Abellera d’alzinar
Epipactis microphylla
ESP: Epipactis de hoja pequeña. ENG: Small-leaved hellevorine. FRA: Epipactis à petites feuilles
Una de les orquídies més difícils de veure a causa de la seva escassetat, la petita mida de la planta i el seu mimetisme amb l’entorn. No té fulles a la seva base i tan sols disposa d’unes petites fulles a la tija, normalment corbada, irregular i molt peluda. Les seves flors, productores de nèctar, desprenen un lleuger perfum que recorda l’aroma del clau o a la vainilla. Creix als alzinars del centre de l’illa, sempre a l’ombra i normalment en sols humits.
Floració: GFMAMJJASOND
L’AUTOR
Lluís Puighibet, després de descobrir el món subaquàtic i donar a conèixer les meravelles submarines a través de les seves fotografies, es submergeix al món de les orquídies salvatges de Menorca amb l’objectiu d’ajudar a identificar, admirar i respectar. A Tresors de sa natura mostra el seu treball que neix com a resposta a la necessitat de compartir la seva passió per la naturalesa.
Altres orquídies de Menorca
-
Orquídies de Menorca. Guia de les 25 espècies de orquídies de Menorca. Fotos, època de floració, on veure-les, etc. -
Li dóna el nom el suau perfum de vainilla que desprenen les seves flors. Amb les fulles basals molt petites i fines, és una de les poques orquídies que utilitza el nèctar per atraure els seus pol·linitzadors. És per això que les flors estan gairebé sempre envoltades d'insectes. La coloració de les flors és molt variada, lluint des de tons vermellosos i porpres a colors verdosos. Habita en tot tipus de substrats des de prats i matollars a terrenys humits i, inclús, entollats. Aquesta orquídia és escassa a Menorca i la pots trobar a zones altes del municipi de Ferreries. -
Aquesta preciosa i escassa orquídia es distribueix pel Mediterrani occidental i en tota la península Ibèrica i les Illes Balears només es troba a Menorca i Mallorca. Creix dins entre matollars en llocs humits de muntanya. A Menorca la podem trobar per la zona dels Alocs. -
Orquídia molt abundant a Menorca, amb nombroses flors de tons rosats, porpres i, ocasionalment blanques. Es caracteritza per la forma de piràmide (pyramidalis) de la seva espiga. Prefereix els sols calcaris i arenosos i des de finals de març fins primers de maig la podem veure florida a les voreres de camins i prats aclarits de la costa sud de l'illa, destacant per sobre d'altres plantes gracies als seus colors vistosos. -
A Menorca és cada cop més abundant i la trobem a les voreres dels camins i zones aclarides, preferint normalment els substrats bàsics. Floreix del gener al març, i sempre ens dóna la benvinguda al nou any essent la primera, o de les primeres, orquídies en florir. -
Orquídia de tons violacis, sense fulles a la base de la seva tija que pot arribar als 85 cm d'alçada. Floreix a partir del mes d'abril, preferentment en sols calcaris i secs. La pots veure a les clarianes dels alzinars de l'illa. -
Aquesta petita orquídia és molt abundant a Menorca i la pots veure per voreres dels camins i clarianes de la zona sud i centre de l'illa. La inflorescència és de forma cònica i pot agrupar entre 10 a 30 flors petites que recorden la forma d'una silueta humana. Els colors varien del rosat al blanc i quasi sempre estan pigallades amb petites taques de color rosa. -
Les flors d'aquesta orquídia imiten perfectament a una abella femella. És una planta robusta, que pot fer entre 20 i 50 cm d'alçada. Les flors són grans, normalment amb els sèpals rosats i sovint blanquinosos amb un nervi de color verdós. Normalment prefereix els sols humits i solejats. Un bon lloc per observar-la són els itineraris del Parc Natural de s'Albufera des Grau. -
Aquesta és l'única orquídia endèmica de les illes Balears. Com altres orquídies del seu gènere, tenen uns "falsos ulls" que imiten perfectament la forma de la femella de l'insecte que la pol·linitza, i que sempre és un mascle solitari. Un dels seus trets distintius, és el seu casc que, vist de costat, recorda un ocellet. No és molt abundant a Menorca, però la pots veure a zones ombrívoles i humides dels terrenys calcaris del sud i centre de l'illa, com per exemple el barranc de Binigaus. -
Orquídia de petitísima talla que excepcionalment pot aconseguir fins a 30 cm d'alçada. Té unes flors diminutes, cosa que la fa molt difícil de veure-la. Destaquen els seus sèpals d'un verd intens i a vegades blanquinosos. És una orquídia molt usual a Menorca que prefereix creixer a ple sol i a terrenys calcaris, essent fàcil d'observar a llocs com, per exemple, els prats de Llucalari. -
