Saltabardisses de solell

T’agradaria saber quines papallones pots veure a Menorca? Com són? Quan volen? Què mengen? Sabies que n’hi ha que fan llargs viatges migratoris? Primavera, estiu i tardor són bones èpoques per deixar-se seduir per les papallones.

És una de les espècies més espectaculars de les que es poden observar a Menorca. Típica d’espais oberts i zones ruderals, apareix al febrer-març, i es manté en vol fins ben entrada la tardor.

És la famosa papallona de la col, i la podem observar en qualsevol tipus d’ambient, des del febrer-març fins a l’octubre. La mida més grossa la diferencia de la blanqueta de la col.

És molt semblant a la blanqueta perfumada, però durant la primavera és molt fàcil diferenciar-la d’aquesta pel revers de les ales de color grogós sense les venes marcades.

Papallona típica d’ambients ruderals i àrids, que apareix en vol a partir del març. És una espècie migradora i, per tant, el nombre d’exemplars pot augmentar sobtadament en un determinat dia.

Papallona comuna en tota mena d’ambients oberts. Els primers exemplars poden aparèixer ja al mes de febrer, i després es manté en vol fins ben entrada la tardor.

Una de les papallones més abundants de Menorca, molt vistosa i fàcil de reconèixer, sobretot els mascles, per la seva coloració d’un groc llimona molt viu i taques taronges a les ales.

Papallona molt fràgil que la podem veure volar des de la primavera fins a finals d’estiu. És una espècie típica de zones forestals, però algunes poblacions estan adaptades a viure en indrets molt més àrids.

Papallona força comuna i abundant que vola des del febrer-març fins ben entrat l’octubre. Gairebé sempre es troba en prats i marges ruderals, on creixen les plantes de què s’alimenten les seves larves.

Típica papallona primaveral, que apareix en vol al març, i desapareix a finals d’abril o al mes de maig. És impossible confondre-la amb altres espècies, gràcies a la seva coloració verda al revers de les ales.

La blaveta estriada és una espècie típica de marges i zones ruderals. S’assembla a la blaveta del pèsol, però és més petita i li falta la ratlla blanca vistosa al revers de les ales posteriors.

La blaveta dels pèsols és una papallona migradora amb un vol ràpid i irregular, semblant al de la blaveta estriada. Molt possiblement en sobreviu algun exemplar a l’hivern, i es deixa veure a principis de la primavera.

És la famosa papallona del gerani, que va ser introduïda accidentalment a Mallorca al 1989 procedent de Sud-àfrica, s’ha estès extraordinàriament al llarg dels darrers anys, i fins i tot ha passat al continent europeu.

Blaveta molt comuna arreu que vola des del febrer-març fins a l’octubre. Normalment, fa la posta sobre les poncelles d’esbarzers. En canvi, al final de l’estiu té una clara tendència a fer-la sobre les poncelles de l’heura.

Petita papallona de color marró fosc, amb els marges de les ales amb taques taronges. Mascles i femelles són pràcticament iguals, i s’assemblen molt a la femella de la blaveta comuna africana.

Es tracta de la blaveta més comuna i una de les papallones més abundants de Menorca. Apareix normalment a finals de març o principis d’abril.

Veure aquesta papallona a Menorca és qüestió de tenir un cop de sort ja que només ha sigut observada de manera ocasional a l’illa. La seva mida i el seu disseny espectacular la fan inconfussible.

Papallona molt espectacular, de mida molt grossa i vol molt potent. Depèn estrictament de l’arbust que li dóna nom i, per tant, sempre apareix associada als boscos on és present l’arboç.

Papallona molt característica, que hiverna com adult i per això pot veure’s en vol qualsevol dia assolellat de l’hivern. Les erugues s’alimenten bàsicament d’ortigues, on s’hi amaguen fent un petit capoll amb les seves fulles.

Es tracta d’una espècie amb un caràcter migrador molt marcat. Tot i que alguns exemplars poden sobreviure a l’hivern i deixar-se veure en vol al febrer-març, és entre l’abril i juny quan hi ha l’entrada d’exemplars migradors africans.

La bruna dels prats la trobarem en boscos oberts i garrigues durant la primavera i principi d’estiu, però a partir de juliol és més fàcil observar-la en ambients més ombrívols.

Aquesta és una papallona força abundant, típica de llocs molt secs amb vegetació baixa. Té un vol baix i de seguida s’amaga en una ombra o dins una mata.

La lleonada comuna és una papallona típica de prats i pastures. Encara que prefereix camps abandonats amb herba no massa alta, també pot ser abundant en conreus d’alfals.

Papallona molt comuna i força abundant que apareix en tota mena d’ambients ombrívols. És una espècie típicament forestal, que podem observar sempre als marges dels camins que travessen boscos i en bardisses.

La margenera comuna és semblant a la bruna boscana, però a diferència d’aquesta, prefereix zones obertes, especialment erms i àrees pelades, pedregoses i amb poca vegetació.