Borinot

Tots sabem que les orquídies són plantes d’una bellesa molt delicada i seductora, però pocs coneixem la presència d’aquestes plantes a Menorca. Amb aquesta petita guia descobriràs quines espècies d’orquídies hi ha a Menorca i quan les pots veure.

Li dona el nom el suau perfum de vainilla que desprenen les seves flors. Amb les fulles basals molt petites i fines, és una de les poques orquídies que utilitza el nèctar per atraure els seus pol·linitzadors. És per això que les flors estan gairebé sempre envoltades d’insectes.

Aquesta preciosa i escassa orquídia es distribueix pel Mediterrani occidental i en tota la península Ibèrica i les Illes Balears només es troba a Menorca i Mallorca. Creix dins entre matollars en llocs humits de muntanya.

Orquídia molt abundant a Menorca, amb nombroses flors de tons rosats, porpres i, ocasionalment blanques. Es caracteritza per la forma de piràmide (pyramidalis) de la seva espiga.

Una de les orquídies més difícils de veure a causa de la seva escassetat, la petita mida de la planta i el seu mimetisme amb l’entorn. Les seves flors, productores de nèctar, desprenen un lleuger perfum que recorda l’aroma del clau o a la vainilla. Creix als alzinars del centre de l’illa, sempre a l’ombra i normalment en sols humits.

A Menorca és cada cop més abundant i la trobem a les voreres dels camins i zones aclarides, preferint normalment els substrats bàsics. Floreix del gener al març, i sempre ens dóna la benvinguda al nou any essent la primera, o de les primeres, orquídies en florir.

Orquídia de tons violacis, sense fulles a la base de la seva tija que pot arribar als 85 cm d’alçada. Floreix a partir del mes d’abril, preferentment en sols calcaris i secs. La pots veure a les clarianes dels alzinars de l’illa.

Aquesta petita orquídia és molt abundant a Menorca i la pots veure per voreres dels camins i clarianes de la zona sud i centre de l’illa. La inflorescència és de forma cònica i pot agrupar entre 10 a 30 flors petites que recorden la forma d’una silueta humana.

Les flors d’aquesta orquídia imiten perfectament a una abella femella. És una planta robusta, que pot fer entre 20 i 50 cm d’alçada. Les flors són grans, normalment amb els sèpals rosats i sovint blanquinosos amb un nervi de color verdós.

Aquesta és l’única orquídia endèmica de les illes Balears. Com altres orquídies del seu gènere, tenen uns “falsos ulls” que imiten perfectament la forma de la femella de l’insecte que la pol·linitza, i que sempre és un mascle solitari.

Orquídia de petitíssima talla que excepcionalment pot aconseguir fins a 30 cm d’alçada. Té unes flors diminutes, cosa que la fa molt difícil de veure-la. Destaquen els seus sèpals d’un verd intens i a vegades blanquinosos.

Les diverses espècies del grup fusca són prou difícil de diferenciar entre si degut a les petites diferències que tenen entre elles. A Menorca en podem trobar almenys cinc.

La mosques grogues és l’orquídia més abundant de Menorca, especialment a prats i boscos pocs densos de tota la zona sud. És molt fàcil d’identificar gràcies al seu ampli marge de color groc del seu label.

Coneguda també amb el nom de Sabatetes del Bon Jesús, aquesta petita orquídia està molt estesa per tot Menorca. És fàcil d’identificar pel seu ampli i vistós label d’un fort color blavós metàl·lic amb el seu marge de color marró vermellós, ple de vellositat.

Identificaràs fàcilment aquesta espècie pels seus grans sèpals de color rosat, rarament blanquinosos, i per un label amb els marges grocs amb una punteta també groga a la seva base. Té una talla mitjana d’entre 15 i 30 cm d’alçada.

Aquesta orquídia és una planta robusta (20-50 cm) i és exclusiva de la conca mediterrània. La seva presència a Menorca és molt escassa, on tan sols es coneixen dues localitzacions.

Té una alçada d’entre 15 a 25 cm i la principal característica d’aquesta orquídia és el seu label erecte, en forma de llengua de color normalment vermellós i sovint groguenc o blanquinós. És una de les Serapias més abundant de Menorca.

Té una inflorescència curta, però molt espessa i es diferencia de la resta de Serapias pel seu ampli label amb forma de cor, pelós i d’un color vermellós porpra. Com gairebé totes les orquídies del seu gènere, viu en sols exclusivament silicis, normalment arenosos.

Aquesta és una orquídia de talla petita que pot fer entre 5 i 15 cm d’alçada. Es diferencia de la resta de Serapias per les seves flors minúscules dirigides cap enrere que, normalment, són de color vermellós.

Orquídea de mida gran que pot fer més de 35 cm d’alçada. Es creu que aquesta orquídia és un híbrid de Serapias lingua i Serapias parviflora. La seva llengua (label) de color vermell fosc és igual de llarga que S. lingua però més estreta i punxeguda.

L’orquídia galls sards té una inflorescència molt densa i es distingeix clarament de la resta de Serapias gràcies al marge d’un o dos mil·límetres de color grisós del seu label. L’illa de Menorca és l’únic indret de tot el territori de l’estat espanyol on es pot observar aquesta orquídia.

Els seus noms comuns ja et donen pistes sobre les seves principals característiques: És l’única orquídia que floreix durant els mesos de tardor i la seva inflorescència recorda les trenes d’una al·lota.

Un híbrid es un organismo viu resultat del creuement de dos organismes de races, espècies o subespècies diferents. En el món de les orquídies aquest creuament és freqüent de manera natural.