Les diverses espècies del grup fusca són prou difícil de diferenciar entre si degut a les petites diferències que tenen entre elles. A Menorca en podem trobar almenys cinc: Ophrys fusca, Ophrys fusca subsp. dyris, Ophrys fusca subsp. bilunulata, Ophrys fusca subsp. lupercalis i Ophrys fusca subsp. arnoldii. Una de les principals diferències entre elles és l'època de floració. -
La mosques grogues és l'orquídia més abundant de Menorca, especialment a prats i boscos pocs densos de tota la zona sud. És molt fàcil d'identificar gràcies al seu ampli marge de color groc del seu label. La pots trobar fàcilment a les voreres de molts camins interiors i costaners com pot ser, per exemple, el camí vell de Ciutadella a Ferreries. -
Coneguda també amb el nom de Sabatetes del Bon Jesús, aquesta petita orquídia està molt estesa per tot Menorca. És fàcil d'identificar pel seu ampli i vistós label d'un fort color blavós metàl·lic amb el seu marge de color marró vermellós, ple de vellositat. Li agraden els sols calcaris i els espais oberts. La pots trobar per molts camps i clarianes com, per exemple, a la zona dels voltants del poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés. -
Identificaràs fàcilment aquesta espècie pels seus grans sèpals de color rosat, rarament blanquinosos, i per un label amb els marges grocs amb una punteta també groga a la seva base. Té una talla mitjana d'entre 15 i 30 cm d'alçada. És molt abundant a tota Menorca i la trobaràs a les voreres dels camins i boscos oberts, tant a ple sol com en zones mes ombrívoles. -
Aquesta orquídia és una planta robusta (20-50 cm) i és exclusiva de la conca mediterrània. La seva presència a Menorca és molt escassa, on tan sols es coneixen dues localitzacions. Té la inflorescència cònica i és molt fàcil de reconèixer per la forma de les seves flors, que recorden la silueta d'un home nu (antropomorfa). Les seves fulles basals són molt ondulades en els marges i, sovint, presenten taques. Viu en grups sobre qualsevol tipus de substrat ombrívol o a ple sol. -
Té una alçada d'entre 15 a 25 cm i la principal característica d'aquesta orquídia és el seu label erecte, en forma de llengua de color normalment vermellós i sovint groguenc o blanquinós. És una de les Serapias més abundant de Menorca. La pots observar per molts prats humits i trams del Camí de Cavalls del nord de l'illa. -
Té una inflorescència curta però molt espessa i es diferencia de la resta de Serapias pel seu ampli label amb forma de cor, pelós i d'un color vermellós porpra. Com gairebé totes les orquídies del seu gènere, viu en sols exclusivament silicis, normalment arenosos. Aquesta escassíssima orquídia la pots trobar tant a ple sol com a mitja ombra a zones del nord de Menorca. -
Aquesta és una orquídia de talla petita que pot fer entre 5 i 15 cm d'alçada. Es diferencia de la resta de Serapias per les seves flors minúscules dirigides cap enrere que, normalment, són de color vermellós i que, de vegades, poden ser alvines (Serapias parviflora subsp. flavescens). És una orquídia molt comú i viu a tot tipus de substrat, habitualment a llocs assoleiats. -
Orquídea de mida gran que pot fer més de 35 cm d'alçada. Es creu que aquesta orquídia és un híbrid de Serapias lingua i Serapias parviflora. La seva llengua (label) de color vermell fosc és igual de llarga que S. lingua però més estreta i punxeguda i, a diferència d'aquesta, la llengua està dirigida cap avall, igual que les S. parviflora. Una altra característica que la distingeix és que té tendència a creixer en grups molt densos. -
L'orquídia galls sards té una inflorescència molt densa i es distingeix clarament de la resta de Serapias gràcies al marge d'un o dos mil·límetres de color grisós del seu label. L'illa de Menorca és l'únic indret de tot el territori de l'estat espanyol on es pot observar aquesta orquídia. Habita en terrenys àcids i humits i la pots trobar dins els boscos del puig de S'Enclusa. -
Els seus noms comuns ja et donen pistes sobre les seves principals característiques: És l'única orquídia que floreix durant els mesos de tardor i la seva inflorescència recorda les trenes d'una al·lota. Les seves petites flors, disposades en espiral, són de color blanc. Viu en terrenys secs i calcaris, normalment, a ple sol. -
Un híbrid es un organismo viu resultat del creuement de dos organismes de races, espècies o subespècies diferents. En el món de les orquídies aquest creuament és freqüent de manera natural. Els híbrids acostumen a ser estèrils i no es poden reproduïr, però en els casos que la planta resultant no és estèril i pot reproduir-se, és quan neix una nova espècie. A Menorca no se'n troben gaires, i és per això que els híbrids són casos excepcionals a l'illa.
