Papallona rei
És una de les espècies més espectaculars de les que es poden observar a Menorca. Típica d’espais oberts i zones ruderals, apareix al febrer-març, i es manté en vol fins ben entrada la tardor. Hiverna com a crisàlide. Les femelles es poden veure sovint ponent ous a les fulles de fonoll i ruda. És molt fàcil de reconèixer per la mida, la manera de volar i el disseny de les ales. Els mascles, sovint, es concentren en turons fent territoris i esperant que arribin les femelles per aparellar-se. Si plantes una ruda a la terrassa o al jardí, no tardaràs a tenir el vol d’aquesta papallona a prop de casa. Si tens sort, hi posarà els ous i la teva ruda servirà per alimentar les acolorides i inofensives erugues.
Nom científic: Papilio machaon
Vegeu totes les papallones de Menorca
-
A Menorca es coneixen vint-i-cinc espècies diferents de papallones diürnes. La majoria són força comunes i fàcils de veure per bona part del territori insular durant la primavera, l’estiu i els dies més càlids de la tardor. D’altres, amb característiques més específiques, només les podrem veure en una temporada concreta i en un hàbitat determinat. Moltes, de caràcter migrador, ens poden sorprendre al lloc i al moment més inesperats. -
És la famosa papallona de la col, i la podem observar en qualsevol tipus d’ambient, des del febrer-març fins a l’octubre. La mida més grossa la diferencia de la blanqueta de la col. -
Espècie poc comuna a Menorca, que es mou per zones més o menys humides. És una de les primeres papallones en aparèixer en vol cada temporada, ja a finals de febrer, i la podem observar fins a l’octubre. -
És molt semblant a la blanqueta perfumada, però durant la primavera és molt fàcil diferenciar-la d’aquesta pel revers de les ales de color grogós sense les venes marcades. -
Papallona típica d’ambients ruderals i àrids, que apareix en vol a partir del març. És una espècie migradora i, per tant, el nombre d’exemplars pot augmentar sobtadament en un determinat dia. -
Papallona comuna en tota mena d’ambients oberts. Els primers exemplars poden aparèixer ja al mes de febrer, i després es manté en vol fins ben entrada la tardor. -
Una de les papallones més abundants de Menorca, molt vistosa i fàcil de reconèixer, sobretot els mascles, per la seva coloració d’un groc llimona molt viu i taques taronges a les ales. -
Papallona molt fràgil que la podem veure volar des de la primavera fins a finals d’estiu. És una espècie típica de zones forestals, però algunes poblacions estan adaptades a viure en indrets molt més àrids. -
Papallona força comuna i abundant que vola des del febrer-març fins ben entrat l’octubre. Gairebé sempre es troba en prats i marges ruderals, on creixen les plantes de què s’alimenten les seves larves. -
Típica papallona primaveral, que apareix en vol al març, i desapareix a finals d’abril o al mes de maig. És impossible confondre-la amb altres espècies, gràcies a la seva coloració verda al revers de les ales. -
La blaveta estriada és una espècie típica de marges i zones ruderals. S’assembla a la blaveta del pèsol, però és més petita i li falta la ratlla blanca vistosa al revers de les ales posteriors. -
La blaveta dels pèsols és una papallona migradora amb un vol ràpid i irregular, semblant al de la blaveta estriada. Molt possiblement en sobreviu algun exemplar a l’hivern, i es deixa veure a principis de la primavera. -
És la famosa papallona del gerani, que va ser introduïda accidentalment a Mallorca al 1989 procedent de Sud-àfrica, s’ha estès extraordinàriament al llarg dels darrers anys, i fins i tot ha passat al continent europeu. -
Blaveta molt comuna arreu que vola des del febrer-març fins a l’octubre. Normalment, fa la posta sobre les poncelles d’esbarzers. En canvi, al final de l’estiu té una clara tendència a fer-la sobre les poncelles de l’heura. -
Petita papallona de color marró fosc, amb els marges de les ales amb taques taronges. Mascles i femelles són pràcticament iguals, i s’assemblen molt a la femella de la blaveta comuna africana. -
Es tracta de la blaveta més comuna i una de les papallones més abundants de Menorca. Apareix normalment a finals de març o principis d’abril. -
Veure aquesta papallona a Menorca és qüestió de tenir un cop de sort ja que només ha sigut observada de manera ocasional a l’illa. La seva mida i el seu disseny espectacular la fan inconfussible. -
Papallona molt espectacular, de mida molt grossa i vol molt potent. Depèn estrictament de l’arbust que li dóna nom i, per tant, sempre apareix associada als boscos on és present l’arboç. -
Papallona molt característica, que hiverna com adult i per això pot veure’s en vol qualsevol dia assolellat de l’hivern. Les erugues s’alimenten bàsicament d’ortigues, on s’hi amaguen fent un petit capoll amb les seves fulles. -
Es tracta d’una espècie amb un caràcter migrador molt marcat. Tot i que alguns exemplars poden sobreviure a l’hivern i deixar-se veure en vol al febrer-març, és entre l’abril i juny quan hi ha l’entrada d’exemplars migradors africans. -
La bruna dels prats la trobarem en boscos oberts i garrigues durant la primavera i principi d’estiu, però a partir de juliol és més fàcil observar-la en ambients més ombrívols. -
Aquesta és una papallona força abundant, típica de llocs molt secs amb vegetació baixa. Té un vol baix i de seguida s’amaga en una ombra o dins una mata. -
La lleonada comuna és una papallona típica de prats i pastures. Encara que prefereix camps abandonats amb herba no massa alta, també pot ser abundant en conreus d’alfals. -
Papallona molt comuna i força abundant que apareix en tota mena d’ambients ombrívols. És una espècie típicament forestal, que podem observar sempre als marges dels camins que travessen boscos i en bardisses. -
La margera comuna és semblant a la bruna boscana, però a diferència d’aquesta, prefereix zones obertes, especialment erms i àrees pelades, pedregoses i amb poca vegetació.
Deixa un comentari