMJJASOND
Híbrids naturals d’orquídies a Menorca
En el món de les orquídies el creuament entre espècies és freqüent de manera natural, donant com a resultat una planta híbrida. Els híbrids acostumen a ser estèrils i no es poden reproduïr, però en els casos que la planta resultant no és estèril i pot reproduir-se, és quan neix una nova espècie. A Menorca no se’n troben gaires, i és per això que els híbrids són casos excepcionals a l’illa. Més informació.
L’AUTOR
Lluís Puighibet, després de descobrir el món subaquàtic i donar a conèixer les meravelles submarines a través de les seves fotografies, es submergeix al món de les orquídies salvatges de Menorca amb l’objectiu d’ajudar a identificar-les, admirar-les i respectar-les.
Tots sabem que les orquídies són plantes d’una bellesa molt delicada i seductora, però pocs coneixem la presència d’aquestes plantes a Menorca. Amb aquesta petita guia descobriràs quines espècies d’orquídies hi ha a Menorca i quan les pots veure.
Li dona el nom el suau perfum de vainilla que desprenen les seves flors. Amb les fulles basals molt petites i fines, és una de les poques orquídies que utilitza el nèctar per atraure els seus pol·linitzadors. És per això que les flors estan gairebé sempre envoltades d’insectes.
Aquesta preciosa i escassa orquídia es distribueix pel Mediterrani occidental i en tota la península Ibèrica i les Illes Balears només es troba a Menorca i Mallorca. Creix dins entre matollars en llocs humits de muntanya.
Orquídia molt abundant a Menorca, amb nombroses flors de tons rosats, porpres i, ocasionalment blanques. Es caracteritza per la forma de piràmide (pyramidalis) de la seva espiga.
Una de les orquídies més difícils de veure a causa de la seva escassetat, la petita mida de la planta i el seu mimetisme amb l’entorn. Les seves flors, productores de nèctar, desprenen un lleuger perfum que recorda l’aroma del clau o a la vainilla. Creix als alzinars del centre de l’illa, sempre a l’ombra i normalment en sols humits.
A Menorca és cada cop més abundant i la trobem a les voreres dels camins i zones aclarides, preferint normalment els substrats bàsics. Floreix del gener al març, i sempre ens dóna la benvinguda al nou any essent la primera, o de les primeres, orquídies en florir.
Orquídia de tons violacis, sense fulles a la base de la seva tija que pot arribar als 85 cm d’alçada. Floreix a partir del mes d’abril, preferentment en sols calcaris i secs. La pots veure a les clarianes dels alzinars de l’illa.
Aquesta petita orquídia és molt abundant a Menorca i la pots veure per voreres dels camins i clarianes de la zona sud i centre de l’illa. La inflorescència és de forma cònica i pot agrupar entre 10 a 30 flors petites que recorden la forma d’una silueta humana.
Les flors d’aquesta orquídia imiten perfectament a una abella femella. És una planta robusta, que pot fer entre 20 i 50 cm d’alçada. Les flors són grans, normalment amb els sèpals rosats i sovint blanquinosos amb un nervi de color verdós.
Aquesta és l’única orquídia endèmica de les illes Balears. Com altres orquídies del seu gènere, tenen uns “falsos ulls” que imiten perfectament la forma de la femella de l’insecte que la pol·linitza, i que sempre és un mascle solitari.
Orquídia de petitíssima talla que excepcionalment pot aconseguir fins a 30 cm d’alçada. Té unes flors diminutes, cosa que la fa molt difícil de veure-la. Destaquen els seus sèpals d’un verd intens i a vegades blanquinosos.
Les diverses espècies del grup fusca són prou difícil de diferenciar entre si degut a les petites diferències que tenen entre elles. A Menorca en podem trobar almenys cinc.
La mosques grogues és l’orquídia més abundant de Menorca, especialment a prats i boscos pocs densos de tota la zona sud. És molt fàcil d’identificar gràcies al seu ampli marge de color groc del seu label.
Coneguda també amb el nom de Sabatetes del Bon Jesús, aquesta petita orquídia està molt estesa per tot Menorca. És fàcil d’identificar pel seu ampli i vistós label d’un fort color blavós metàl·lic amb el seu marge de color marró vermellós, ple de vellositat.
Identificaràs fàcilment aquesta espècie pels seus grans sèpals de color rosat, rarament blanquinosos, i per un label amb els marges grocs amb una punteta també groga a la seva base. Té una talla mitjana d’entre 15 i 30 cm d’alçada.
Aquesta orquídia és una planta robusta (20-50 cm) i és exclusiva de la conca mediterrània. La seva presència a Menorca és molt escassa, on tan sols es coneixen dues localitzacions.
Té una alçada d’entre 15 a 25 cm i la principal característica d’aquesta orquídia és el seu label erecte, en forma de llengua de color normalment vermellós i sovint groguenc o blanquinós. És una de les Serapias més abundant de Menorca.
Té una inflorescència curta, però molt espessa i es diferencia de la resta de Serapias pel seu ampli label amb forma de cor, pelós i d’un color vermellós porpra. Com gairebé totes les orquídies del seu gènere, viu en sols exclusivament silicis, normalment arenosos.
Aquesta és una orquídia de talla petita que pot fer entre 5 i 15 cm d’alçada. Es diferencia de la resta de Serapias per les seves flors minúscules dirigides cap enrere que, normalment, són de color vermellós.
Orquídea de mida gran que pot fer més de 35 cm d’alçada. Es creu que aquesta orquídia és un híbrid de Serapias lingua i Serapias parviflora. La seva llengua (label) de color vermell fosc és igual de llarga que S. lingua però més estreta i punxeguda.
L’orquídia galls sards té una inflorescència molt densa i es distingeix clarament de la resta de Serapias gràcies al marge d’un o dos mil·límetres de color grisós del seu label. L’illa de Menorca és l’únic indret de tot el territori de l’estat espanyol on es pot observar aquesta orquídia.
Els seus noms comuns ja et donen pistes sobre les seves principals característiques: És l’única orquídia que floreix durant els mesos de tardor i la seva inflorescència recorda les trenes d’una al·lota.
Un híbrid es un organismo viu resultat del creuement de dos organismes de races, espècies o subespècies diferents. En el món de les orquídies aquest creuament és freqüent de manera natural.