Tenen unes petites agulles blanques davall el capell en comptes de làmines. Té el barret blanc, crema o vermellós, segons l’espècie.
Bolet amb aspecte de corall amb les branques de color gris blavós. Carn grisenca, d’olor suau i gust agradable. S’ha de menjar ben cuit.
Capell en forma d’orella rebregada que recorda una sella de muntar. Peu molt arrugat, buit. Carn blanca i trencadissa. S’ha de menjar ben cuit.
Capell cònic de color ocre que s’enfosqueix quan madura. Recorda un niu de vespes. Surten sobretot a la primavera.
Bolet amb el peu curt i forma de sac blanc recobert de verruguetes. Comestible només quan és ben jove i té l’interior blanc.
Bolet globulós i abonyegat amb forma de patata fosca. Interior que recorda un cervell. Creix enterrat a prop d’alzines. Molt apreciat gastronòmicament.
Bolet molt semblant a un esclata-sang que quan es talla treu una llet blanca que es torna groga al cap de poc temps. Immenjable a causa de la seva picantor.
Bolets molt semblants a les llores, però de gust agre o picant. Els colors solen ser més vius. Més que tòxics, són immenjables per la seva picantor i el seu mal gust.
Massís, de colors blanquinosos. Làmines no soldades al peu, groguenques de jove i rosades quan és madur. Peu corbat una mica bulbós a l’extrem. Tòxic.
Capell setinat, en forma d’embut i vores ondulades. Làmines que baixen pel peu, de tons rosats. Peu aixafat i buit. Tòxic.
Bolets petits amb barret en forma de para-sol que en madurar s’aplana i es trenca radialment. Barret amb un característic mugró central i fibres radials. Tòxic.
Enterament de tonalitats grogues. Làmines amples i separades que no baixen pel peu. Cama esvelta i lleugerament sinuosa. Olor desagradable de gas. Tòxic.
Bolet de mida mitjana o petita amb el barret convex o deprimit de color blanquinós. Làmines espesses que baixen una mica pel peu. Tòxic.
Capell amb forma cònica de color taronja viu a vermell intens. Cama i làmines grogues. Tacte com a de cera. Alguna espècie ennegreix un temps després de collir-la. Tòxic.
Bolet gros que creix en grups les sobre soques dels arbres. Capell de color groc ataronjat uniforme amb fibretes fosques. Peu amb anell, bulbós i acabat en punta. Tòxic.
Xampinyó d’olor desagradable, com a de tinta xinesa. Barret de color blanc que torna groc quan el freguem. Quan es talla el peu, el color de la carn vira a groc viu. Tòxic.
Mida petita, menys de 12 cm. Capell blanquinós amb escates marronoses i un mugró discret. Peu prim amb anell i punta bulbosa. Làmines blanques. Tòxic.
Els bolets de tinta tenen el capell molt tancat de joves, les làmines fosques, i en madurar es van desfent en un suc que recorda la tinta. Tòxic.
Capell verdós, amb tons groguencs i olivacis. Làmines sempre blanques. Peu blanc amb anell i volva. L’anell és gran i es trenca facilment. El marge del barret mai és pentinat. Mortal.
Molt semblant a la cogoma borda, però ben blanca. Barret ovoide i carnós. Cama allargada amb anell i volva. És un bolet de primavera. Mortal.
Capell bru, color de café o tabac, cobert amb amb abundants berrugues petites i blanques. Peu blanc amb anell a la seva zona central i volva també blanca. Tòxic.
Barret i làmines i cama blans amb la volva ocre aferrada al peu. Anell persistent. Làmines lliures, grosses i apretades. Tòxic.
Bolet molt característic amb el barret vermell intens amb pigues blanques. Aquesta coloració pot veure’s modificada a causa de la pluja. Peu, anell i volva blancs. Tòxic.
Gros, globulós. Capell blanquinós. Porus vermells. Peu rabassut, grogós a la part superior i vermellós de la meitat cap avall. Quan es talla torna blau. Tòxic.
Bolet amb barret, làmines i cama de color ataronjat. Làmines fines que baixan per la cama. La carn també és de color taronja. Tòxic.